Fil a Twitter

Els 10 consells per educar en feminisme

Una tuitaire rescata les claus per a una educació en igualtat a través dels textos de l'escriptora i feminista Chimamanda Ngozi Adichie

feminismo

feminismo

5
Es llegeix en minuts
María Aragón

¿Com puc educar els meus fills en el feminisme? T’ho pots haver preguntat en nombroses ocasions, i en una societat on estereotips i formes tradicionals d’educació s’imposen gairebé sense voler, hi ha qui ha provat d’establir unes pautes per ensenyar als nens a créixer en igualtat. 

La tuitaire i feminista Yolanda Rodríguez ha pres com a referència l’escriptora i feminista Chimamanda Ngozi Adichie, autora d’assajos com 'Tothom hauria de ser feminista’ i 'Cómo educar en el feminismo'. 

Yolanda fa un repàs de les deu qüestions bàsiques perquè els fills creixin en un ambient d’igualtat. 

En primer lloc, i com un dels elements més importants, és que les dones haurien de ser plenes per si mateixes, sense necessitat de considerar-se mares o mullers, i sense haver de demanar perdó per tenir plena autonomia a través d’una carrera professional.

Les frases que tenen com a objectiu demostrar que algú "ajuda a casa" o "ajuda la dona", en aquest cas referint-nos als homes, s’han d’erradicar. Les feines de casa i de cura dels fills són comunes, coses dels dos, i en cap cas la dona carrega amb tot i l’home "ajuda".

S’ha de posar especial atenció amb els rols de gènere, perquè els nens creixen assimilant aquests conceptes. Eliminar aquestes decisions tradicionals pel que fa a roba, color d’habitació, tipus de joguines que se li regalen o tasques que fan a casa ajuda que els nens creixin sense aquests estereotips i en un ambient més igualitari.

S’és feminista o no se n’és, però no hi pot haver un terme mitjà. 

En temps de confrontació per gairebé tot, el llenguatge és essencial per comunicar. El feminisme no serveix de res si no es pot ensenyar als fills la igualtat amb termes que entenguin. Per tant, és millor no utilitzar l’argot que es posa en pràctica dins del moviment, i, sí, unes idees més clares per als menors.

S’ha d’ensenyar a les nenes que no hi ha necessitat d’agradar. No s’ha de destacar constantment el seu físic, la seva roba, com de guapes estan, perquè alimentarà la seva idea que ha d’estar així per agradar. D’altra banda, ha d’aprendre a queixar-se, a dir que no, i a utilitzar-lo quan ho cregui necessari. 

En qüestió d’estereotips, l’autora incideix molt en la feminitat. La idea genèrica que les feministes renuncien a la seva feminitat i a la seva imatge és errònia i així ho han d’aprendre. 

Parlar de sexe és important per a les dones. El fet que fins ara fos un tema tabú ha provocat que les pràctiques sexuals entre els joves s’assemblin al que veuen a través del porno. Nens i nenes han de rebre educació sexual, però s’ha de fer especial incidència en elles perquè sàpiguen dir què volen fer i què no. També en l’amor, on han de comprendre des de petites que l’amor és mutu, no desviure’s per una persona, i que està lluny del que coneixem com a amor romàntic amb situacions de control, gelosia o sentiment de pèrdua constant. 

Notícies relacionades

Aconseguir que els nens no vegin rara la diferència, sinó tot el contrari. Que siguin capaços d’entendre-ho i de respectar tot el que es consideri diferent. Que no només no senti rebuig, sinó que estimi aquestes diferències. 

Finalment, envoltar-los de persones fortes i feministes, perquè pugui tenir ‘feedback’ constructiu i positiu dels seus referents i que els puguin ajudaren aquest creixement personal a la recerca de la igualtat.