EMOTIVA CARTA

Pau Donés dóna les gràcies a les infermeres de la Vall d'Hebron

"No hi ha res al món que pugui pagar un carinyo dels vostres quan estàs fotut al llit d'un hospital", assegura el cantant de Jarabe de Palo

Pau Donés, en una de les seves recents fotos a Instagram, després de ser operat de càncer de còlon.

Pau Donés, en una de les seves recents fotos a Instagram, després de ser operat de càncer de còlon. / INSTAGRAM / PAU DONÉS

2
Es llegeix en minuts

"Avui començo amb l'alquímia, i ben aviat, amb la químia (quimioteràpia), que és una altra cosa, eh? Si veieu un paio fent salts com un boig, és que la poció màgica ha sortit bé". Així de content s'ha despertat Pau Donés aquest dimecres a Instagram, una de les xarxes socials on el cantant de Jarabe de Palo informa de la seva recuperació després de sotmetre's a una operació urgent per un càncer de còlon per la qual va haver de cancel·lar la gira de concerts per Espanya i Amèrica Llatina que havia de començar el 15 de setembre.

Fa només uns dies que a la pàgina oficial del grup, a la secció 'La Maleta', Donés va donar a conèixer la seva malaltia i l'operació urgent a què s'havia de sotmetre (en el text titulat 'Dolor de barriga'). I aquest dimarts el cantant ha publicat un altre 'post' titulat '¡Pau Donés! ¿Qué haces aquí?', una emotiva carta dedicada a totes i cada una --amb els seus noms-- de les infermeres que li han fet més agradables els seus dies d'ingrés a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Al blog, Donés els torna tot aquest afecte amb aquestes paraules: "Sortíem de festa, anàvem a sopar, a divertir-nos. Jo els explicava les meves coses i elles, molt discretament i només molt de tant en tant, com els anava la vida  a l''hospi'. A més de guapes, en totes tres hi havia diversos trets en comú. Eren molt independents, molt valentes i sempre estaven de bon humor".

OLGA, NÚRIA, MANOLI, AINOA...

"Ara ja no són tres les infermeres que porto al cor. Són moltes més. Ara també hi ha l'Olga, la Núria, la Manoli, l'Ainoa, la Mercedes, la Loli, l'Eli, la Maite, la Mireia, l'Isa, la Gemma i un munt de dones tots fantàstiques. ¿Algú de vosaltres es pot imaginar què és treballar 10 hores al dia, cinc dies a la setmana, a la planta de rehabilitació d'un hospital? O a cures intensives, o a urgències, o en el torn de nit de la planta quatre de l'Hospital de la Vall d'Hebron".

"¡Això sí que té mèrit! Sempre amables, disposades, superatentes a tot (en la seva feina no hi ha lloc per despistar-se), preparades per a qualsevol contratemps. Per a elles no existeix el cansament, ni la son, ni tan sols el descans. No paren. I no és que no parin de “treballar”. No paren d'auxiliar i curar gent".

"¡Flipo amb les infermeres! ¿Quin tipus de persones deuen viure al darrere dels seus nets uniformes blancs i somriures permanents?".

Notícies relacionades

"Us adoro. Us admiro. Us estimo molt. I us dono les gràcies per fer la feina que feu, perquè no hi ha res al món que pugui pagar una carinyo dels vostres quan estàs fotut al llit d'un hospital. Gràcies per la vostra generositat i entrega".

A la postdata Donés mostra el mateix afecte i agraïment per als infermers.