'No és no': les dones del Brasil diuen prou a l'assetjament durant el carnaval

No a besar per la força, no a acostar-se pel darrere, i no a agafar per la cintura sense avís previ... Les dones brasileres s'han mobilitzat més que mai aquest any al voltant del No és no per posar fi al freqüent assetjament sexual que pateixen durant el carnaval.

L'escena es repeteix en molts dels blocos (comparses) que omplen aquests dies els carrers del Brasil: un home es comença a insinuar a una dona, la dona li diu que pari, que no vol res, però l'home hi insisteix no una, sinó diverses vegades.

En a penes tres hores, una dona pot arribar a ser abordada fins a cinc vegades, segons expliquen algunes.

Més de la meitat callen

Però les coses estan canviant al Brasil: des de fa dos anys, el nombre de denúncies per agressió sexual durant el carnaval creix en un país en què més de la meitat de les dones (52%) que han patit una situació d'assetjament decideixen silenciar-ho, segons una enquesta del Fòrum Brasiler de Seguretat Pública.

Aquest any ja comencen a ser comuns a les desfilades carnavalesques els adhesius i tatuatges que demanen respecte pel cos femení i la fi de comportaments masclistes que encara avui un ampli sector de la població veu normals.

"Quan diem que no és no, parlem perquè les dones empoderin el seu cos, diem que no són obligades a passar per això i que tenen una xarxa de suport", explica Julia Parucker, assistent de càmera i una de les promotores de la campanya Nâo é nâo (No és no).

"Fins i tot a la Policia sembla importar-li poc aquest assumpte", assegura Parucker, segons recull el diari O'GloboO'Globo. "Una vegada al carnaval d'Olinda [a l'estat de Pernambuco], una noia va anar a denunciar una agressió sexual i l'agent li va dir: "Filla, estem en carnaval, què vols que faci...".

Iniciativa

Davant aquest panorama, Parucker i un grup d'amigues van posar en marxa, el novembre de l'any passat, la iniciativa a partir del finançament popular per imprimir 25.000 adhesius per a la pell. "El nostre cos serà el nostre espai de lluita, de cridar que això no té per què ser així", explica.

La meta inicial era recaptar 7.500 reals (uns 2.330 dòlars), però la repercussió va ser tan gran que van aconseguir un total de 20.457 reals (uns 6.365 dòlars).

Almenys un 42% de les dones brasileres reconeixen haver patit assetjament sexual en algun moment, segons una enquesta elaborada per la firma Datafolha i divulgada el desembre de l'any passat. I un terç van admetre haver sigut assetjades sexualment mentre caminaven pel carrer.

"Impunitat"

Per Parucker, el carnaval és especialment delicat perquè els homes s'aprofiten que és un moment en què tothom és feliç i està fent broma per "passar les mans", com a mínim, perquè a més se senten "impunes" i creuen que no els passarà res.

Segons la seva opinió, encara queda molt camí per recórrer fins que la societat i les autoritats públiques deixin de minimitzar els casos d'assetjament, que són "molt comuns" durant el carnaval. "Quan diem que no és no, no és un sí o potser. No és no i ells ho han de respectar", sentencia Parucker.

               Segueix l'Extra a Facebook

     

       

                      

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial