Juli Soler es retira d'El Bulli

aFerran Adriàahir li costava parlar. «Feia un parell o tres de mesos que estàvem amb proves, amunt i avall... I quan ho veus per escrit en un paper... Jo sóc un paio bastant dur però això m'està costant molt». I del que parlava, del que intentava parlar, era de la malaltia neurodegenerativa que se li ha diagnosticat aJuli Soler (Terrassa, 1949), el seu soci a El Bulli, un director de sala tan trencador com ho ha estat el de l'Hospitalet als fogons. La seva dona i els seus fills, i els responsables de la fundació d'El Bulli, les seves dues famílies, van emetre ahir dos comunicats en què anunciaven el seu adéu forçós, als 63 anys, a la direcció executiva d'El Bulli Foundation.

La nova etapa de l'establiment de Cala Montjoi, que s'havia d'iniciar el 2014, tindràSolercom a president d'honor.Adriàva avançar ahir que el primer estatut de la fundació obligarà l'entitat a cuidar l'home que va dirigir el restaurant de Roses des del 1981. «El Juli ha d'estar orgullós de nosaltres. Si pensàvem que faríem un projecte únic, ara encara ho serà més», va explicar el xef a aquest diari.

«COM UN MATRIMONI» / «Érem com un matrimoni, treballant 14 hores diàries durant 30 anys. Hi ha qui no es recorda que vam estar 14 anys sense poder pagar bé el personal a final de mes ni que fèiem avantguarda i ningú ens recolzava. Però tant ell com jo vam anteposar el negoci a un projecte gastronòmic. Trobar un soci així és gairebé impossible. A més, ell ha estat tant o més important que jo en aquesta història», va valorarAdrià, que va ser fitxat perSoler el 1984 per substituirJean Paul Vinay.

Precisament d'aquesta importància en donaven compte ahir diversos col·legues del director d'El Bulli.Josep Monje,del Via Veneto, va destacar que «és un home que ha trencat motllos, amb una capacitat organitzativa tremenda, que ha creat equips extraordinaris». Al propietari del restaurant barceloní, que va compartir ambSolerel càrrec d'ajudant de cambrer al Reno a principis dels anys 60, l'impressionava «la seva capacitat per, aparentment, no acusar la pressió de portar un establiment d'aquest tipus». «El món de la sala ha perdut un personatge, un número u inqüestionable», va concloure.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

«ESTIMA, NATURALITAT I PROXIMITAT» /Lluís Garcia, un dels responsables de sala d'El Bulli, va qualificar el seu cap com «el més gran de tots els que hi ha hagut a la sala d'un restaurant, una figura que va ser absolutament imprescindible».Garcíava subratllar que havia estat el precursor a l'hora de «tractar la gent amb estima, naturalitat i proximitat».

IJosep Roca,sommelier i director de sala d'El Celler de Can Roca, va analitzar la seva capacitat per revolucionar un servei «tancat i sovint postís convertint-lo en una disbauxa d'afecte i ganes de viure». «Amb aquesta manera de treballar va posar en safata l'arribada d'Adriàal Bulli», va reflexionar. «I, sobretot, va reforçar la idea que la cuina i el servei són una família, una família per la qual s'ha desviscut. Ara, tota la família de la gastronomia el protegirà».