Equips de Primera
FUTBOL HISTÒRIC
Un triplet amb el toc del Barça
'La Roja' destrossa Itàlia amb un futbol de somni i conquista un triplet inèdit en la història
’La Roja’ aixeca el trofeu de l’Eurocopa. /
Havia arribat a la final amb patiment i sense cap exhibició. Aquesta imatge discreta però al mateix temps competitiva havia aixecat alguna desconfiança en un grup reduït que prefereix buscar problemes en lloc de disfrutar.
Hauran de callar almenys dos anys. L'Espanya més bella de tots els temps va destrossar Itàliaamb unfutbol de somni (4-0), el millor argument possible per entrar en la història per la porta gran.
No hi havia millor dia per aconseguir la primera victòria oficial davant l'azzurra des del 1920 i a més fer-ho amb la golejada més gran d'una final. Cap selecció havia encedenat abans tres títols consecutius en grans competicions. Espanya era l'elegida per fer-ho.
És impossible guanyar més en només quatre anys, els que han conformat el cicle més meravellós de la història del futbol espanyol. En el duel entre els dos últims campions del món,la Rojava elaborar una obra d'art. Com fan les grans seleccions, l'equip deDel Bosqueva culminar una línia ascendent amb aquesta versió que la fa referència mundial.
COM EL BRASIL DEL 70
Arribava Itàlia com un vendaval, reforçada pel convincent triomf davant Alemanya i disposada a coronar amb un títol la transformació futbolística empresa perPrandelli. Però Buffon, que ja suma uns quants anys en això, ho va resumir bé: "En el futbol hi ha Espanya i després la resta".
Té raó el capità azzurri. Algun dia es recordarà aquesta selecció com verdaderament mereix, a l'altura d'equips llegendaris com l'inoblidable Brasil del 70 d'O Rei Pelé.
A Espanya és complicat trobar només un Pelé. Cap estrella brilla per sobre de la resta.La Rojabasa els seus èxits en un grup unit, que ha sabut sobreposar-se a totes les traves possibles. Res ha pogut amb la campiona. Ni el cansament d'un calendari terrorífic, ni les lesions dePuyol i Villa, ni les esquerdes causades pels clàssics entre el Barça i el Madrid de José Mourinho.
LA MÀGIA BLAUGRANA
AmbXavii Casillascom a líders del grup, tot és més fàcil. Tots dos van solucionar els problemes de convivència d'un vestuari que s'ha enfortit amb les crítiques. ¿Què diran ara els que proclamaven que Espanya avorria? ¿Què pensaran del fals nou després del partidàs de Cesc Fàbregas? ¿On estaran els que criticaven la lentitud i la falta de profunditat?
Amb més o menys brillantor,la Rojamai ha perdut la seva identitat. Des del nord de Polònia al sud d'Ucraïna, la campiona ha passejat la seva grandesa, el futbol de toc, precís i eficient que acaba desarborant tots els rivals. Aquest estil tan pròxim al Barça, que també ha aixecat més d'una suspicàcia, ha estat la base de l'èxit.
La millor mostra és el partit de Xavi, que ha destapat tota la seva màgia . O l'actuació deCesc,extraordinari durant tot el torneig en l'atac. O l'aportació del meravellósIniesta, ovacionat per tot l'estadi al crit de Pilota d'Or.
Tots tres han participat en els dos primers gols d'Espanya, firmats per Silva i Alba, el nou soci dels petits culers. El millor lateral de l'Eurocopa ha recordat Usain Bolt en la fantàstica carrera que ha culminat amb el 2-0. Amb aquesta ascendència culer, completada amb les intervencions d'un esplèndid Casillas o el caràcter de Ramos, Espanya segueix instal·lada en el cim. No ha necessitat al capità del Barça ni al màxim golejador de la història de la selecció, que han disfrutat a la llotja, amb altres estrelles com Rafa Nadal, Pau Gasol i Fernando Alonso, perfectes representants del prodigiós moment de l'esport espanyol, una de les poques coses que funciona en un país necessitat d'alegries en plena crisi.
L'ELEGÀNCIA DE DEL BOSQUE
Notícies relacionadesI al capdavant d'aquest grup d'amics i guanyadors insaciables, emergeix un tipus bondadós que ha sabut mantenir sempre l'elegància.Vicente del Bosque es converteix en l'entrenador ambmillor palmarès de la història del futbol amb laChampions, el Mundial i l'Eurocopa, un expedient estel·lar a l'altura de les grans persones com el míster salmantí, el guia perfecte de la campiona.
Mentre Pirlo, Buffon i Balotell ploraven desconsoladament, els espanyols han fet un petó a la Copa a Kíev. Com a Viena, com a Johannesburg. I s'han acordat de Dani Jarque, d'Antonio Puerta, de Miki Roqué, de Preciado, que han vist des del cel el tercer èxit de la millor selecció de la història.
