La ultradreta guanya de sobres a França

El mateix primer ministre, Manuel Valls, ho va qualificar de «sisme» per a França i  Europa. Amb prop del 25% dels vots, el Front Nacional (FN), la ultradreta de Marine Le Pen, va guanyar àmpliament les europees situant-se per primera vegada al capdavant en unes eleccions nacionals, segons els sondejos. Un espectacular avanç -el 2009 va obtenir el 6%- que podria permetre al partit antieuropeu, que defensa la sortida de l'euro, l'obtenció d'un grup propi a l'Eurocambra. Per aconseguir-lo es requereixen 25 escons, que sumaria juntament amb populistes d'extrema dreta d'altres països.

El vot de càstig dels francesos -la participació va ser del 43%- no tan sols es va emportar els socialistes del president François Hollande, que amb un 14,1% dels vots (16% el 2009) va obtenir el pitjor resultat de la seva història en unes eleccions europees, sinó també la dreta. La Unió per un Moviment Popular (UMP) va obtenir un 20,6%, davant del 27,8% del 2009. Amb un 9,8% dels vots, els socis ecologistes del Govern també van retrocedir en relació amb el 16% que havien aconseguit el 2009. Els centristes de la UDI es van mantenir amb un 10,4% mentre que els altres euroescèptics, el Front d'Esquerres de Jean Luc Melenchon, es va quedar amb el 6%.

L'FN va celebrar «un resultat històric», que s'atribueix al malestar dels ciutadans arran de la crisi, a la política d'ajustos del Govern i a la incapacitat de la dreta -dividida i amb problemes amb la justícia- d'encarnar l'alternativa. Un resultat que fa més fràgil el projecte de construcció europea -França i Alemanya són els dos grans països fundadors de la UE- i va treure una altra vegada a la superfície l'euroescepticisme expressat l'any 2005 amb el rebuig a la Constitució.

El triomf de l'extrema dreta es va produir després d'una campanya anodina, en què els grans partits van optar per un perfil baix i amb escàs entusiasme europeu en un intent va de pal·liar la sanció dels ciutadans. Una vegada acusat el cop, Valls va qualificar el resultat de «greu, molt greu per a França i per a Europa». Segons ell, els ciutadans han expressat la seva «còlera» i una «crisi de confiança» davant una Europa «jutjada massa aliena». «Europa ha decebut, necessitem una Europa més forta, solidària, generosa», va dir en una crida a mostrar «coratge» amb el Govern per fer els ajustos i les reformes necessaris a fi de tornar la competitivitat al país. «França no és el rebuig de l'altre, aquesta no és la nostra imatge», va lamentar en al·lusió a la xenofòbia de l'FN.

Notícies relacionades

Juncker, Schulz, Tsipras, Keller i Verhofstadt, els candidats dels partits per presidir la Comissió Europea

ERC guanya les eleccions europees a Catalunya i triplica el seu resultat del 2009

DISSOLUCIÓ DEL PARLAMENT / Marine Le Pen va utilitzar un to molt diferent. «El poble sobirà ha parlat, alt i clar. Ha clamat que vol recuperar les regnes del seu destí. No vol ser dirigit des de fora, ni obeir comissaris que no se sotmeten al sufragi universal», va declarar triomfant. «La lluita per la grandesa de França ens ha de reunir a partir d'ara», va dir Le Pen, que va reclamar al president la dissolució d'un Parlament que no considera representatiu. El sistema majoritari afavoreix els grans partits, de manera que l'FN disposa de dos únics diputats malgrat que en les presidencials del 2012 va obtenir el 18% dels vots.

Pel seu costat, la UMP va culpar Hollande de la pujada de la ultradreta. «Aquesta elecció mostra la immensa còlera dels francesos davant el fracàs del Govern», va declarar el seu trasmudat president, Jean-François Copé, que va subratllar «la imatge negativa» donada per França, ja que en altres països, com ara Holanda o Bèlgica, el populisme no s'ha disparat.