La travessia de la Nona: un llebrer per les vies del tren de Barcelona

Tot i que han hagut d’amputar-li part d’un dit perquè no perdés la peülla, «això no és res, l’important és que és viva», ha declarat Regina Maroto, delegada per Barcelona de l’associació Galgos 112, qui s’encarrega de la protecció i adopció d’aquests animals. «Ha estat més d’una setmana vagant per túnels. Això comporta molts perills i ella ha sortit gairebé indemne. És tota una supervivent», ha afegit.

Porucs pels maltractaments

Tradicionalment els llebrers han sigut utilitzats per a la caça en zones com Andalusia o Extremadura. Les associacions protectores parlen de milers de llebrers abandonats anualment quan perden les seves habilitats per a la caça. La tasca d’aquestes cases d’acollida és la de trobar-los una llar a aquests animals, que moltes vegades es converteixen en gossos molt porucs a causa dels maltractaments que han rebut.

«Són animals que moltes vegades venen d’un maltractament. Gairebé tots arriben amb cicatrius físiques o emocionals. Els meus dos gossos són un exemple d’això, ja que quan van arribar a casa tenien cicatrius a la pell, però això també deixa ferides en la psiquis de l’animal, un trauma», explica Pablo Panozzo, propietari de la Nona i del Mateo, dos gossets adoptats.

La Nona va arribar a casa del Pablo i la Julia –una parella resident a Barcelona– al maig. Tot just vuit mesos després, la gossa fugiria d’una cangur que la família havia contractat perquè la cuidés.

«Hi ha molta gent que s’anuncia en plataformes que diuen ser cuidadors de gossos, cangurs... Gent professional que coneix bé els animals, però alguns no ho són», denuncia Maroto, per evidenciar la perillositat d’algunes ‘apps’.

Preparació dels cuidadors

Per la seva banda, el Pablo afegeix que la seva parella i ell necessiten serveis com aquests «per temes de viatge i de feina», però alhora es pregunta quina classe de preparació tenen els cuidadors que s’ofereixen. «La cuidadora va sortir corrents darrere del gos. Jo ho entenc, potser és la reacció més comuna quan t’enfrontes a una situació així, però algú coneixedor del tema sap que és l’últim que has de fer, perquè el gos s’espanta».

La delegada de Galgos 112 va ser qui va rebre l’alerta després que una excompanya albirés «un llebrer corrent per la zona de Maragall-Indústria amb un collar vermell», un distintiu que les cases d’acollida utilitzen per detectar fàcilment els seus animals.

La Nona va fugir saltant les tanques del pipican. El Pablo també denuncia la mala situació d’aquestes instal·lacions a la ciutat de Barcelona. «Moltes vegades ni tan sols compleixen els requisits d’higiene i manteniment», ha afirmat. «Les tanques fan com a molt un metre, i això les que no estan trencades», ha recordat.

Els llebrers poden saltar fins a metre i mig, molt més alt que el que les diminutes tanques dels pipicans barcelonins cobreixen. Durant la fuga, la gosseta va ser ferida per un cotxe que la va deixar amb una pota danyada.

Sota els túnels de Barcelona

«Quan se’t perd una mascota és com si perdessis un ésser estimat. El busques per casa i ja no hi és», ens explica el Pablo. «El meu altre gos va deixar de menjar durant 48 hores a causa de l’angoixa», ha explicat.

Després de posar-se en contacte amb diverses associacions protectores, Maroto i el Pablo comencen la campanya a través de les xarxes socials per trobar la Nona. Finalment, tres dies després sense noves pistes, un agent de seguretat de Renfe afirma haver-la vist ficar-se pels túnels de circulació del tren d’estació de França.

És llavors quan comença la cascada de trucades. «Comencem a parlar amb la Guàrdia Urbana, amb ADIF... Cap no vol fer res. No tenen protocols», denuncia Maroto. «Al principi ens diuen que no aconseguirem cap permís per entrar a aquests túnels i que ells no hi poden fer res».

Finalment és l’amo de la Nona qui, després d’insistir durant dies, aconsegueix que la Guàrdia Urbana de Barcelona mobilitzi la Unitat de Rescat d’Emergències de Proximitat, una patrulla especial dins del cos policial de la ciutat. L’home denuncia la falta de protocols i coneixements que les autoritats públiques li van brindar al principi.

«Per a molts d’ells era només un gos perdut. Arribem a un punt de desesperació en què els vaig amenaçar que seria jo el que entraria a les vies a buscar-la. Per sort, vaig trobar diversos agents de la Guàrdia Urbana que van mostrar sensibilitat i es van proposar ajudar-me», ha aclarit el Pablo.

Aquell dilluns, durant hores, la quadrilla especialitzada busca la Nona per tot arreu sense èxit.

Dos dies després, segueix als túnels

Dos dies després tornen a rebre un avís. Uns treballadors d’Adif han vist la Nona de nou vagant pels túnels del ferrocarril. Aquesta vegada a prop de l’encreuament entre Passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó.

Aquella mateixa nit, sis dies després de la desaparició de la Nona, la patrulla torna a registrar els túnels d’accés. «Amb una vagoneta, van recórrer de Montcada i Reixac a estació de França, Sants... Van ser tres hores de recerca en les quals no van trobar ni rastre de la Nona», declara la portaveu de Galgos112.

Macada però sana i estàlvia: de tornada a casa

L’endemà, l’Elena truca a Maroto. És una dona que ha trobat la Nona entre uns matolls als voltants del barri de Sant Andreu. Al costat de la seva gossa Grini, que és qui va fer el descobriment, l’Elena porta la Nona a la Clínica Veterinaria Sant Andreu perquè li facin les primeres cures.

«La gossa ja estava cansadíssima. S’havia fet mal a una pota i anava coixa. Gràcies a això van poder recuperar-la sense que fugís espantada», creu Maroto, que s’ha reafirmat en la fortalesa d’aquests animals i desitja poder mostrar-la a tots aquells que durant la recerca van dubtar de la supervivència de la Nona.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

«La policia va arribar a dir-me que ‘la gossa aquesta ha mort’», denuncia. «Però si penseu que un llebrer morirà per estar sense menjar durant una setmana els coneixeu molt poc. Són gossos molt forts, i la Nona és una supervivent», conclou.

Tot i que el veterinari ha hagut d’amputar-li un dit a l’animal, la Nona ja es troba a casa i ha aconseguit retrobar-se amb els seus propietaris, el Pablo i la Julia, així com el seu «germà caní» Mateo, que l’han rebut amb els braços oberts després d’una setmana plena de preocupació. Durant les seves declaracions a aquest diari, el Pablo ha volgut agrair «a tots aquells que han mostrat una mica de sensibilitat amb el cas».