Sevilla plora la mort de la seva aristòcrata més estimada

Molts no la coneixien directament. La majoria tampoc se la van trobar mai passejant pels carrers del centre de Sevilla quan la malaltia encara no li impedia perdre's entre els tarongers que envolten el palau de Las Dueñas. Però tots van voler ahir acompanyar la duquessa d'Alba en els seus últims moments a la ciutat que tant va estimar.

«Li agradaven els toros, no es perdia la fira i disfrutava amb la Setmana Santa», recordava l'Antonio a l'entrada de la capella ardent, «amb ella se n'ha anat una miqueta de l'esperit d'aquesta ciutat». I és que a penes es llevava Sevilla quan la notícia de la mort de l'aristòcrata es va estendre com la pólvora. «S'ha mort la Cayetana», així, sense cognom.

La duquessa, de 88 anys, va morir com ella va voler, a casa i envoltada dels seus. Les xacres que arrossegava van començar a complicar-se, i una pneumònia la va dur de cap a l'uci diumenge passat. Ella, poc amiga dels centres sanitaris, va començar a apagar-se i a demanar que la portessin a casa. La petició es va atendre dimarts a la nit, quan ja es va veure que la infecció no remetia i el desenllaç depenia de la fortalesa de la duquessa, que ja no va poder més.

RAJOY I LOS MORANCOS

Les corones de flors van començar a arribar a la casa. Les primeres, les del president del Govern i Los Morancos. La més sentida, la del seu viudo, Alfonso Díez, que no es va separar del costat seu: «Mai has sabut com t'he estimat i com t'estimaré». La gent apostada a la porta les tafanejava mentre debatia la contradicció que algú tan catòlic «volgués incinerar-se».

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

La sortida del cotxe fúnebre en direcció a l'ajuntament va ser rebuda amb un aplaudiment, el mateix que van sentir els néts quan van portar el fèretre cobert amb l'escut de la Casa d'Alba per entrar al consistori. Allà l'esperaven dos quadros del Cristo de los Gitanos i la Virgen de las Angustias, que presidien la capella ardent. Els fills grans van mantenir el tipus, però els més petits no van parar de plorar tota l'estona. Cayetano ni tan sols va poder suportar estar present a la capella ardent. Al fons de la sala, també totalment desconsolats i en segon pla, molts dels treballadors del palau.

Amb aquesta vocació tan típicament espanyola de formar part, d'alguna manera, dels esdeveniments, més de 30.000 persones van passar per la capella ardent en les primeres quatre hores, i al vespre seguia una multitud esperant. Molts se sentien orfes, i així ho van fer constar en la desena de llibres de condol, amb missatges fins i tot des d'Alemanya. «Un exemple de llibertat», «la duquessa més salada que ha tingut Sevilla», «gràcies per estimar tant la ciutat i compartir amb els altres» o «per sentir les nostres coses com tu ho has fet, fins i tot la Giralda plora la teva pèrdua».