L'última gran d'Espanya

Sevilla es postra una altra vegada en l'adéu a Cayetana

2
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO / SEVILLA

«La meva  filla té síndrome de Down, i ningú sap quantes vegades ens va ajudar la duquessa a l'associació, això no sortia a la premsa». Carmen va esperar ahir les més de dues hores que va durar el funeral a la Catedral de Sevilla i la comitiva fúnebre posterior per, des d'una escala, llançar un petó al fèretre i acomiadar-se de la duquessa d'Alba. Igual que ella, també a la cerimònia van donar testimoni de les tasques de caritat, callades, que va portar a terme l'aristòcrata en diversos àmbits de la ciutat. «Ella, elegant, sabia que dels pobres no es presumeix, sinó que se'ls ajuda i prou», va sentenciar monsenyor Amigo Vallejo.

Aquesta faceta privada de col·laboració ha estat repetida per nombrosos sevillans aquests dies, i serveix per explicar, en part, les multitudinàries cues que s'han format a la capella ardent, als carrers plens a vessar per on van passar les seves restes mortals fins al funeral i a la mateixa catedral. S'acomiadaven de l'«ambaixadora de Sevilla», l'«autèntica reina de la ciutat» i tots els tòpics habituals, però molts també lamentaven la pèrdua de la mecenes que va permetre la supervivència d'algunes petites associacions i que va ajudar a tirar endavant molts projectes.

«Era noble d'herència, però també noble, molt noble, de cor», va alabar a la solemne cerimònia Amigo, tot destacant que l'actuació de Caye-

tana d'Alba es guiava per «profundes conviccions religioses» que va viure d'acord amb el caràcter de la terra «que ella tant va estimar». Uns valors que va resumir en «amor a la família, les tradicions i d'ajuda als altres». I va intentar reconfortar d'alguna manera l'afligida família. «No busqueu restes de la seva memòria enlloc del món, ella estarà sempre viva en el record i al cor dels que tant l'han estimat».

A la primera fila, el seu viudo, Alfonso Díez, no era capaç de reprimir els plors cada vegada que veia el taüt cobert per l'escut de la Casa d'Alba i acompanyat per dos coixins amb totes les insígnies de l'aristòcrata, morta dijous. Tampoc l'única filla de la duquessa, Eugenia, o els néts, alguns dels quals van portar a les espatlles el fèretre en la seva entrada a la seu. Una altra de les nétes, la filla d'Eugenia i Fran Rivera, va protagonitzar un dels moments més emotius de la jornada quan, al finalitzar el funeral, va buscar el viudo per, després de fondre-s'hi en una llarga abraçada, veure sortir junts el taüt camí del cementiri.

Notícies relacionades

A tots ells va dedicar una afectuosa salutació la infanta Elena, representant de la família del Rei (l'anglesa hi va enviar una corona). A l'altre costat, les autoritats, encapçalades pel president del Senat, Pío García Escudero; el ministre de Defensa, Pedro Morenés; l'alcalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido; el conseller andalús de Justícia, Emilio de Llera, i la delegada del Govern a Andalusia, Carmen Crespo.

Només alguns membres de la Hermandad de los Gitanos van anar  al crematori «per no deixar sola la senyora». Ja a la tarda, en la intimitat, la família va dipositar part de les cendres sota la imatge del que era el Crist de la duquessa.