Vist a Twitter

El missatge viral d'una professora contra l'intervencionisme dels pares a les escoles

Explica a les xarxes socials com proven de decidir què s'ensenya i què no a les classes, especialment per qüestions ètiques o de religió

Lamenta que això dificulti tractar temes com l'orientació sexual, la violència o l'assetjament

book-1209805 1920

book-1209805 1920

4
Es llegeix en minuts
María Aragón

Eva Moreno Villalba, professora i escriptora de literatura infantil i juvenil, s’ha guanyat l’aplaudiment amb la seva última reflexió a Twitter sobre la intervenció dels pares en l’educació a les escoles. 

En un fil viral en aquesta xarxa social, que ha sigut compartit per milers de persones, narra alguns fets que la porten a llançar un missatge final de responsabilitat en l’Educació. 

Fa dos cursos, diu, un alumne de la seva tutoria de 3r d’ESO va dir avergonyit a la professora de cultura clàssica que no havia acabat un treball sobre déus grecs perquè la seva mare, al veure’l fent-lo, li havia dit que comuniqués a la mestra que ells creien en Déu i no volien que l’acabés.

“Li vaig explicar que aquest tipus de coses, en un institut de majoria evangèlica i de famílies amb nivell socioeconòmic i cultural molt baix (alguns gairebé analfabets), eren molt comunes”. Però no podien cedir davant d’això. 

L’Eva narra com és d’habitual enfrontar-se a aquest tipus de situacions. Per exemple, es neguen a participar en tallers de COGAM, el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Madrid amb arguments com no “m’agraden els ‘maricons’”. Tampoc volen parlar d’evolució a biologia o filosofia. “És el que senten contínuament en el culte”. Normalment, falten al taller i porten un justificant dels pares. “Em sembla terrible”, recalca l’Eva. I no és qüestió de religió, sinó d’Educació, diu. 

Notícies relacionades

El problema és un altre, és el mantra de la llibertat dels pares per escollir què s’ensenya en escoles públiques i instituts. “És altament perillós per a una societat que hauria de voler ser democràtica, tolerant, plural i culta”, diu. 

L’educació sexual, la prevenció de violència de gènere, l’educació medioambiental, la prevenció de l’assetjament escolar, l’ús correcte d’Internet... Són moltes les vies d’aprenentatge que no poden tancar-se en aquest segle perquè a una família li sembla malament una cosa o una altra. “Ens quedarà una societat en la qual farà bastant fàstic viure”. I per concloure assenyala dues coses essencials: família i escola