Tiffany's era una papereria i altres girs empresarials que no sabies

Quedar-se quiet no sempre és la millor opció. Sobretot si ets una empresa amb vocació de perdurar. El que passa és que de vegades els canvis empresarials donen uns resultats que ni els seus fundadors s’imaginaven: Tiffany’s no venia diamants als seus inicis i els primers propietaris de Fujifilm no van pensar mai que vendrien cosmètics.

¿Per què canvia una empresa? «Tots els sectors estan sotmesos a canvis que són com tsunamis, canvis econòmics, legislatius, socials, tecnològics...», explica Joaquim Vilà, professor de Direcció Estratègica de IESE. Una empresa ha de ser capaç de veure aquestes «nuvolades llunyanes» i actuar. Però a vegades, apunta Vilà, no els mou el temor, sinó l’oportunitat, perquè, encara que els vagi bé en el que facin, intueixen que els pot anar encara millor.

La història de Coca-Cola, que abans de ser el refresc més popular es presentava com a xarop contra els problemes de digestió i es venia en una farmàcia, és una de les més conegudes. Però n’hi ha més. La següent n’és una selecció.

TIFFANY’S: DE PAPERERIA A DIAMANTS, SENSE DEIXAR EL LUXE

Si Audrey Hepburn, en el paper de Holly a Esmorzar amb diamants (1961), hagués anat a la primera botiga Ti-ffany’s no hi hauria vist tantes joies. La companyia va ser fundada el 1837 per Charles Lewis Tiffany i Teddy Young (després s’hi va sumar un altre soci, J. L. Ellis) i venia productes de papereria i «articles de luxe», entre els quals incloïa bijuteria. Fins al 1845 no va començar a vendre joies autèntiques (a més de rellotges, coberteries, perfums...). El 1853, Charles Tiffany va prendre el control de l’empresa, que va passar de dir-se Tiffany, Young and Ellis a Tiffany & Co, i es va focalitzar en joieria i orfebreria (si bé en la guerra de secessió d’EUA va vendre sabres a l’exèrcit de la Unió). La famosa botiga de la Cinquena Avinguda de Nova York va obrir el 1940.

ASTALIFT: LES CREMES AMB COL·LAGEN DE FUJIFILM 

El 2007, en un moment en què la fotografia digital desplaçava els rodets, Fujifilm va buscar un ús diferent del col·lagen amb què elaboraven les seves pel·lícules fotogràfiques: desenvolupar una línia de cura facial a la qual va anomenar Astalift. El col·lagen és el component més abundant de la pell i la firma japonesa treballa amb aquesta proteïna des del 1934. Les cremes Astalift es venen sobretot en el mercat asiàtic. Fujifilm no ha deixat la fotografia. De fet, les vendes de les seves pel·lícules creixen gràcies a l’auge de la fotografia instantània. L’empresa treballa també en sistemes mèdics i dispositius òptics.

AVON: LES CLIENTES  PREFERIEN L’OBSEQUI A LA COMPRA

El fundador d’Avon, David H. McConnell, era un viatjant venedor de llibres que oferia mostres de fragàncies com a obsequi a les clientes. Segons explica la web d’Avon, McConnell «va veure que aquelles dones estaven més interessades en els perfums gratis que en els llibres». El venedor va observar també que a les dones els agradava relacionar-se entre elles, així que va tenir la idea de reclutar-les com a representants de vendes. El 1886, va fundar California Perfume Company (CPC), que el 1939 va passar a dir-se Avon. La companyia, que va complir el 130è aniversari l’any passat, presumeix d’haver apoderat les dones i haver-los donat la possibilitat de tenir independència econòmica abans fins i tot que poguessin votar als EUA. En els últims anys, però, l’empresa ha registrat pèrdues.

