Un arc de sant Martí abraça el planeta

Les banderes de l’arc de sant Martí tornaran a onejar amb força les pròximes setmanes. De Sydney a Los Angeles passant per Amsterdam, Berlín, Londres, París, Madrid o Barcelona, nombroses ciutats del món celebraran el Pride al voltant del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals). Una celebració festiva i reivindicativa per mostrar que la diversitat sexual i de gènere no és una amenaça per a ningú, tot al contrari. 

A Madrid, la capital mundial LGBTI aquest any, la manifestació del dissabte 1 de juliol s’anuncia com la més gran del planeta i els organitzadors confien a reunir tres milions de persones abans de passar-li el testimoni a Nova York. El següent 8 de juliol la manifestació recorrerà el Pa­ral·lel de Barcelona. 

Jesús Generelo, president de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (Felgtb), serà a la primera fila de la concentració madrilenya. «És impossible saber quants serem, però serà descomunal. Hi haurà més persones que altres anys perquè ens han confirmat que vindran organitzacions d’altres països. Les places hoteleres s’han omplert i trobar lloc està molt complicat. L’ajuntament compta, segur, amb dos milions de persones».

PELS DRETS ARREU DEL MÓN

El lema d’aquest any també s’ha fet internacional: 'Pels drets LGTBI arreu del món'. «Sí. Perquè és veritat que a Espanya hem arribat a uns nivells d’igualtat bastant notables –afirma Generelo–. Però no podem oblidar que hi ha països on per ser homosexual, bisexual o transsexual et poden condemnar a mort. I fins i tot on no hi ha persecució legal hi ha persecució social. Segueixen actuant esquadrons de la mort que persegueixen transsexuals i líders LGTBI i camps de concentració per a gais a Txetxènia, com hem denunciat. Que passi tot això avui dia és intolerable».

Pel president de la federació, que aquest any celebra els 25 anys, a més d’un aparador, la celebració del Pride sempre ha sigut un element de lluita i de reivindicació. «Entenc que per molts la desfilada de carrosses tingui un component exhibicionista, però és que la festa de la visibilitat és reivindicativa en si mateixa. La màxima que demostra que l’element personal és polític l’ha fet seva el moviment LGTBI. El mateix fet de mostrar-te i no amagar-te, d’evidenciar que hi ha diverses formes de viure les orientacions sexuals i identitats de gènere o de configurar les famílies és reivindicatiu. Per això hi haurà carrosses, molts colors, moltes famílies i moltes pancartes», avança.  

A més a més d’una cursa per la diversitat, concerts i trobades esportives, sota el paraigua del World Pride Madrid 2017, ocuparan literalment el barri de Chueca i el centre de Madrid, del 26 al 28 de juny. També se celebrarà una Conferència Internacional de Drets Humans, on destacats activistes i experts en la lluita LGBTI i dels drets humans compartiran experiències i desenvoluparan propostes per ajudar el col·lectiu.

40 ANYS DE LA PRIMERA ‘MANI’

Aquest 2017 també se celebra el 40è aniversari de la primera manifestació de l’orgull, que va ser a la Rambla de Barcelona a la crida del FAGC, el Front d’Alliberament Gai de Cata­lunya. Eugeni Rogríguez, actual portaveu del FAGC, anuncia que aquest dijous vinent, 15 de juny, hi haurà un acte al mateix punt de la Rambla per recordar aquell 26 de juny de 1977. 

«A aquella primera manifestació, que era il·legal, hi van assistir unes 5.000 persones. Encara estava vigent la llei de perillositat social, així que aquelles persones eren considerades perilloses tan sols per existir. És veritat que hi ha hagut grans èxits, però encara hi ha motius per lluitar. Per això en aquests 40 anys no hem deixat de manifestar-nos», recorda. 

A Madrid, l’exposició Subversivas al Centro Centro (plaça de Cibeles, 1) arrenca amb imatges d’aquella primera manifestació i documenta els èxits aconseguits pel moviment LGTBI a Espanya. Es podrà visitar des d’aquest 15 de juny fins a l’1 d’octubre. 

Notícies relacionades

Cartes d'amor a la comunitat gai

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

I és que igualtat legal no vol dir igualtat real. Després de 12 anys de matrimoni igualitari i 10 anys de l’aprovació de la llei d’identitat de gènere i amb Espanya com a destinació gay friendly internacional, encara hi ha conquistes per fer en àmbits bàsics com l’educació, la sanitat i el terreny laboral. «L’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia segueixen planant i seguim estant lluny de la igualtat plena. Per exemple, segons un estudi recent de l’àmbit laboral, més del 80% de les persones lgtbi amaguen la seva condició al seu lloc de treball», denuncia Generelo.

PRÒXIMA LLEI

En aquest sentit, el govern de Mariano Rajoy té fins al 17 de juny vinent per admetre a tràmit l’embrió del que es pot convertir en la pròxima llei d’igualtat LGTBI que la federació que presideix Jesús Generelo  fa més d’un any que està gestant i que es va presentar al Congrés el 4 de maig. «És una llei que no es pot dilatar més en el temps perquè les comunitats autònomes que han aprovat lleis en aquest sentit, com Catalunya, Extremadura i Madrid, ja han marcat el camí a seguir –indica Generelo–. L’estigma social no desapareix sol i la Constitució ho diu clar: els poders públics han d’apartar els obstacles que impedeixin o dificultin l’exercici de la llibertat i la igualtat», sentencia.