Messi i Cristiano, del cim al precipici

Cristiano Ronaldo, estavellat en la seva impotència, es consumeix incapaç de marcar un gol ni de penal, dolgut perquè Portugal s’ha posat a les seves mans i Europa assisteix al seu ensorrament. Dos partits, dos empats davant potències del continent com Islàndia (1-1) i Àustria (0-0) i ell, que tant havia parlat dels penals de Messi, havia arribat a dir fins i tot que els hi regalava a Suárez, va ser incapaç de marcar des dels 11 metres. L’astre portuguès està empipat amb ell mateix, mentre que Messi vola camí del cim de la Copa Amèrica, capitanejant l’Argentina del Tata en un plàcid camí cap al seu primer títol.

Leo bat rècords (va igualar el registre de Gabriel Batistuta, que sumava 54 gols amb l’albiceleste), al mateix temps que la seva poblada barba pèl-roja es convertia en un dels seus nous trets visuals. Per si de cas, tant el Kun Agüero com Higuaín s’han unit a aquesta moda messiànica, disposats a no afaitar-se fins que no aconsegueixin el títol. Però hi ha coses, no obstant, que no canvien mai. Jugui on jugui, Messi és sempre decisiu, encara que hagi necessitat 110 partits per arribar a la xifra de Batigol, que va sumar els seus 54 en només 77.

«No me’l pren un paio normal, no és un terrestre. Me l’ha pres un marcià», va confessar Batistuta, que va establir aquesta marca quan ja tenia 33 anys. Leo, en canvi, fa 29 anys el 24 de juny, així que disposa de molt més temps per ampliar el rècord golejador.

«FELIÇ PEL RÈCORD, PERÒ...»

A Messi, discutit al seu país des que el va abandonar amb tot just 13 anys, el registre no el satisfà del tot. «Sóc feliç pel que significa el rècord, però tinc el cap posat en la Copa», va recalcar el blaugrana, entossudit a esborrar la maledicció de les dues finals perdudes amb l’Argentina els dos últims anys. Es va quedar a Brasil-2014 a la porta del Mundial promès –aquell que tant li retreuen els seus compatriotes– i, a més, va perdre la Copa Amèrica amb Xile l’any passat a la tanda de penals. Fa temps que Messi va deixar de buscar augmentar el seu palmarès individual, necessitat com està, sobretot amb l’Argentina, d’aixecar algun trofeu.

Els Estats Units, a semifinals, serà el penúltim obstacle perquè Messi encadeni tres finals consecutives amb l’Argentina en els tres últims anys. «Sabem que serà un rival difícil, disfruto veient que a l’equip li vagi bé amb la dinàmica que estem tenint», va subratllar l’estrella del Barça. «A Messi l’he defensat sempre perquè és un jugador 10. Al principi no li sortien aquí les coses com al Barça. Ara li surten a tot arreu, és impossible no defensar-lo perquè és un crac en tots els sentits», va recordar Batistuta.

«¡MESSI, MESSI, MESSI...!»

Messi avança tranquil buscant el seu primer gran títol amb l’Argentina, al marge de l’or olímpic que va conquistar a Pequín-2008 i del Mundial sub-20 quan començava a aparèixer a l’elit. Després, l’erm. I el dolor. Ara hi és molt a prop. 

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Cristiano també hi és molt a prop, però del precipici després d’un desastrós inici de l’Eurocopa: 180 minuts, 0 gols i un penal fallat. «No hi ha mal que duri sempre», es va voler consolar l’estrella madridista després d’aquell error, mentre els aficionats austríacs, per no perdre la tradició, van començar a corejar el nom de Messi. No hi ha manera que CR7 s’oblidi de Leo.

«Si hi ha un altre penal, el tirarà Cristiano. I el marcarà, encara que necessiti fer-ho amb els dos peus», va proclamar Fernando Santos, el seleccionador portuguès. Però el tècnic no va poder amagar l’ansietat que arrossega el davanter. Cristiano està angoixat perquè no tan sols pot acomiadar-se de l’Eurocopa en els primers dies sinó perquè també sap que les seves opcions de lluitar per la Pilota d’Or disminuirien molt. Messi, mentrestant, s'acaricia la barba pèl-roja. «L'anirem arreglant i retallant», diu.