Cristiano Ronaldo es corona com a tècnic en la final de l'Eurocopa

De plor a plor. De la pitjor desgràcia de la seva vida a la felicitat més gran del seu historial. De la desesperació de sortir del partit somiat durant dècades a dirigir, des de la banda, els últims minuts de la seva selecció camí de la glòria. Ningú sap si aquesta conquista servirà perquè Cristiano Ronaldo guanyi la Pilota d'Or, però no hi ha dubte que, lesionat i tot, fora de la segona gran final de la seva vida (la primera la va perdre, el 2004, a Lisboa, davant Grècia, formant parella amb Luís Figo quan tenia 19 anys), abandonant el terreny de joc en llitera i entre llàgrimes als 22 minuts de joc, tirant, sense menyspreu, tan sols amb dolor, amb molt de dolor, el braçal de capità a la gespa, CR7 va ser el gran protagonista de la final de l'Eurocopa... fins que va aparèixer un tipus denominat Éder, que havia marcat vuit mísers gols en tota la temporada, per fer entrar Portugal, tot un país, en la història del futbol.

DOLOR I LLÀGRIMES

La final que havia de significar la consagració de Cristiano Ronaldo davant centenars de milions de teleespectadors es va convertir en un autèntic drama quan, als 17 minuts, el francès Payet va impactar amb el seu genoll dret al genoll esquerre de l'estrella portuguesa. CR7 va mirar de recuperar-se, va mirar de sobreposar-se al dolor i a les llàgrimes, a la desil·lusió i al desencant que li produïa tant dolor. Se'n va anar a la banda, li van protegir el genoll, va tornar al camp, però estava trencat, lesionat, ferit, desesperat. I va ser llavors (minut 22 i 56 segons de joc) quan es va tirar sobre la gespa, es va posar a plorar desesperadament i va llançar el braçal sobre el terreny de joc, que després va recollir amb afecte.

Van entrar les assistències i CR7 seguia plorant. El van retirar en llitera i CR7 continuava vessant llàgrimes. I, no només tot l'estadi, no només els 80.000 espectadors el van ovacionar, també Didier Deschamps, el seleccionador francès, es va acostar a la llitera i va intentar animar Cristiano, que deixava sols els seus compatriotes en el partit somiat per ell. Havia sigut campió de clubs amb el Madrid i volia ser-ho, ho va ser, amb la seva selecció.

FERNANDO SANTOS, ECLIPSAT

Notícies relacionades

Portugal toca el cel a París

Cristiano Ronaldo es trenca i abandona plorant la final de l'Eurocopa

No va tornar al camp. Es va quedar al vestidor atès pel seu metge personal, José Carlos Noronha, a pesar que van dir que se l'havien emportat a un hospital. Es va dutxar, es va vestir amb roba esportiva, es va col·locar una genollera i, finalitzats els 90 minuts, va tornar a la banqueta.

I, llavors, sí, llavors va tornar a aparèixer el CR7 protagonista, activador, campió, robant-li tot el protagonisme al seleccionador màgic, Fernando Santos, que va deixar el seu equip en mans de l'estrella, a qui ni tan sols el quart àrbitre es va atrevir a dir-li, a demanar-li, a exigir-li, que no podia fer el que estava fent: dirigir el futur campió des de la banda.