L'àrbitre que fa ballar els nens en tornejos de futbol: Waka Waka

L’amabilitat sorprèn en un àmbit on acostumem a veure tensió i violència. L’arbitratge  sol ser un focus de polèmica, indignació i fins i tot agressions en l’esport base. Però la història de Mar Thiaw dona sentit a la lluita dels col·legiats per instaurar un ambient purament esportiu.

El passat cap de setmana es disputava un torneig de futbol base a Noia (la Corunya) per celebrar el final de temporada. Els protagonistes eren nens d’11 anys, però l’estrella de la jornada va resultar ser el col·legiat, un mariner que a les sis del matí s’estava ficant al llit i a les 11 ja estava vestit de curt sobre la gespa. Al final de la jornada, va deixar el xiulet de costat i va agafar un micròfon per integrar tots els equips amb una cançó.

En el vídeo es veu com els nens assisteixen atònits a una classe magistral de Thiaw amb el famós 'Waka Waka' de Shakira, cançó del Mundial 2010. Davant d’ells, va muntar un bonic espectacle: "Ara ve el ball, atents", s’escolta a l’escena mentre els anima a repetir el que ell fa. "Cames obertes, baixem una mica el cos..." I el més important, el suport: "¡Si us plau! ¡Aplaudiu els pares!".

Se llama Mar Thiaw y es árbitro del Comité Gallego. Dicen que como árbitro y persona es muy top. Como maestro de ceremonias no tiene precio. pic.twitter.com/UT6kZybfMW

— Arbitro Diez (@ArbitroDiez) 3 de junio de 2018

No era la primera vegada que Mar s’involucrava així amb els nens en un torneig. Malgrat que fa nou anys que arbitra, la idea va començar l’estiu de 2017. "Era a Cruido en un torneig dels nens més petits, de benjamins i alevins. I en la pausa vaig veure un micròfon. Jo al Senegal cantava, tenia el títol de monitor de temps lliure. Així que em vaig posar a cantar, es van ajuntar els nens i vam ballar. Com que estàvem en un descans, els vaig dir que al final de la jornada ho faríem. Es van posar a saltar i tot", explica a EL PERIÓDICO.

Dues setmanes després, en un altre torneig a Boiro, van ser els mateixos nens els que van proposar ballar, ja el coneixien. Des d’aleshores, els campionats de final de temporada són més festius que abans. "És la meva manera de veure el futbol amb els nens, fent broma", diu. "De vegades les complicacions venen dels pares, així que jo provo de ficar un ambient d’amistat amb els nens. Sempre dic que aquí no hi som per aplicar el reglament, sinó per ajudar que es diverteixin".

Notícies relacionades

Vermella als pares

«L'agressió em va canviar la vida per sempre»

Mar creu que la tasca dels col·legiats ha de ser educativa. Per això, explica, quan un nen fa mal a un altre, els crida als dos. "Al nen que fa mal li dic que demani perdó". Igual que quan el porter encaixa un gol per un error. "En aquests casos parlaré amb ell per dir-li que no passa res. I al final del partit els crido a tots perquè es donin la mà i se saludin". Malgrat que ha viscut moments de tensió en el futbol, creu que són casos aïllats. "Quan tots ens fiquem en el partit per passar-ho bé, no hi ha problema".

Tot són afalacs cap a ell a la regió. Així ho explica Ana Bouzas, directiva del Bastavales UD. "Només li falta sortir sobre les espatlles dels camps", explica EL PERIÓDICO. "Però no es porta així només amb els nens, també amb els adults. A nosaltres ens va arbitrar un partit de veterans, de majors de 30, i semblaven criatures, estaven encantats". Ana és conscient que és una excepció en un món de rectitud, però matisa: "Ell es fa respectar i no té l’actitud que tenen d’altres. Hauria de ser formador d’àrbitres per a les bases, per demostrar que no s’ha de ser sergent. És un home que acaba el partit i tothom l’aplaudeix".