Caiguda i resurrecció de Vince McMahon, el magnat de la lluita lliure acusat d’abusos sexuals

L’any 2007, quan ni tan sols es podia pensar en ell com a president dels EUA, Donald Trump va participar en Wrestlemania, l’esdeveniment anual més gran de lluita lliure del món. Vince McMahon, amo de la WWE, la promotora de l’esdeveniment, cultivava una bona relació amb ell, fins al punt que anys després va finançar les seves campanyes polítiques, en les quals també va participar la seva dona Linda, que va acabar tenint un càrrec del govern de Trump.

L’enfrontament de Trump a Wrestlemania va ser contra McMahon, tot i que no va ser un combat entre ells. A cada un el representava un lluitador. Qui perdés, s’havia de rapar el cap en directe... i per descomptat va perdre McMahon. Trump, això sí, va rebre el moviment final de Stone Cold Steve Austin, un dels lluitadors més de renom de la història, per a deliri del públic de Detroit... tot i que aquesta part no va ser incorporada al vídeo del moment pujat a Youtube per la companyia.

Aquells eren els anys de glòria d’una companyia que va revolucionar el panorama de lluita lliure professional als EUA gràcies a la visió empresarial i l’aparent escassetat d’escrúpols de McMahon. Als anys 80, va heretar del seu pare una empresa d’àmbit local i la va convertir en una multinacional de l’entreteniment esportiu que va arrasar amb tota la competència, trencant el pacte tàcit de no agressió que respectaven tradicionalment els diferents promotors.

En el ‘wrestling’, també conegut com a ‘pressing catch’ a Espanya, tot està guionitzat: qui guanyarà, com ho farà, quan durarà el combat, quins moviments i elements s’utilitzaran... Però això no vol dir que sigui tot fals, doncs caure d’una escala, ser llançat contra una taula o rebre l’impacte d’un altre cos que es precipita des de diversos metres de l’altura dol. Tot i que estigui guionitzat, fa mal igual.

3.000 milions de dòlars

McMahon, en la seva ambició desmesurada per ser tan ric com pogués (la seva fortuna actual de calcula en 3.000 milions de dòlars), no va dubtar a convertir-se en una part activa del xou, caracteritzat com a Mr. McMahon, un cap arrogant i autoritari que mirava de fer-li la vida impossible als lluitadors més populars: Steve Austin, The Rock, The Undertaker, Shawn Michaels, Triple H, John Cena, Hulk Hogan, Ric Flair... I fins i tot seus propis fills, Shane i Stephanie, amb qui es va enfrontar al ring.

El personatge era una creació encoratjada per un succés real, la traïció el 1997 a Bret Hart, a qui va desposseir del títol de campió sense que ell sabés que passaria, quan estava a punt de fitxar per WCW, la principal competència de WWE en aquells anys, posteriorment comprada i absorbida per McMahon. El magnat de la lluita lliure va veure diners en la ira desencadenada cap a ell pels consumidors del seu producte i es va afanar a alimentar-la, canviant per sempre el ‘wrestling’, ja que a partir de llavors va aconseguir un lideratge en audiències que el va fer quedar-se amb el monopoli del negoci als EUA.

Més que un àlter ego

El dubte sempre va ser quant hi havia de real i quant d’inventat en l’àlter ego Mr. McMahon. Quant representava el personatge autoritari, sense escrúpols, venjatiu i corrosiu a la veritable personalitat de l’amo de la companyia. En moltes facetes, però en especial pel que fa al tracte a les dones, a les que els anys 90 obligava a exhibir-se gairebé despullades al ring, en combats en els quals la guanyadora era aquella que aconseguís deixar en roba interior l’adversària o amb baralles en el fang.

Ja el 1992, en un context social molt més permissiu que ara cap al maltractament a les dones, una exàrbitra, Rita Chatterton, va acusar McMahon d’haver abusat sexualment d’ella anys enrere, després que es negués a practicar-li una fel·lació a la seva limusina. McMahon mai es va enfrontar a un judici per aquests presumptes fets, però segons ‘The Wall Street Journal’ podria fer-ho ara, després d’un canvi legal a Nova York que estén el període de prescripció dels delictes sexuals.

