FAUNA SINGULAR

Conegueu el Wally, el cocodril expert en teràpia emocional

Joie Henney, de 65 anys, ha registrat la seva mascota com a animal de recolzament després de notar els efectes calmants que té en les persones

An Orinoco Crocodile (Crocodylus intermedius) is set free at the biological reservation of Hato El Frio in Venezuela’s western state of Apure, 470 miles from Caracas, May 22, 2003. More than 130 born-in-captivity crocodiles between one and two-years-old were released into their natural environment as part of a preservation centre. The Orinoco Crocodile is one of South America’s largest predators and one of the world’s ten most endangered species. REUTERS/Jorge Silva

An Orinoco Crocodile (Crocodylus intermedius) is set free at the biological reservation of Hato El Frio in Venezuela’s western state of Apure, 470 miles from Caracas, May 22, 2003. More than 130 born-in-captivity crocodiles between one and two-years-old were released into their natural environment as part of a preservation centre. The Orinoco Crocodile is one of South America’s largest predators and one of the world’s ten most endangered species. REUTERS/Jorge Silva / JORGE SILVA (REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

‘A priori’, un animal amb una gran gola i ullals afilats no sembla el més idoni per calmar l’ansietat i reconfortar les persones. Però de vegades la natura té asos amagats a la màniga. ¿Qui podria creure que un cocodril podria arribar a suavitzar els nervis i superar les porsEl Wally, un caiman de tres anys i 1,40 metres de llarg, s’ha convertit en l’atracció dels centres de la tercera edat a Pennsilvània (Estats Units)

El seu propietari és Joie Henney, de 65 anys, un amant dels animals que durant una dècada va presentar un programa de televisió de caça i pesca –Joie Henney’s Outdoors–, i que des del 2015 conviu a casa amb elWally. Un amic de Florida havia rescatat alguns d’aquests animals i li va preguntar si voldria fer-se càrrec d’algun.

Per descomptat, sempre li han agradat els caimans. Quan el Wally va arribar a casa només tenia 14 mesos i tan sols feia 45 centímetres. Com un cadellet de gos o de gat, tot li feia por a la seva nova llar.

Mai ha mossegat el seu amo

Al principi Henney alimentava el Wally amb pinces, ja que temia que el mossegués. Però el cocodril mai l’ha mossegat. Mai. Al contrari, l’encanta que l’acariciïn, sobretot al cap.

En un mes, el Wally estava domesticat, assegura el seu criador. "És territorial com un gos i li fan por els gats", explica el seu amo. "Té el seu llit en un armari buit de la cuina i li agrada ajeure’s al sofà i al llit", assegura. 

Li agrada veure la televisió amb el cap recolzat a l’estany que Henney ha posat al mig de la sala d’estar. I la seva pel·lícula favorita és ‘El rei lleó’: "Quan aquesta pel·lícula està posada el Wally la mira fins al final".

La seva dieta consisteix en pollastre i ratolins congelats.

Feina a escoles i residències

Al cap de poc temps de tenir el Wally, Henney va començar a portar l’animal a escoles i centres per a persones grans, en el marc de programes d’educació sobre aquests animals i la pressió que hi ha sobre els seus hàbitats a causa del desenvolupament de zones urbanes i altres activitats humanes. Allà va ser on va notar que els nens amb problemes de desenvolupament semblaven calmar-se en presència del Wally. Així que el desembre passat se li va passar pel capregistrar el cocodril com a "animal de recolzament emocional", una tasca que normalment exerceixen gossos i cavalls.

Notícies relacionades

Amb aquesta nova xapa acreditativa (a la foto sobre aquestes línies) el Wally pot anar en companyia del seu amo gairebé a qualsevol lloc (excepte a alguns restaurants que li han denegat l’entrada). La seva última visita terapèutica ha sigut al centre d’ancians Glatfelter, i diversos mitjans han recollit l’experiència. ExplicaUSA TodayUSA Todayper exemple, que el Wally es va acostar a una anciana que llegia al costat d’un finestra, i que, després d’aixecar la vista sobre el llibre i veure al cocodril, es va encongir d’espatlles i va continuar llegint com si res. "Li agrada que li acariciïn el cap, és com un gos –explica Henney–. Ell vol ser estimat i acariciat".

Segueix Extra  a Facebook

Temes:

Estats Units