On Catalunya

EL PLATJÒLEG

Parc Natural de Llevant: les millors platges verges de Mallorca per a panxacontents

Descobreix algunes de les millors platges verges de Mallorca sense necessitat de caminar, aparcant a la mateixa sorra, i disfruta, si et ve de gust, de les millors excursions caminant pel litoral del Parc Natural de Llevant.

zentauroepp44907777 5 de septiembre del 2018  el playologo  cala torta  publicad180905121545

zentauroepp44907777 5 de septiembre del 2018 el playologo cala torta publicad180905121545

4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Álvarez

Després d’haver recorregut per terra, mar i aire les 284 platges i cales de Mallorca i d’haver-les documentat amb tota mena de detalls a la meva guia de 'Todas las playas de Mallorca' arriba el moment d’escollir, per a tu, alguna de les millors platges verges, però per a panxacontents, per als que us costi haver de caminar del cotxe a la sorra. N’hi ha fins i tot una amb xiringuito (perquè no et falti la cerveseta ben freda). Però abans vull rompre una llança a favor de Mallorca, la meva estimada Roqueta, la més gran de les illes Balears. I vull defensar-la dels qui afirmen que aquí només hi ha blocs de formigó i platges atapeïdes de turistes vinguts del nord. Dels que només s’hi fixen quan és notícia pels aldarulls entre joves britànics i això que anomenen 'balconing', la perillosa moda, que tants disgustos ens ha donat, com si això fos el mal de tota una illa.

Però no. Amics meus... això no és Mallorca.

Mallorca és una illa atapeïda de paratges protegits i parcs naturals als quals només arriben els viatgers ben informats (que no els turistes), de trams de costa verges amb platges boniquíssimes a més d’un Parc Nacional (el de l’arxipèlag de Cabrera) que és únic al Mediterrani.

I per redescobrir aquesta altra Mallorca jo us recomano, per exemple, centrar la vostra atenció en elParc Natural de Llevant, a l’extrem nord-est de l’illa. Aquests paratges atresoren platges verges com les de cala Torta, Mitjana, Es Matzoc, Sa Font Celada, Arenalet des Verger... i el més curiós és que n’hi ha algunes (les dues primeres) a les quals es pot arribar amb cotxe fins a la mateixa sorra, per a gust dels més panxacontents.

Són sorrals on encara és possible la felicitat plausible: la d’estar amb els peus enterrats a la sorra i la ment als núvols, la de dissoldre’s en aquestes aigües de maragda i turquesa líquida sense veure res més que màquia mediterrània al teu voltant. Com si res hagués canviat des d’aquells temps en què patíem els atacs dels sarraïns i els pirates turcs.

84 talaies contra els pirates

I allò dels sarraïns ve a tomb de la torre de defensa que es veu des de la platja d’Es Matzoc, que és preciosa. La platja i la torre.

Imagina-te-la, allà apostada, al caire del precipici, traient el cap al Mediterrani, com intentant entreveure en l’horitzó l’arribada de naus enemigues. Es pot (i s’ha de) pujar per unes escales interiors i sortir al buit. I asseure’s a intentar imaginar com seria la vida d’aquells antics torrers.

Aquesta talaia, juntament amb 84 més, van ser construïdes al llarg de tot el litoral mallorquí com un sistema de vigilància i defensa, ja que després de la invasió cristiana del 1229, els saquejos i espolis sobre les ciutats costaneres de Mallorca per part dels sarraïns van ser un continu. Volien recuperar el que havia sigut seu. És per això que la majoria dels grans nuclis, a excepció de Palma, van ser construïts a certa distància de la costa, mentre que es mantenia un petit reducte a la vora del mar conegut com a “port de” (Port de Sóller, Port de Pollença, Port d’Alcúdia, Port d’Andratx...). Perquè ningú volia viure a prop de la costa, d’on se sabia que res de bo podia venir. Quines coses...¿oi? Ara passa el contrari. Que tots volen tenir vistes al mar i viure’n ben a prop.

 Però allò d’allunyar-se de la costa no va ser suficient i al final es va haver de dissenyar algun sistema de vigilància que alertés amb prou antelació de l’arribada de naus enemigues. Inicialment es va constituir un grup de voluntaris que feia guàrdia dia i nit, així fins que es va construir durant el segle XVI aquesta xarxa de torres de vigilància intercomunicades visualment entre si. En aquestes talaies vigilaven, dia i nit, un grup de dos o tres homes. Estaven contractats pels veïns del poble i alertaven de la presència de tropes enemigues mitjançant senyals de fum (de dia) i foc (de nit). Estaven intercomunicades visualment entre si fins que arribava la notícia a Palma, on hi havia la Torre de l’Àngel, que actuava com a central militar i des de la qual es prenia la decisió d’enviar les tropes necessàries. Mentre el temps apressava, i la gent dels pobles, armada amb pals i asts, havia de combatre com pogués contra la fúria dels afilats sabres dels sarraïns.

Notícies relacionades

Avui aquells temps han passat, però les platges segueixen igual. Igual de verges i boniques. Aquestes i moltes altres. Per això vull convidar-vos a redescobrir Mallorca i les seves 284 platges i cales, les que només es recullen a la meva guia 'Todas las playas de Mallorca', moltes de les quals encara es conserven verges i esperant ser descobertes. Doneu-li una oportunitat i no la jutgeu abans d’haver-la conegut de veritat. Perquè Mallorca amaga moltes sorpreses.

Si vols conèixer les platges i excursions que he seleccionat per a tu, vine a veure’mhttps://www.elplayologo.com/las-mejores-playas-virgenes-de-mallorca-parque-natural-de-llevant.

Temes:

Balears Platges