Google rendeix homenatge a Standford Fleming, el creador dels fusos horaris

Google recorda amb el seu 'doodle' el 190è aniversari del naixement de Sandford Fleming, l'enginyer canadenc que va inventar l'horari universal. 

Abans del 1879, el temps no tenia una mesura global, així que en cada lloc del món es guiaven per la posició del sol per saber en quin moment del dia es trobaven. La referència era tan simple com observar quan l'astre estava en el punt més alt. En aquell instant eren les 12 del migdia. Aquest era la manera de saber de manera aproximada l'hora, fins que d'un contratemps va sorgir una brillant idea que va provocar que el nostre planeta es divideixi en 24 fusos horaris.

Sandford Fleming va crear una forma de mesurar el temps que permet conèixer l'hora en qualsevol lloc del planeta. La història és curiosa. Decebut per perdre un tren perquè l'horari imprès deia p.m. en lloc d'a.m, Fleming va inventar una nova concepció del temps. Avui Google recorda aquella fita al complir-se 190 anys del naixement de l'enginyer canadenc. Gràcies a ell, les persones que habiten a la Terra ja no es guien només pel sol.

Fleming va proposar el 1879  un horari dividit en 24 zones horàries prenent com a referència l'Antimeridià de Greenwich, denominat ara com el meridià de 180°, creant d'aquesta manera un sistema d'unificació internacional que permetés conèixer amb exactitud i de forma correcta, l'hora en qualsevol punt del planeta.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Per a l'enginyer, el món estaria dividit en zones horàries imaginàries. El primer situat a Greenwich (Anglaterra), el rellotge avançaria una hora cap a l'est, meridià a meridià, i la restaria cap a l'oest. Al principi la idea va ser descartada però donada la coherència de la seva proposta, la majoria de països del món van adoptar la divisió del nostre planeta.

Google  recorda aquesta meravellosa solució dedicant el seu ‘doodle’ com a mostra d'agraïment a un científic, probablement avançat a la seva època.