Cola Cao jubila el seu negret

Des dels anys 50, tres generacions han taral·lejat allò de «Yo soy aquel negrito/ del África Tropical/ que cultivando cantaba/ la canción del Cola Cao», entranyable ‘jingle’ amb el qual la marca publicitava el seu cacau en pols, primer en la ràdio, i després en el cine i la televisió. Tot un èxit. Però ara, quan la firma compleix el seu 75è aniversari, ha decidit jubilar el simpàtic africà. Els temps són d’altres i la cançó ja no és políticament correcta: la protagonitza un «negrito», terme que actualment sona pejoratiu, i cita nedadors i boxejadors entre els seus consumidors, sense tenir en compte les dones esportistes.

Per això Idilia Foods, la companyia fabricant, va decidir renovar la cançó per aturar aquesta dissonància. I va posar el repte en mans d’un solvent músic, Manu Guix, compositor, cantant, pianista i director, que ha acceptat amb «respecte i il·lusió» dotar-la de valors d’inclusió i igualtat de gènere.  Així, en la nova cançó, el Cola Cao «lo toman futbolistas y nadadoras/ grandes artistas y supercampeonas». I el «negrito» dona pas al «grumito», un element molt característic d’aquest cacau en pols. «Tómate un grumito de felicidad», «prepárate un tazón de grumitos y de ilusión» diu la cançó.

Aquest dijous, la marca va presentar, al Casino l’Aliança del Poblenou, la nova lletra, que va interpretar el cor infantil Xamfrà (centre que fa ús de la música i les arts escèniques per a la inclusió i cohesió social) i que després van cantar a l’uníson els presents. La cançó del 2020 comença aclarint que aquesta serà la seva única innovació: «Hay cosas que nunca cambian/ que siempre serán igual/ con leche cada mañana/ y con cacao natural». Per si de cas. I és que «la recepta continua invariable», com va recordar Xavi Pons, conseller delegat d’Idilia Foods, i continua sent secreta, tot i que en aquest 75è aniversari s’ha revelat l’origen dels grumollets. «Per què està elaborat amb cacau natural, que no es desfà», va indicar Marta Vernet, directora de màrqueting.

Una cosa icònica i sagrada

La primera vegada que es va escoltar la cançó del Cola Cao va ser a la ràdio dels anys 50, quan donava pas a una de les radionovel·les més populars del moment: Matilde, Periquito i Periquín, tota una fita radiofònica. Ja el 1962 es va rodar un espot per al cine, en què es combinava imatge real i animació. Allà se li posava cara al negret tropical, i, més tard, passaria a la tele. D’aquesta manera, la melodia es va anar popularitzant més i incorporant-se a l’imaginari musical dels espanyols.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Però la icona es va quedar antiquada, havia d’introduir altres valors. I és així com l’encàrrec li va arribar a Guix, actual director musical d’OT, amb una solvent carrera com a compositor. Ell va acceptar, tot i que no era fàcil: «Em va impressionar, perquè estem parlant d’adaptar una cosa que forma part gairebé de l’ADN de molta gent». Per al músic, aquesta cançó forma part de la seva infància: «Els meus avis me la cantaven i jo ho he fet tota la vida. I això, és clar, imposa molt respecte, perquè no saps com acceptarà la gent que li canviïs una cosa tan icònica i sagrada»

No obstant, de seguida va creure en el projecte, perquè introduïa «uns valors dignes del segle XXI». «És molt important que les noves generacions creixin amb aquest missatge inclusiu en la cançó». Tot i que la música no ha variat: «És un himne. De manera que vam considerar fonamental no canviar ni una sola nota. Ni l’harmonia. No volíem fer una cançó nova, sinó mantenir l’original, perquè és un actiu importantíssim amb un impacte que pocs ‘jingles’ han aconseguit en la història».  «Ara esperem que la gent la faci seva», conclou. I, de passada, al grumollet de felicitat.