REVISIÓ D'UN JUDICI

Un crim televisiu

La sèrie sobre el judici, als noranta, a la icona de la comunitat negra per doble assassinat va arrasar en els últims Emmy. El públic dels EUA l'ha devorat i la crítica l'ha aclamat. L'any que ve arriba als nostres televisors.

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A principis dels 90, O. J. Simpson era un model de conducta per a la comunitat negra als Estats Units: estrella del futbol americà, actor carismàtic (tots vam riure amb ell a la trilogia Agafa-ho com puguis), emprenedor… I el 1994 va arribar l'escàndol. Simpson era arrestat, no sense abans una famosa persecució per autopista, com a sospitós de l'assassinat de la seva exdona, Nicole Brown Simpson, i un amic d'ella, Ronald Goldman. Totes les proves apuntaven a O. J. com a responsable, però (espòiler) finalment va ser absolt.

La sèrie de 10 episodis 'The people v. O. J. Simpson' ('El poble contra O. J. Simpson') explora l'anomenat «judici del segle» amb ritme de 'thriller', unes dosis de melodrama i cert humor negre. Als EUA la gent creia que coneixia el cas al detall, però la sèrie fa llum sobre parts poc conegudes, com la vida personal dels advocats a una banda i a l'altra. El públic americà l'ha devorat, la crítica l'ha adorat… I els Emmy la van elevar definitivament a (mini)sèrie de l'any amb els cinc premis que va rebre diumenge passat, més que cap altra producció aquella nit.

Si ja s'hagués estrenat a Espa­nya, també hauria fet parlar molt. Si als EUA en coneixen gairebé tots els detalls, aquí som més neòfits en la matèria. Per desgràcia, s'haurà d'esperar al 2017 per veure-la legalment, a través de Netflix.

DARRERE DEL PROJECTE

Es parla d'aquesta sèrie com una conseqüència lògica de la febre per les històries de crims reals. Després de l'èxit del podcast 'Serial' i sèries documentals com 'The jinx' i 'Making a murderer', provar amb una dramatització d'un cas real semblava un tret gairebé segur.

Però, en realitat, Ryan Murphy, cocreador d''American horror story', pensava en un projecte en aquesta línia des d'abans d'aquesta febre. Es deia, és clar, 'American crime story'. La història adequada va trigar a aparèixer, però va aparèixer. Era el relat del 'cas Simpson' escrit per a una possible minisèrie per Larry Karaszewski Scott Alexander, el duo de guionistes d''Ed Wood', 'L'escàndol de Larry Flynt' i 'Man on the ­Moon'.

Karaszewski ha explicat en una entrevista amb 'Esquire': «Com deu saber per les pel·lícules que Scott i jo hem fet, estem atrets per l'excèntrica història alternativa dels Estats Units en els seus últims 30, 40 anys. La gran alegria és que la veritat supera la ficció, i en aquesta història la veritat és tan estrafolària i tan absurda que ens equivocaríem si no en traguéssim partit».

PALLISSA A RODNEY KING

L'estrafolària història ja havia sigut adaptada en dos telefilms, un del 1995 (potser massa aviat) i un altre del 2000 amb Ving Rhames com a protagonista. Cap dels dos tenia l'ambició de la producció de FX. D'entrada, la sèrie arrenca, sàviament, amb imatges d'arxiu d'esdeveniments ocorreguts tres anys abans del doble crim: la pallissa a Rodney King, l'absolució dels policies i els disturbis a Los Angeles del 1992.

De la mateixa manera que el judici a King va acabar sent un judici a la policia de Los Angeles, aquí s'exploren sobretot temes de discriminació racial i el sistema de justícia criminal dels EUA. Se'ns mostra la forma recargolada en què un cas clar es va escapar del control de la fiscal Marcia Clark (Sarah Paulson) i el seu aliat Christopher Darden (Sterling K. Brown), però també per què molts membres de la comunitat negra tenien dret a veure zones d'ombra en l'acusació. El missatge de l'advocat defensor Johnnie Cochran (Courtney B. Vance) era bo, encara que el seu beneficiari principal fos dubtós.

REFLEXOS DEL PRESENT

La discriminació racial sistemàtica i les injustícies del sistema penal segueixen d'actualitat als Estats Units, igual que altres qüestions abordades per la sèrie. Vegeu el flagrant sexisme sofert per la fiscal Clark a la feina, al tribunal i fins i tot al súper. Per culpa del seu primer marit va acabar sortint en 'topless' a la revista 'The National Inquirer'.

Notícies relacionades

En certa manera, Clark va ser víctima involuntària de la decisió del jutge Ito de permetre la presència de càmeres al tribunal. La realitat supera la ficció, com deia Karaszewski, i de seguida els detalls del judici i els seus participants es van convertir en un substitut addictiu de les ficcions ordides pels millors guionistes. Com ha dit Lili Anoik a 'Vanity Fair', aquell judici es pot veure com el començament de la febre per la telerealitat: «Veure una cosa que, almenys teorèticament, no hauríem d'estar veient és la font de la força i la fascinació dels 'realities'. Fa que fins i tot les parts avorrides tinguin l'emoció del que està prohibit».

Curiosament, la pròxima història d''American crime story' no girarà al voltant d'un crim de pistoles o ganivets, sinó al voltant d'un crim comès amb mera burocràcia: el desastre de l'huracà 'Katrina'.