Front comú al Baix Llobregat contra l'«especulació immobiliària» a la comarca

Un total de vint-i-vuit entitats socials, veïnals i ecologistes del Baix Llobregat han firmat un manifest per establir un front comú contra, segons denuncien, l’«especulació immobiliària» a la comarca. L’acte de presentació ha tingut lloc aquest dijous, 12 de març, al complex industrial modernista de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.

Els organismes signants s’han agrupat en la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet amb l’objectiu de sumar forces i reclamar a les administracions «una moratòria urbanística de, almenys, dos anys», i un procés participatiu que permeti «reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat». Els diferents col·lectius s’han inspirat en altres iniciatives similars, com SOS Costa Brava o SOS Pirineus.

Les 28 entitats que firmen el manifest calculen que l’actual Pla General Metropolità «preveu prop de 70.000 noves vivendes a la comarca» i que afectarà «més de 1.800 hectàrees de sòl urbà, urbanitzable o urbà no consolidat». D’altra banda, assenyalen que l’Idescat comptabilitza 31.000 vivendes buides al Baix Llobregat –dades de l’any 2011–, i per això demanen que se’ls doni ús i denuncien l’«absència total» de plans per crear un parc públic de lloguer a preus socials.

Com a resultat de la moratòria i el procés participatiu que reclamen, es proposen aturar la «contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental» i aconseguir una reorientació total del model territorial.

Actuacions de la plataforma

Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet assenyalen que els diferents plans urbanístics afectarien zones boscoses de les faldilles de Collserola i del Garraf-Ordal, zones agrícoles de la vall baixa i del delta del Llobregat, espais contigus al riu o àrees protegides pels seus valors naturals i, especialment, als últims connectors ecològics entre el Garraf, Collserola i el riu Llobregat.

Fins al moment, els grups vinculats a la plataforma han presentat propostes i al·legacions a plans i projectes urbanístics i d’infraestructures com el Pla Director Urbanístic Metropolità, els diferents plans de Sant Boi de Llobregat (com el Pla Llevant-la Parellada o el Pla Director del Verd Urbà) o la modificació de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans a Begues.

«El Pla General Metropolità es va aprovar el 1976 amb una lògica molt diferent de la d’avui, la lògica era la del creixement a qualsevol preu. Barcelona i els municipis de l’àrea metropolitana han crescut, però amb un gran cost agrícola i de diversitat. Si continuen creixent es produirà un greuge més gran», ha explicat Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Aquest dissabte, 14 de març, està previst que les diferents entitats s’afegeixin a la manifestació a Gavà contra el Pla de Ponent i, en el futur, a les accions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat. No obstant, la situació d’alerta pel coronavirus que va aplicar la Generalitat prohibeix les concentracions de més de 1.000 persones, per la qual cosa aquesta primera marxa podria arribar a ajornar-se.

El Pla de Ponent, primer objectiu

Malgrat les restriccions, des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet mantenen l’objectiu de manifestar-se. «Veurem què passa amb el coronavirus, potser hi hem d’anar en grups reduïts, però hem de donar un cop a la taula i dir que això no pot ser», ha manifestat Ángel Losada, portaveu del Grup Ecologista Quercus, en relació amb el Pla de Ponent de Gavà, el primer objectiu d’aquesta lluita comunitària.

El Pla de Ponent és una actuació urbanística que inclou un àmbit de 200 hectàrees de sòl que hi ha entre el terme municipal de Castelldefels, la carretera comarcal de Santa Creu de Calafell, l’avinguda de Joan Carles I i la carretera de la Sentiu. La plataforma No al Pla de Ponent-Salvem el Calamot va néixer amb l’objectiu de «salvar» el Calamot i la riera dels Canyars. «Lluitem per protegir un espai natural únic que separa Gavà i Castelldefels de l’especulació immobiliària», defensen.

Davant de l’oposició que ha generat el projecte, l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, va qualificar, el 4 de març, el pla de «necessari i sostenible» perquè posarà «al servei de la ciutadania» terrenys que ara són privats i donarà resposta a la falta de vivenda.

Notícies relacionades

Mor una dona després d’estimbar-se el cotxe a la C-16 de Puig-reig, al Berguedà

Tallada la circulació a la R2 de Rodalies per un atropellament a Gavà

Més enllà de la manifestació, les plataformes gavanenques estan tractant que es faci una consulta ciutadana perquè els veïns de Gavà puguin manifestar si estan d’acord o no amb el pla. Ara per ara només s’ha presentat la sol·licitud de consulta. En un termini màxim de tres mesos, l’Ajuntament de Gavà iniciarà el procés de consulta i, una vegada comenci, les entitats hauran de recaptar 2.000 firmes per poder dur a terme la consulta, el resultat de la qual, no obstant, no serà vinculant.

Més notícies de Gavà en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA