L'actor estaquirot

A diferència de la difunta Amy Winehouse –a qui, com tots sabem, li deien que havia d’anar a rehabilitació, però ella responia que no, no, no–, Ben Affleck (Berkeley, Califòrnia, 1972) acaba d’anunciar que es retirarà una temporadeta a una residència per solucionar els seus problemes amb l’alcohol, cosa que ja va fer el 2001 i que, segons sembla, va funcionar el que va funcionar. Hollywood és ple d’històries d’addiccions, i la del senyor Affleck n’és una més, cosa que demostra que la passió pel mam no és una exclusivitat de les persones carismàtiques i carregades de talent enfrontades als seus dimonis interiors, ja que costa imaginar un actor més banal i menys interessant que el protagonista d’aquest perfil.

Ben Affleck és un home molt alt –metre noranta-dos– i dotat d’una mandíbula ideal per destacar quan portes posada la màscara de Batman (això explica, potser, el seu amor al personatge, a qui va interpretar a 'Batman vs. Superman, el amanecer de la justicia' i a 'Escuadrón suicida', amb una disfressa que tornarà a posar-se per rodar 'The Batman', que també havia de dirigir, encara que a última hora va preferir no fer-ho). Ja el 2003 va interpretar Daredevil, superheroi cec que, segons pròpia confessió, era el seu personatge favorit de petit: la pel·lícula, escrita i dirigida per Mark Steven Johnson, autor especialista en bírries, no hi havia per on agafar-la; entre altres coses, perquè el to voluntàriament sinistre de la proposta es manifestava especialment en una fotografia fosca a més no poder que et portava a intuir la trama més que a veure-la.

NI APLAUDIMENTS, NI TOMÀQUETS

Si em pregunten per les pel·lícules que ha protagonitzat Ben Affleck, acostumo a quedar-me en blanc, perquè no n’hi ha cap que m’hagi deixat el menor record. A mesura que em van passant títols, em torna al cap l’experiència, i gairebé mai és plaent, ni per l’obra en si ni per la participació del senyor Affleck, que mai provoca l’aplaudiment ni el llançament de tomàquets: ell es limita a deambular davant la càmera, fent el que se li diu, recitant les seves línies com si les hi dictessin per un auricular a l’orella i lluint la seva mítica mandíbula. És el que feia, si no recordo malament, a 'Armageddon' i 'Pearl Harbour', dues obres mestres de Michael Bay, un home que últimament prefereix treballar amb joguines enormes i destructives (la temible saga 'Transformers', que hauria de garantir-li l’eternitat a l’infern dels cineastes). Curiosament, aquest home que més que un actor o una presència és un estaquirot, va guanyar l’Oscar al millor guió per 'El indomable Will Hunting', escrit a mitges amb el seu amic de l’ànima Matt Damon –es van conèixer de petits, quan Ben tenia vuit anys i Matt deu–, un altre estaquirot de cap a peus que Déu va beneir quan li va caure el paper de Jason Bourne: ¿qui millor que un subjecte totalment inexpressiu per interpretar un amnèsic? El seu amic Ben segueix esperant un paper a la seva mida, però no tothom pot tenir tanta sort, ¿oi?

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Qui és Rose Hanbury, la presumpta amant del príncep Guillem

Afortunadament per al nostre home, és més bon director que actor, i comparteix amb qui això firma l’amor per les novel·les de Dennis Lehane. Dues de les seves pel·lícules, 'Desaparecida' (2007) i 'Vivir de noche' (2016), són adaptacions de textos de Lehane, i l’esperit del novel·lista de Boston també està present a 'The town' (2010). De totes maneres, la que li va fer guanyar més felicitacions va ser 'Argo' (2012), basada en una d’aquelles històries reals que resulten inversemblants i, per tant, fascinants. Fins a 'Vivir de noche', un espectacular fracàs de crítica i de taquilla, el gran desastre comercial de l’Affleck actor havia sigut 'Gigli' (2003), una comèdia de mafiosos amb la seva nòvia de llavors, Jennifer Lopez, a la qual ningú li va veure la gràcia. Reconec que em va fer mandra anar a veure Vivir de noche perquè m’havia tocat traduir la novel·la per a RBA i últimament sento certa reticència que m’expliquin el mateix dues vegades, però tampoc em van donar gaire temps per fer-ho: el seu pas per la cartellera barcelonina va ser del model vist i no vist. Cosa que, em temo, li plantejarà problemes al nostre home per als seus pròxims projectes com a director, ofici en què sol demostrar bastanta més solidesa que en el d’actor.

Alt, guapo i insípid, pare de tres fills (fabricats a mitges amb l’actriu Jennifer Garner, de la qual es va divorciar el 2015, encara que ara ho volen tornar a intentar, segons People), actor, escriptor, director i begut a la recerca de redempció, Ben Affleck és un enigma i una contradicció: el director i el dipsòman mostren una humanitat de la qual l’actor està mancat. Misteris de Hollywood.