POST-IT: L’ERROR FABULÓS DE LA PEGA QUE NO ENGANXA

El cas de Post-it es podria definir com l’error que va acabar sent una serendipitat (una troballa inesperada mentre es busca una altra cosa). El gegant empresarial 3M –companyia fundada el 1902 per explotar una mina i que fabrica les cintes adhesives Scotch i els fregalls Scotch-Brite, entre altres productes– va descartar el descobriment que va fer un dels seus empleats, Spencer Silver, d’unes microesferes que permetien l’adherència, però es desenganxaven. La companyia ho va rebutjar perquè volia adhesius forts. No obstant, un altre empleado, Art Fry, hi va donar un ús personal: marcar les pàgines dels himnes que cantava a l’església sense que els paperets caiguessin. Fry va intuir-ne el potencial: «El que teníem entre mans no era un mer marcapàgines, sinó una forma de comunicar-se nova», va dir. La va encertar de ple. Des del 1980, no hi ha oficina sense pòstits.

IBM: FOCALITZAR-SE EN ELS SERVEIS

Ja no es venen ordinadors personals IBM. La companyia inventora del disc dur va iniciar a finals del segle XX un gir per abandonar la venda d’equips i focalitzar-se en els programes i serveis tecnològics. L’empresa, que va néixer el 1911 com a Computing Tabulating Recording Corporation i el 1924 va adoptar el nom actual, va anunciar el 1993 unes pèrdues de 8.000 milions de dòlars, perquè altres fabricants li guanyaven terreny. Ja havia venut el 1991 el seu negoci d’impressores (Lexmark) i el 2004 va vendre el d’ordinadors a la xinesa Lenovo. De forma paral·lela, el 2002, va comprar la consultora PwC. El canvi va funcionar: el 2015 va tenir un benefici net de 13.190 milions de dòlars.

KH-7: UN PRODUCTE INTERN QUE VA SALTAR AL MERCAT

El netejador KH-7 porta un 7 perquè és la setena prova que es va fer fins a trobar-ne la fórmula correcta, el 1977. Les altres sis no van sortir al mercat. I la setena tampoc ho havia de fer, ja que era un producte intern de la companyia catalana de recobriments metàl·lics IRM Lloreda (ara KH Lloreda), fundada el 1949, per netejar peces dels seus clients. El seu poder desgreixador va resultar ser tan bo que el va començar a vendre, primer a restaurants i tintoreries, i a partir dels anys 80, al consumidor final. Al principi van conviure les dues línies de negoci, però als 90 l’empresa va decidir centrar-se en la neteja. També fabrica ZAS!

BH BIKES: BICICLETES QUE VAN SUBSTITUIR LES ARMES

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

BH (sigles de Beistegui Hermanos) és una marca icònica de bicis, la que duien els nanos de Verano azul, però també ciclistes professionals. Aquesta empresa ven a nivell internacional bicicletes de triatló, ciclocròs i carretera, i també per a nens. Però no sempre va ser així. Quan es va fundar el 1909 a Eibar (Àlaba), fabricava armes. Amb el final de la primera guerra mundial, la indústria armera va entrar en crisi, així que BH va començar a fabricar bicicletes, un mitjà de transport econòmic en entreguerres. Va compaginar armes i bicis fins a la guerra civil. El 1959, es va traslladar a Vitòria, on manté la seu, si bé el 2010 va tancar la fàbrica basca i va portar la producció a Portugal i la Xina.

AVINENT: INNOVACIÓ EN MOTORS I AL DENTISTA

Aquesta empresa catalana, a diferència d’altres companyies, va fer el gir empresarial quan les coses li anaven bé. Tot va començar a Vilardell Purtí, empresa dedicada a la mecanització de peces per a motors. La companyia va pensar que la seva experiència es podia aplicar també en l’odontologia: els implants dentals, igual que les peces dels motors (però a escala més petita) necessiten un encaix ultraprecís. El 2006, va néixer Avinent, integrada en el grup Vilardell Purtí. La innovació caracteritza tant l’empresa mare com l’spin-off.