Verdú, Acosta & Vega

L''ofici' de posar

Les actrius (i també els actors) ho donen tot a Màlaga al passeig del glamur, un treball vital per al cine espanyol

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El festival de Màlaga té un rei, el cine espanyol; i una reina, l'alfombra vermella. Hi desfilen tots els actors en la seva faceta més glamurosa (tot és prestat, fins i tot les agulles dels cabells) i els malaguenys hi van armats amb un mòbil. Tot per un selfie amb les estrelles. Potser el passeig no és plat d'infinit gust per als actors. Però, igual que passa a Hollywood, la indústria espanyola s'ha adonat que la red carpet és un treball més. Igual que concedir entrevistes o presentar al públic la teva pel·lícula. «Forma part del nostre ofici. I és molt important», defensa Juana Acosta, una de les actrius que més brillen sota els objectius i a qui li ha costat uns quants anys guanyar-se la confiança de les grans marques de luxe, que només cedeixen els seus dissenys a unes quantes elegides per a la glòria. L'actriu colombiana va lluir un florejat disseny d'Andrew Gn amb què va guanyar la batalla a una altra de les poques actrius que es rifen els dissenyadors, María Valverde, que va optar per un Gucci amb transparències amb què, precisament, no es va guanyar el títol de la més bella de la nit.

La protagonista de Gernika, això sí, va posar per als fotògrafs amb estil. I ganes. El cine espanyol també se la juga aquí. Fins i tot José Sacristán, història viva, és conscient que ha d'estar a l'altura. «No és el que més m'agrada, però ho faig. Per descomptat», afirma el veterà actor, que, a falta de modelet, va lluir al canell una polsera de plata regalada per David Mamet, que li va enviar una carta dient-li que l'actuació d'Al Pacino a l'obra Casa de muñecas era una «merda» comparada amb la seva. En tot cas, no ens enganyem, el passeig del glamur és, bàsicament, terreny de les actrius. Tret que siguis Mario Casas, que va desfilar per Màlaga amb un curiós vestit de Caramelo.

A Maribel Verdú, que va lluir un fabulós Óscar de la Renta, li segueix fent il·lusió que li demanin autògrafs a la red carpet. Això sí, «amb respecte». Hores abans de lluir figura, a l'actriu se li va acostar una cambrera i li va demanar permís per fer-se una foto i regalar-l'hi a la seva mare, rendida admiradora. «Encantada de la vida», li va contestar la protagonista de La punta del iceberg.

Notícies relacionades

Sense tanta experiència com Ma-ribel Verdú però amb la mateixa elegància va desfilar Ingrid Garcia-Jonsson, que si bé va punxar a la roda de premsa de la pel·lícula Acantilado (el seu discurs no va estar fi), va deixar a tothom amb la boca oberta a la nit amb un Stella McCartney.

Per a l'alfombra vermella s'hi ha de néixer i s'ha de valer. És el cas de Paz Vega. I si no, sempre es pot suplir amb una simpatia aclaparadora, com és el cas de Sílvia Abril, María Pujalte i María León.