Rolling Stones: rock lucratiu

En una escena de 'The Beatles: eight days a week', documental estrenat aquí recentment, George­ Harrison apareix parlant de la por que a la banda de Liverpool els feia que els seus concerts es convertissin en circs, i que ells quatre deixessin de ser respectats com a artistes per ser considerats meres atraccions. Sembla indiscutible que aquesta és precisament la trajectòria seguida pels seus compatriotes els Rolling Stones, que sense anar més lluny han passat gran part de l'última dècada fent lucratius concerts.

Si sumem això al fet que els londinencs són la banda en actiu més famosa de tots els temps, és lògic que fossin ells els protagonistes del que potser és l'esdeveniment musical de més rellevància simbòlica en la memòria recent: el concert gratuït que van celebrar el 25 de març d'aquest any a la Ciudad Deportiva de l'Havana davant de centenars de milers de persones i que ara recrea la pel·lícula concert que només avui serà projectada en nombrosos cines de tot el món.

'Havana moon' és il·lustrativa d'un parell de coses. En primer lloc, demostra que els Stones saben rendibilitzar molt bé el seu llegat. La seva estrena, de fet, serveix com a avançament i estratègia promocional de l'àlbum en directe homònim que sortirà a la venda el dia 11 de novembre. Recordem que Mick Jagger, Keith Richards, Ron Wood i Charlie Watts no han gravat nou material d'estudi des d''A bigger bang'(2005) i que mentrestant han seguit nodrint el mercat amb luxoses reedicions, més àlbums en directe i fins a 11 concerts filmats. Així mateix, la pel·lícula ens recorda que el quartet sempre ha sigut molt conscient del poder de les actuacions en directe -hi ha les que van fer a l'antiga Alemanya Oriental el 1990, a la Xina el 2006 o a Copacabana, davant un milió i mig de persones, el mateix any- per funcionar com a grans gestos. De forma inevitable, 'Havana ­moon' comporta idees d'alliberament i possibilitat. «Els Stones poden fer coses que els governs no poden fer», assegura Keith Richards en un moment de la pel·lícula, cons­cient d'això.

El concert ha sigut etiquetat com el primer a Cuba d'una gran banda de rock internacional des que els EUA van implantar formalment l'embargament comercial a l'illa el 1962, i això sens dubte complaurà les tendències automitificadores de Ses Satàniques Majestats tot i que no és veritat: Manic Street Preachers van ac­tuar a Cuba el 2001, i Audioslave, ho van fer el 2005. La música dels Stones, és veritat, va ser prohibida pel règim castrista durant molt de temps, i això potser va fer que Jagger apre­ciés el que, al principi de 'Havana moon', reconeix com «l'aura romàntica» que envolta l'illa. «Va ser el país que va resistir davant els Estats Units, i gent com Fidel i el Che Guevara segueixen exercint una gran atracció», assegura.

Les seves paraules, evidentment, no impliquen afinitats ideològiques. En una època considerats rebels, amb el temps els Stones s'han convertit en sinònim de l''establishment'. Es diu que la seva fortuna supera els 250 milions d'euros, i amb el temps han perfeccionat l'art de l'evasió fiscal. Les seves cançons serveixen assíduament per promocionar des de sistemes operatius fins a botigues d'animals.

No se'n parla a 'Havana moon' -probablement tampoc a 'Olé Olé Olé!: A trip across Latin America', documental amb vocació d'extra de DVD que rememora la gira llatinoamericana de la qual el concert cubà va formar part-, però l'esdeveniment del 25 de març no va estar exempt de polèmica. En primer lloc, el finançament va estar envoltat d'ombres. Oficialment els 7 milions de dòlars de la factura van sortir de Fundashon Bon Intenshon, un grup filantròpic domiciliat a Curaçao; que aquest grup estigui vinculat amb una assessoria financera líder en aquest paradís fiscal caribeny, inevitablement fa pensar en interessos econòmics tant legals -promoure la inversió estrangera a l'illa- com il·legals -evasions d'impostos, rentat de diners i altres trampes fiscals-.

CRITICATS

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Els Stones van ser criticats durant la seva visita a l'illa tant per evitar tot indici de censura al govern cubà com per permetre que els Castro promoguessin el concert com a símbol d'un aperturisme polític que, segons aquestes veus, en realitat no està tenint lloc.

Seria ingenu pensar que el concert que 'Havana moon' recorda servirà per accelerar el procés democràtic a Cuba, però sens dubte és un avanç. I, com tots els avanços, inclou passos en fals: dos mesos després d'aquella actuació, el passeig del Prado de l'Havana va acollir una desfilada de moda de la marca de luxe Chanel, sense que ni els seus representants ni el govern del país veiessin cap contradicció en el fet que un esdeveniment així se celebrés en un país en què el salari mitjà són 20 dòlars al mes.