El Vila-real remunta i frustra la festa completa

Hansi Flick, considerat avui dia poc menys que un messies proveït d’una llanterna futbolística que guia i crea un avenir celestial, no és home de vel·leïtats i va plantejar el partit per competir, perquè el joc no desentonés amb el passadís, els càntics feliços i la festa de després. Tret de De Jong, tots els titulars dintre. L’onze amb ple de La Masia, potser a San Mamés el pròxim cap de setmana.

I perquè tot s’assemblés molt al que ha viscut aquest any, el Barça va encaixar el gol primerenc en contra de cada partit, als tres minuts. Un dels aspectes per afinar de cara a la temporada que ve. Abonar-se a l’èpica de la remuntada té el seu encant, però potser no fa falta sortir sempre amb les lleganyes posades.

La remuntada va semblar forjar-se abans de concloure la primera part. Va marcar Fermín i abans Lamine Yamal amb una acció que ja és marca de la casa, material per a còmics, base per a anuncis i guia per a tutorials: surfejar sobre la línia de l’àrea i al detectar el buit, armar la rosca amb l’esquerra cap a l’escaire.

Notícies relacionades

Alcaraz es corona a Queen’s després d’una gran batalla i apunta cap al seu tercer Wimbledon

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

Lamine Yamal es va posar al mig de la pista a la festa des del principi. Va executar una sotana bellíssima en un córner. Després va serpentejar a l’àrea, passant entre dos defenses per on gairebé no corria l’aire, i va estavellar el tret al travesser. I va marcar el golàs del 2-1. El seu compromís amb l’espectacle és ara innegociable.

La segona part no va discórrer com tantes vegades a l’estadi al qual se suposa que ja no tornarà. En realitat, en sentit contrari. El remuntador, remuntat. Irrellevant. El més important, la copa que es va aixecar després del cartell de campions que visualitzava una temporada espectacular.