Com va néixer la bandera arc iris dels drets dels homosexuals

La primera vegada que es va utilitzar l'arc iris com a emblema gai va ser el 1978. Harvey Milk, líder del moviment homosexual nord-americà, sempre deia l'important que era ser visibles, reivindicar una cosa tan senzilla com la seva existència, una carta de naturalesa, així que van arribar a la conclusió que necessitaven un estendard. La bandera arc oris va ser ideada per l'artista plàstic i activista pels drets civils Gilbert Baker, de qui es compleix el 66è aniversari aquest divendres i, per això, Google li dedica un 'doodle' multicolor.

Baker, que va morir el passat 30 de març, va explicar poc abans de morir: “Una bandera complia amb la missió de reivindicar la teva existència, perquè és una forma de proclamar la teva visibilitat, o de dir: ‘¡Aquest soc jo!”.

La bandera arc iris va ser estrenada en la marxa del 25 de juny de 1978 a San Francisco. Cinc mesos després, el regidor Harvey Milk, el primer càrrec públic obertament homosexual, va morir assassinat amb l'alcalde de llavors. Baker va seguir després dedicat a la creació de banderes i, per descomptat, també a l'activisme LGTB.

EL SIGNIFICAT DE CADA COLOR

Les dues primeres banderes de la desfilada van ser cosides i tenyides a mà per Baker, amb l'ajuda de trenta voluntaris. Els seus colors pretenen reflectir la diversitat de la comunitat LGBT. Els vuit que componen el disseny original tenen els següents significats: rosa, la sexualitat; vermell, la vida; taronja, la salut; groc, la llum del sol; verd, la naturalesa; turquesa, la màgia i l'art; indi o blau, la serenitat, i violeta, l'esperit.

El disseny ha patit canvis, degut a la disponibilitat de teles en el mercat. La variant més estesa té sis franges horitzontals de colors vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta, i el vermell apareix a la part superior, tal com apareixeria en un arc iris. Baker s'hi referia com "la versió comercial", ja que va sorgir arrande les necessitats de facilitar la seva producció en massa.

Així doncs, el rosa i el turquesa han caigut de la bandera arc iris. En el cas del color rosa, la raó d'haver-se perdut s'explica perquè no es podia satisfer la demanda de robes de color rosa a causa de l'èxit de vendes de l'emblema, i això en disparava el preu. Més tard, el turquesa el va combinar amb el blau perquè els colors fossin parells, i es va passar així de vuit a sis tonalitats. 

Baker va servir a l'Exèrcit dels Estats Units del 1970 al 1972. Va ser destinat a San Francisco en l'època del moviment d'alliberament LGBT. Un cop llicenciat amb honors, va decidir aprendre costura de manera autodidacta i va començar a dissenyar pancartes per a les manifestacions en contra de la guerra i a favor dels drets dels homosexuals.

Va ser durant aquests anys que va conèixer i el polític i activista Harvey Milk, amb qui va fer amistat. El 1979 va començar a treballar a la Paramount Flag Company de San Francisco. Baker va dissenyar posteriorment plafons publicitaris per a personatges polítics de la talla del primer ministre de la República Popular Xina, per als presidents de França, Veneçuela i Filipines, o per al rei d'Espanya.

També va realitzar diversos treballs per al Partit Demòcrata, a més de diverses creacions per a nombrosos actes civils, en especial per al Dia Internacional de l'Orgull LGBT de San Francisco.

El 1994 Baker es va traslladar a Nova York on va continuar amb el seu treball creatiu i el seu activisme. Aquell any va crear la bandera més gran del món (en aquell moment) per a la celebració del 25è aniversari dels disturbis de Stonewall. 

Notícies relacionades

Mor Gilbert Baker, el 'pare' de la bandera de l'arc de Sant Martí

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

El 2003, per commemorar el també 25è aniversari de la bandera LGBT, Baker va crear una bandera iris de dos quilòmetres que recorria Key West des del golf de Mèxic fins a l'oceà Atlàntic. Després de les celebracions, va enviar diferents seccions de la bandera a més de cent ciutats de tot el món. 

Va morir mentre dormia a casa seva, a la ciutat de Nova York, a l'edat de 65 anys.