La vida del pare de la BBC un any després del 'fenomen viral'

S'ha complert un any de la famosa intervenció de Robert E. Kelly al canal internacional de la BBC. El 10 de març del 2017, mitjançant una connexió via Skype, el professor de Ciències Polítiques estava parlant en directe sobre la destitució de la presidenta sud-coreana Park Geun-hye, quan de sobte els seus dos fills petits van irrompre al despatx com icones de moda en una passarel·la. Al cap d'uns segons va aparèixer la dona de Kelly, Kim Jung-A, que, ajupida, es va arrossegar per l'habitació en un intent desesperat per atrapar els intrusos i treure'ls d'allà. "Disculpeu, us demano perdó", va repetir diverses vegades Kelly en antena. Encara desconeixia el que li queia al damunt.

L'escena es va fer viral en qüestió d'hores i Kelly va passar a convertir-se en el pare de la BBC, amb més de 27 milions de reproduccions a internet. La repercussió mediàtica va ser tan gran que no li va quedar més remei que fer un comunicat i concedir alguna entrevista, en què va aclarir diverses qüestions en relació amb la seva família i el moment viscut (com, per exemple, que la dona que apareixia al vídeo era la seva dona i no una mainadera, com molta gent es va imaginar).

Ara, un any després de l'incident, l'expert en política ha volgut reprendre el fil de la seva experiència mitjançant les preguntes dels seus seguidors a Twitter. "Pregunteu-me el que vulgueu: avui és l'aniversari del vídeo #BBCDad". La interacció amb els usuaris a la xarxa social li ha servit per escriure un nou article a The Interpreter, on reflexiona sobre com li ha canviat la vida des d'aleshores.

Ask Me Anything: Today is the anniversary of the #BBCDad video. I know I don’t talk about the video as much as many of my Twitter followers would like - sorry, we’re wary of over-exposing our kids bc they’re so young - but today is a good opportunity to revisit this. So I’ll /1

— Robert E Kelly (@Robert_E_Kelly) 10 de marzo de 2018

Pèrdua de l'anonimat

Una de les qüestions que més han influït en la vida de Kelly és el fet de no poder passar desapercebut. El reconeixen quan trepitja un aeroport, quan va al cine a veure una pel·lícula i fins i tot quan baixa a fer la compra. "Sembla una observació banal, però és molt estrany que la gent demani regularment fer-se fotos amb tu. Et sents com una celebrity. Un policia em va arribar a parar per demanar-me un selfie". La sensació de ser famós, admet, és agredolça, perquè la fama no li ve per mèrits propis, sinó per una escena rocambolesca i graciosa en què els verdaders protagonistes són els seus dos "adorables i precoços fills".

Rendibilitat econòmica

Arran de l'augment de la seva notorietat, Kelly no només ha guanyat més diners gràcies a alguns anuncis publicitaris, sinó que el conviden a nombrosos esdeveniments. "Ara sol·liciten més sovint la meva opinió sobre política a l'Àsia. Em van demanar que parlés al Col·legi de Defensa Nacional d'Oman a Muscat. També vaig ser convidat a les Filipines i la Xina. Normalment són reunions ben remunerades". Els seus ingressos, reconeix, no han experimentat un canvi dràstic, però sí que s'han incrementat, cosa que li ha anat molt bé a la seva família.

Fortuna davant l'opinió pública

Segons Kelly, el vídeo ha adquirit un caràcter prou positiu de cara a l'opinió pública, cosa que no sempre passa amb tots els continguts virals. Durant els primers mesos no es va salvar d'alguns atacs: des de la dreta el titllaven de "traïdor racial", mentre que des de l'esquerra intentaven lligar l'escena amb alguna mena de metàfora del poder social dels homes blancs a l'Àsia. "La meva dona va ser confosa amb una mainadera. Però nosaltres no ens vam sentir decebuts per res d'això. Era predictible". Kelly també ha aprofitat per tornar a negar les dues afirmacions més freqüents sobre el vídeo: que es va fer amb la voluntat de fer-se famós, i que no es va aixecar perquè no portava pantalons.

Notícies relacionades

L'entrevista interrompuda de la BBC, presa dos

'Late motiv' converteix Errejón i Echenique en dos fills que interrompen Pablo Iglesias

Tots aquests atacs han sigut contrarestats per l'empatia de milers de pares de família que es van sentir identificats amb el que va passar. Kelly ha rebut durant l'últim any moltíssims missatges i trucades provinents de tot arreu del món. "Aquesta va ser la reacció més aclaparadora. Vam rebre milers de comunicacions després del vídeo. La gent escrivia correus electrònics, ens sol·licitava a través de les xarxes socials, ens enviava regals, etc., i el 99% era positiu".

El pare de la BBC ha volgut tancar el tema amb un missatge d'agraïment per a les persones que es van veure a si mateixes "en la nostra pell, lluitant per equilibrar la feina i la vida": "A tots aquells que ens han escrit, gràcies pels seus amables pensaments i generosos comentaris, especialment sobre els nostres nens. Ens hem sentit afalagats per l'efusió".