Trigèmins separats al néixer: el sinistre experiment del doctor Neubaur

Dirigit pel Tim Wardle, ‘Three identical strangers’ (‘Tres idénticos desconocidos’, en castellà) és un interessant documental basat en la història real d’uns trigèmins de Long Island, Nova York. Aquesta cinta, un altre exemple que la realitat sempre supera la ficció, ha guanyat un premi especial del jurat en l’última edició del festival de Sundance, i just aquest divendres arriba als cines.

Els tres germans van ser separats al néixer com a part d’un experiment de conducta. Robert Shafran, Eddy Galland i David Kellman es van criar i van créixer per separat, en el si de diferents famílies jueves. 

L’estrany i una mica pervers experiment anava sobre rodes fins que dos dels trigèmins van saber l’un de l’altre. El responsable del primer retrobament va ser Michael Domitz, el company d’habitació d’Eddy al Sullivan County Community College. Quan Eddy va canviar de facultat, Domitz va compartir habitació amb Robert. ¿Casualitat? ¿El destí? Sigui com sigui, la semblança entre Robert i el seu anterior company era sorprenent i, quan va descobrir que havien nascut el mateix dia i que els dos havien sigut adoptats, van començar les seves investigacions per posar-los en contacte.

Segons recull aquest guardonat documental, Eddy i Robert van descobrir als 19 anys que tenien un germà. I no només això. Tots tres tenien les mateixes marques de naixement, els mateixos cabells arrissats, el mateix coeficient intel·lectual i fins i tot compartien tècniques de lluita –practicaven la lluita grecoromana a la universitat.

La premsa se’n fa eco 

Els mitjans es van fer eco del retrobament d’aquests bessons idèntics. Va ser llavors quan David Kellman va saber de l’existència dels seus germans –en realitat, eren quadrigèmins però el quart nadó va morir al néixer– i va moure fils per conèixer-los. "Una vegada ens vam ajuntar, hi havia una alegria que mai havia experimentat en la meva vida i que va durar molt de temps”, recorda Robert, que compartia amb els seus germans la passió per la pasta italiana i les mateixes pel·lícules.

Aquests tres nois es van fer ràpidament un lloc entre les ‘celebrities’ nord-americanes dels vuitanta. Els tres van aparèixer a la sèrie ‘Cheers’ i fins i tot Madonna els va convidar a fer un ‘cameo’ a la seva pel·lícula ‘Buscant la Susan desesperadament’.

Eren temps feliços, almenys de cara a la galeria. La vida els somreia. Els trigèmins van estudiar junts màrqueting internacional i compartien pis en un apartament de Nova York. Uns anys després obririen Triplets, el seu propi restaurant.

Estudi legal però secret

Una investigació va revelar que l’agència encarregada de donar en adopció els trigèmins a tres famílies jueves va seguir les recomanacions d’un psiquiatre, que aconsellava separar els nens per evitar que lluitessin per l’atenció dels pares. En realitat, van esbrinar que els trigèmins eren l’objecte d’un estudi –legal però secret– del doctor Peter B. Neubaur, un psicoanalista d’origen austríac del Child Development Center de Manhattan. El seu objectiu: descobrir fins a quin punt pesava l’educació i l’entorn socioeconòmic en la naturalesa dels nens. Així, els pares van visitar mensualment la consulta del doctor per estudiar la seva intel·ligència i el seu comportament durant 12 anys.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

La mare de David assegura que el seu fill deia que tenia un germà des de molt petit, una mena de "germà imaginari", i tots van mostrar símptomes d’ansietat per separació durant la seva infància. Això sí, l’agència i el psicoanalista sempre van recomanar evitar que els tres germans es coneguessin.

Amb el temps van descobrir que no eren tan semblants. Així, Robert era el més sensible i calmat mentre Eddy era molt més inestable. Aquestes diferències de caràcter van passar factura al negoci ‘familiar’ i, segons expliquen al documental, també va poder tenir alguna cosa a veure amb la mort d’Eddy, que es va treure la vida amb 33 anys. Ara Robert i David consideren que no van ser participants d’un experiment, sinó víctimes. Els dos ‘supervivents’ van demandar l’agència encarregada de les adopcions. El doctor Neubaur va morir als 94 anys, tal com va recollir 'The New York Times' el 2008, i poques coses més es van saber dels resultats de la seva investigació.