Una firma de moda inclusiva sí que és possible

Sovint els oferim l’últim vist a les passarel·les internacionals. Avui aquest espai el reservem amb gust a una proposta pionera de moda inclusiva que comença a posar-se en marxa a Barcelona. I de la mà de dues dones, Carolina Asensio i Marina Vergès, que, a més, són cosines. 

Parla la primera: “El meu germà José Luis té 52 anys. Fa 4 anys va patir un ictus. Al principi estàs pendent de la rehabilitació, però va arribar el seu aniversari i em vaig fixar que sempre portava xandall i ell no era de dur-ne. Vaig voler comprar-li uns texans i no en vaig trobar cap per a ell”. Aquí hi ha el germen de Free Form Style. 

Tenir una cama prostètica o un braç amputat, o anar en cadira de rodes, no significa renunciar a vestir-se com un vulgui. “I desgraciadament ara un ictus o una amputació per un accident són més habituals entre la gent jove –afegeix Vergès, estilista que coneix bé la fauna de la moda–. “Per a aquestes persones, posar-se una simple samarreta sense ajuda és un problema. Per això volem que es vegin guapos i no amaguin el seu físic. I això és anar més enllà de substituir les cremalleres per la veta adherent. Per això, hem buscat bons cotons transpirables, tirem de gafets i li donem un toc actual, perquè estiguin còmodes i es vegin guapos, que això fa pujar molt l’autoestima”.

Nous patrons

Qui ho viu de prop, cuidadors i familiars també, ho sap de sobres. Per exemple: en cadira de rodes, la part del darrere d’uns pantalons o d’una faldilla hauria de ser més alta que la davantera perquè baixa quan t’asseus i això incomoda. I darrere dels genolls, a l’asseure’s, s’acumula molt teixit, que pot produir úlceres per pressió.

 “L’assignatura que estava pendent han sigut els patrons –recorda la Carolina, que va haver de tancar el bar del seu germà i demanar un crèdit per emprendre aquesta aventura. Hem treballat amb una patronista meravellosa que s’hi ha implicat molt i ens hem inventat els patrons d’unes peces molt bàsiques, però pensades i provades, que presentem en tres talles”.

La guerra del Vietnam

La pregunta sorgeix sola. ¿Per què la indústria tèxtil no és sensible a aquesta necessitat? “És qüestió de temps. Si les ciutats s’estan adaptant i eliminant barreres, ¿no ho farà la roba? Fins i tot hi ha revistes de moda als Estats Units que han dedicat portades a persones amb alguna discapacitat funcional”. 

 “Als Estats Units van per davant –avança la Marina– per culpa de la guerra del Vietnam. Hi ha molts veterans amb amputacions i en cadira de rodes. Tommy Hilfiger, per exemple, ha tret una línia adaptada, però es ven ‘online’ i només als Estats Units. Són peces amb imants, que no és tan sa i no serveix a qui porti un marcapassos”.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Treballar per a aquestes persones els ha marcat, explica la Carolina. “Vam conèixer una noia que li falta mig braç, però que és capaç de pintar-se les ungles millor que jo, i a l’hivern es vesteix amb abrics que li tapen un braç que ja no existeix. ¿Què discapacita, la persona o l’abric?”.

La col·lecció és bàsica i s’anirà ampliant. Venen ‘online’ (www.freeformstyle.com) i a la botiga de l’Institut Guttmann al costat de Can Ruti, a Badalona. A l’Institut els han facilitat el contacte amb els seus models. “Tenim en projecte un parell de dessuadores i, fins i tot, un vestit per a executiu, amb la camisa amb obertura per darrere i els botons de davant d’ornament. Tot es fabrica aquí, al triangle Mataró-Sabadell-Barcelona”. ¿I surt car? Depèn. Una samarreta amb gafets en cotó amb l’estampat d’un somriure surt per 38 euros. ¿Al José Luis li agraden? “Ell n’està encantat. Aviat el veurem desfilant”.