Raphinha, el valor del canvi

Del Raphinha carn de canó de l’estiu passat, el traspàs més clar de la plantilla per l’anunciat fitxatge de Nico Williams i a qui li donaven el dorsal del brasiler, es deia, al Raphinha estimat a qui es vol afalagar amb la renovació del contracte sense que hi hagi cap urgència. El compromís original, firmat el 2022, acaba el 2027. Les converses discuteixen l’ampliació fins al 2029 i un augment de la fitxa econòmica. Un premi, un signe de gratitud i una disculpa, tot alhora.

Aquell Raphinha que va fitxar Xavi Hernández va aportar 10 gols i 12 assistències en la seva primera campanya amb el Barça, que es va coronar campió de Lliga. Aquell Raphinha va calcar el seu rendiment en el segon exercici (10 gols i 13 assistències) en menys partits: de 50 a 37. El Raphinha transformat, el Raphinha de Flick, porta 34 gols i 25 assistències en 54 partits. És comprensible que hagi florit un amor a tres bandes entre el futbolista, l’entrenador i els aficionats, entre els quals s’han de comptar milions d’actes de contrició per la consideració que tenien del futbolista, avui convertit en líder i un dels capitans.

La renovació, va dir a Movistar, és l’assumpte més immediat que espera solucionar Raphinha després de la conquesta matemàtica de la Lliga. El triomf del Barça sobre el Madrid en el clàssic de Montjuïc (en els quatre de la temporada, cinc comptant l’amistós nord-americà) va segellar el canvi de cicle del futbol espanyol. Va alterar, de passada, l’estatus dels brasilers que hi intervenien.

Un davanter letal

Vinicius va ser una ànima en pena, mentre que Raphinha va ser un davanter letal amb els seus dos gols, cinc en les últimes quatre jornades, més dos en l’eliminatòria contra l’Inter. L’extrem va aportar els gols que faltaven en absència de Lewandowski, amb qui rivalitza en la producció ofensiva: el polonès n’ha anotat 40, per 35 el brasiler, una ànima lliure que ha sigut alliberat de la banda dreta. Acabat el partit, Raphinha sentia una frustració personal que tamisava la felicitat de l’èxit col·lectiu. Malgrat que li van donar el trofeu MVP al millor del partit pels seus dos gols

"En podia haver marcat més. He fallat tres ocasions que no podia fallar. Surto amb la sensació que ho podia haver fet millor", va reconèixer amb severitat davant els micròfons, lamentant el patiment innecessari a què va sotmetre el barcelonisme en una actuació que va vorejar la golejada al Madrid. "Sí, soc així. Tinc una autoexigència molt alta", es justificava Raphinha diumenge.

Consagració europea

Notícies relacionades

Alcaraz es corona a Queen’s després d’una gran batalla i apunta cap al seu tercer Wimbledon

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

El futbolista venia de sentir el desengany de dimarts passat a Milà, al no coincidir els propòsits individuals i col·lectius: ell es va coronar màxim golejador de la Champions juntament amb el guineà Serhou Guirassy, del Borussia Dortmund (13 gols en 14 partits tots dos), però el Barça queia eliminat davant l’Inter. Tindrà el consol, quan s’incorpori a la selecció el pròxim mes de juny, i ja a les ordres de Carlo Ancelotti, de presumir de ser el brasiler que hagi marcat més gols en una edició de la Champions, per davant de Neymar (Barça, 2015), Kaká (AC Milan, 2007) i Rivaldo (Barça, 2000), que es van quedar amb 10.

"Sempre he dit que vaig arribar aquí per guanyar títols i escriure el meu nom en la història del club", afirma sempre Raphinha sobre l’ordre de les seves prioritats. Ara, sentint-se estimat pel barcelonisme des que Flick li va trucar perquè es veiessin, xerressin i treballessin junts abans de decidir si se n’anava o no, només pensa a quedar-se i jugar al Camp Nou. La temptació milionària de l’Aràbia Saudita seguirà allà.