On Catalunya

SELECCIÓ DEL platjòleg

El millor del Camí de Cavalls de Menorca

Última entrega en què Miguel Ángel Álvarez Alperi t'explica els seus secrets. Si vols veure més fotos, saber com arribar a les platges i disfrutar dels seus articles d'autor per a 'disfrutadors del mar', entra a www.elplayologo.com

zentauroepp39869953 menorca 30 08 2017 gente extra playas reportaje de la playa 170830193527

zentauroepp39869953 menorca 30 08 2017 gente extra playas reportaje de la playa 170830193527

4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Álvarez Alperi

Estimats platjòlegs: 

Avui vinc amb ganes de caminar i em ve de gust fer-ho a Menorca. ¿Coneixeu el Camí de Cavalls, el famós camí de ronda que va de cala en cala recorrent el litoral? Sí, el dels 185 quilòmetres de recorregut... ¡Aquest! És igual que el segmentin en 20 etapes, que els 12 dies de caminada no te’ls treu ningú. 

Però, tranquil, que ja et selecciono jo les millors. ¡Apunta!

De camins de ronda n’hi ha molts, però després d’haver recorregut a peu tot el litoral peninsular i insular puc assegurar-vos que cap és com el famós Camí de Cavalls menorquí, la sendera litoral més fotogènica que recorre tot el perímetre de l’illa sense cap interrupció, sense principi ni final, perquè tots puguem descobrir pas a pas la bellesa natural, etnogràfica i històrica d’aquest bonic tros de terra emergit.

És el GR 223 i els seus 185 quilòmetres de camí prop del mar repartits en vint etapes d’autèntic gaudi (i de sacrifici, també).

I ara, la pregunta del milió: D’aquestes 20 etapes, ¿quines són les millors? 

Perquè ningú t’ho diu. I menys encara, a les oficines de turisme. Però jo sí que em mullo en la meva guia de recomanacions de Todas las playas de Menorca, ja que tracto en profunditat el Camí de Cavalls i puntuo personalment cadascun dels trams. Valoro, també, què és el millor i el pitjor de cada etapa d’aquest camí de ronda, perquè cadascú esculli l’etapa que més li convingui. Aquests són els meus dos trams preferits. A veure què et semblen:

Costa Sud. Etapa 12. Cap d’Artrutx–Cala Turqueta

313,3 quilòmetres dificultat baixa/mitjana, 120 metres de desnivell. La meva puntuació personal: 9 (caminant) i 6 (en bicicleta).

Escullo aquesta etapa perquè és una de les més boniques del camí i al mateix temps lleugera, ja que a la costa sud, en general, el Camí de Cavalls es torna un puja i baixa trenca-cames. Encara que són 13,3 quilòmetres al complet, es poden fer només els 8 quilòmetres més interessants, entre Son Xoriguer i l’Arenal de Son Saura. Es pot deixar el vehicle en aquesta última platja i fer la ruta en sentit contrari, fins a arribar a Cala’n Bosch, on sol resultar més fàcil trobar un taxi que et porti de tornada si no vols caminar tant.

La postal: em quedo amb la paleta de colors que ofereix el mar, que s’insinua com cants de sirena. Des del camí, al peu dels penya-segats, es veuen les aigües tan transparents i de colors tan suggerents que ve de gust llançar-se al buit, així, com un boig suïcida enamorat.

Emporta’t el banyador, perquè al teu pas t’aniràs trobant la piscina natural de cala Parejals i la seva platja dins de la cova. ¡Una altra en la qual piques segur! Al cap de poc tros ja hi ha cala Pardals i el seu curiós garatge per a les barquetes, i una mica més endavant, dues caletes més abans d’arribar a la gran platja de l’Arenal de Son Saura, que compta amb dues de les millors platges del sud de Menorca.

Si vols seguir suant ves cap a es Talaier, una altra perla meravellosa del litoral de Menorca. D’aquí cap a cala Turqueta, la top model més mediàtica, et queda un tros que guanya altura tant com es van perdent les forces.

Costa Nord. Etapa 2. Es Grau – Favàritx

38,6 quilòmetres, dificultat mitjana/baixa, 250 metres de desnivell. La meva puntuació personal: 9 (caminant) i 7 (en bici).

Aquesta etapa del Camí de Cavalls és recomanable fer-la fins i tot amb els nens, ja que recorre sense cap perill i amb relativa comoditat el millor del Parc Natural de s’Albufera des Grau abans d’arribar al Far de Favàritx, un dels enclavaments més interessants de Menorca, no sense abans haver passat davant l’Illa d’en Colom i prop d’alguna de les platges més boniques i desitjables de tota l’illa, com a Cala Presili, i fins i tot prop d’una antiga torre de vigilància, un jaciment arqueològic, tradicionals casetes de vorera i fins i tot ramats de vaques en semillibertat.

La postal: la meva estampa preferida del nord, una de les meves postals preferides, és la de veure la cala Presili abraçada pel parençós far de Favàritx. Són com una parella de revista amb dos colors de pell molt diferents: un blanc i l’altre plomís, el de la sorra de la platja i el de les pedres del cap.

Notícies relacionades

I de la platja… ¿què en podria dir? ¿I de les dunes...? ¿I del no-res...? Doncs que no hi ha res al seu voltant que evidenciï la presència humana. Res que no sigui un afilat entrant rocós coronat per una torreta vestida de presidiari al terreny més estrany que mai hagi trepitjat l’home. Almenys, mai trepitjat a la terra.

Perquè el paisatge d’aquesta zona –amb les pedres negroses, les roques plomisses i el terra tan nu– sembla ben bé una estampa lunar. Jo diria que és gairebé extraterrestre. Un d’aquells llocs als quals s’ha d’anar almenys una vegada en la vida. Un amor platònic. Una bogeria sense cura. La raó de ser d’un platjòleg. 

CONCURS 'LA PLATJA MISTERIOSA'

Amb les recomanacions d’Álvarez Alperi, EL PERIÓDICO planteja trobar la platja misteriosa. Digueu-nos el seu nom i on està i participeu en l’últim sorteig setmanal de les guiesTodas las playas de Catalunya 1 y 2: Costa Brava Norte y Costa Brava Sur. Envieu la resposta correcta amb el vostre nom i telèfon de contacte a concurso@elplayologo.com. La guanyadora d’aquesta setmana és Meritxell Aguilera Rodà.