Anar al contingut

ROBA PER A DIFERENTS DISCAPACITATS

Una firma de moda inclusiva sí que és possible

Dues emprenedores catalanes llancen la firma Free Form Style

Luis Miguel Marco

Una firma de moda inclusiva sí que és possible

Sovint els oferim l’últim vist a les passarel·les internacionals. Avui aquest espai el reservem amb gust a una proposta pionera de moda inclusiva que comença a posar-se en marxa a Barcelona. I de la mà de dues dones, Carolina Asensio i Marina Vergès, que, a més, són cosines. 
Parla la primera: “El meu germà José Luis té 52 anys. Fa 4 anys va patir un ictus. Al principi estàs pendent de la rehabilitació, però va arribar el seu aniversari i em vaig fixar que sempre portava xandall i ell no era de dur-ne. Vaig voler comprar-li uns texans i no en vaig trobar cap per a ell”. Aquí hi ha el germen de Free Form Style. 

Tenir una cama prostètica o un braç amputat, o anar en cadira de rodes, no significa renunciar a vestir-se com un vulgui. “I desgraciadament ara un ictus o una amputació per un accident són més habituals entre la gent jove –afegeix Vergès, estilista que coneix bé la fauna de la moda–. “Per a aquestes persones, posar-se una simple samarreta sense ajuda és un problema. Per això volem que es vegin guapos i no amaguin el seu físic. I això és anar més enllà de substituir les cremalleres per la veta adherent. Per això, hem buscat bons cotons transpirables, tirem de gafets i li donem un toc actual, perquè estiguin còmodes i es vegin guapos, que això fa pujar molt l’autoestima”.

Nous patrons

Qui ho viu de prop, cuidadors i familiars també, ho sap de sobres. Per exemple: en cadira de rodes, la part del darrere d’uns pantalons o d’una faldilla hauria de ser més alta que la davantera perquè baixa quan t’asseus i això incomoda. I darrere dels genolls, a l’asseure’s, s’acumula molt teixit, que pot produir úlceres per pressió.

 “L’assignatura que estava pendent han sigut els patrons –recorda la Carolina, que va haver de tancar el bar del seu germà i demanar un crèdit per emprendre aquesta aventura. Hem treballat amb una patronista meravellosa que s’hi ha implicat molt i ens hem inventat els patrons d’unes peces molt bàsiques, però pensades i provades, que presentem en tres talles”.

La guerra del Vietnam

La pregunta sorgeix sola. ¿Per què la indústria tèxtil no és sensible a aquesta necessitat? “És qüestió de temps. Si les ciutats s’estan adaptant i eliminant barreres, ¿no ho farà la roba? Fins i tot hi ha revistes de moda als Estats Units que han dedicat portades a persones amb alguna discapacitat funcional”. 

 “Als Estats Units van per davant –avança la Marina– per culpa de la guerra del Vietnam. Hi ha molts veterans amb amputacions i en cadira de rodes. Tommy Hilfiger, per exemple, ha tret una línia adaptada, però es ven ‘online’ i només als Estats Units. Són peces amb imants, que no és tan sa i no serveix a qui porti un marcapassos”.

Treballar per a aquestes persones els ha marcat, explica la Carolina. “Vam conèixer una noia que li falta mig braç, però que és capaç de pintar-se les ungles millor que jo, i a l’hivern es vesteix amb abrics que li tapen un braç que ja no existeix. ¿Què discapacita, la persona o l’abric?”.

La col·lecció és bàsica i s’anirà ampliant. Venen ‘online’ (www.freeformstyle.com) i a la botiga de l’Institut Guttmann al costat de Can Ruti, a Badalona. A l’Institut els han facilitat el contacte amb els seus models. “Tenim en projecte un parell de dessuadores i, fins i tot, un vestit per a executiu, amb la camisa amb obertura per darrere i els botons de davant d’ornament. Tot es fabrica aquí, al triangle Mataró-Sabadell-Barcelona”. ¿I surt car? Depèn. Una samarreta amb gafets en cotó amb l’estampat d’un somriure surt per 38 euros. ¿Al José Luis li agraden? “Ell n’està encantat. Aviat el veurem desfilant”.  

Temes: Moda