El cas de Chatterton ha rebrotat en els últims mesos també a compte que una investigació publicada al juny pel mateix ‘The Wall Street Journal’, que revelava pagaments milionaris a dones perquè mantinguessin en secret les seves relacions extramatrimonials amb McMahon. Els esmentats pagaments, quatre per un import total de 12 milions de dòlars, segons la investigació, haurien sigut realitzats amb càrrec als comptes de la mateixa WWE.

Investigació interna

L’escàndol va provocar l’obertura d’una investigació interna en la companyia. McMahon, ja amb 76 anys, va ser forçat a fer un pas al costat, renunciant a tots els seus càrrecs, en el que es va anunciar com una retirada definitiva, per donar el relleu a la seva filla Stephanie (que acabava d’anunciar que es prenia un temps fora de la companyia) i al seu gendre i marit d’aquesta, el llegendari exlluitador Triple H, al capdavant de la direcció executiva i creativa de la WWE, respectivament.

El relleu, segons la premsa especialitzada, va ser acollit amb els braços oberts pels treballadors de la companyia. Lluitadors que havien tingut enfrontaments personals amb McMahon en el passat van ser contractats de nou i els que encara seguien a l’empresa descrivien que l’ambient de treball havia millorat de manera substancial després de la sortida de l’anterior mandatari.

La WWE, en fi, semblava encaminar-se cap a una nova era, consolidant el rol de les dones com a lluitadores (un camí iniciat anys enrere i impulsat, sota la direcció de Vince, per la mateixa Stephanie) i donant un nou aire al producte en un moment en què la multimilionària família Khan, d’origen pakistanès, ha invertit molts diners a crear competència amb l’empresa AEW.

La tornada

Tanmateix, tot va saltar pels aires fa uns dies. McMahon mai va deixar de ser el màxim accionista de la WWE i ho va aprofitar per tornar a integrar el consell d’administració de la companyia primer i per forçar la seva reelecció com a president executiu després. Stephanie, la seva filla, que exercia com a codirectora general, va dimitir de tots els seus càrrecs de forma instantània, abandonant l’empresa.

Then. Now. Forever. Together. pic.twitter.com/8dqr5reIiv

— Stephanie McMahon (@StephMcMahon) 10 de enero de 2023

Després de la caiguda als inferns, arriba la resurrecció d’un home de 77 anys a qui els diners li surten per l’orelles. ¿Per què ha tornat? Pot ser per simple ego, per entendre que les coses en la seva absència no s’estaven fent com s’havien de fer. O, segurament, per continuar incrementant la seva descomunal fortuna.

La premsa especialitzada apunta dos motius fonamentals per a la tornada. El primer és la imminent renovació dels contractes televisius dels seus programes principals, ‘Raw’ (emès els dilluns) i ‘Smackdown’ (divendres). El segon pas seria, assegurat el futur audiovisual de la companyia, i cobrada una milionària comissió per participar en la negociació, vendre al més aviat possible la WWE al millor postor.

El seu valor de mercat actual se situa en uns 6.500 milions de dòlars i la seva facturació anual en uns 1.100. Xifres astronòmiques que li assegurarien a McMahon uns ingressos desorbitats per les seves accions en la companyia.

Aràbia Saudita

Entre els possibles compradors que apareixen a les quinieles destaca per sobre de tots l’Aràbia Saudita. La dictadura ja té acords amb la WWE per organitzar allà dos grans esdeveniments a l’any (en els quals les dones lluiten completament tapades de coll per avall) en una relació comercial que s’ha anat fent més estreta amb el pas dels anys.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Es va arribar a afirmar que l’operació estava feta, una cosa que va ser negada amb rotunditat per la WWE, que tanmateix no va desmentir (ni va confirmar) que hi hagués negociacions en marxa amb el regne saudita. Per conèixer la veritat, el guió McMahon ha escrit per a si mateix en aquesta resurrecció inesperada, caldrà esperar unes setmanes.

Però no hi ha dubte que el magnat ho té tot sota control. Perquè Vince McMahon tolera, encoratja i guionitza perdre una aposta de bilionaris amb Donald Trump en un ring de la seva pròpia companyia. Però no tolera una sola derrota en els negocis.