Cop milionari de l’Audiència Nacional als principals clubs espanyols de futbol

Dues sentències del 28 d’octubre de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional contra l’Atlètic de Madrid, per un import que supera els 600.000 euros; i una tercera del 6 de setembre contra el Sevilla FC, per 2,3 milions d’euros, han ratificat l’Agència Tributària en el pols que manté des del 2015 contra el presumpte frau dels principals clubs espanyols, els seus jugadors i els totpoderosos agents del món del futbol, que reben milionaris pagaments pels traspassos dels jugadors.

Aquestes resolucions de l’Audiència Nacional contra l’equip sevillista i l’Atlètic de Madrid mantenen el criteri establert des del 2019 contra l’abonament de diners que van fer el Reial Madrid, el FC Barcelona i el València CF a diferents agents, que també van beneficiar els jugadors. En tot cas, les reclamacions presentades pel Reial Madrid i per l’exjugador del València CF Víctor Ruiz faran que l’última paraula sobre les milionàries sancions a la ‘noblesa’ del futbol espanyol la tingui el Tribunal Suprem, que ha admès a tràmit almenys dos recursos de cassació sobre els fets.

De moment en les recents sancions, a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del mateix grup que El Periódico de Catalunya, els magistrats obliguen l’Atlètic de Madrid a pagar a Hisenda un import de 469.756 euros per haver-se deduït l’IVA del pagament als representants de jugadors els anys 2010 i 2013 respectivament, fet que reduïa, així mateix, el cost conjunt de fins a sis operacions de fitxatge, traspàs o renovació.

Diversos jugadors

D’aquesta manera, l’Audiència confirma la posició de Tribunal Econòmic Administratiu Central i estableix la quantia dels recursos en 247.290 i 222.466 euros, respectivament. En el primer cas, la interlocutòria afecta l’impost sobre la renda de no residents del 2010 en operacions desenvolupades amb les entitats de representants NCS Universal Rights BV i IMG Overseas. En el segon s’estableix la sanció sobre l’impost sobre la renda de no residents del 2013 en operacions portades a terme per l’Atlètic de Madrid amb les empreses Essel Sports Management i SMTM. Entre d’altres, es tractava d’intervencions en els contractes amb els futbolistes José Antonio Reyes, José Manuel Jurado i Toby Alderweireld.

La inspecció d’Hisenda també va desautoritzar la versió del Sevilla, que defensava que els agents prestaven un servei encarregat per l’equip: «En concret, la reclamant no aporta cap document que evidenciï algun procediment dissenyat pel club per determinar les seves necessitats, ni com es fixa el pressupost per als serveis suposadament contractats, ni els mecanismes o protocols per controlar el correcte compliment de la tasca encomanada als agents, ni l’establiment de línies bàsiques d’actuació que permetin homogeneïtzar la tasca dels diferents agents», destaca la sentència de 6 de setembre, que al·ludeix a l’actuació d’una persona vinculada a l’agència Promoesport Baster BCN, SL, que va exercir com a agent del jugador Antonio Luna, que el 2013 havia sigut cedit al RCD Mallorca.

València CF

En el cas del València CF, una altra sentència de l’Audiència Nacional, del 23 de març, confirma dues resolucions, de 24 de juny de 2020 i 25 de gener del 2021, en les quals el Tribunal Econòmic Administratiu Central obligava el conjunt valencià a abonar 2.234.905 euros.

Un dels jugadors afectats és Víctor Ruiz, ara fora del club valencià, que, procedent del Nàpols va firmar el 30 d’agost de 2011 un contracte amb l’equip valencianista. El 25 de juliol de 2016 la Dependència Regional d’Inspecció de la Delegació Especial de València va realitzar una liquidació provisional al jugador pel concepte d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) dels anys 2011, 2012 i 2013, amb un import de 163.485 euros, segons especifica una altra sentència del 15 de juny, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA. La regularització es va produir perquè l’esportista no havia declarat els pagaments que va efectuar el València CF al seu agent.

I com a prova que l’agent treballava per al jugador, i no per a l’equip, Hisenda al·ludeix a una de les factures emeses per l’agència Tacle Players 80 SL, participada per l’intermediari del jugador, i que havia sigut girada «en concepte de primer pagament d’honoraris per intermediació en el traspàs de drets federatius del jugador de futbol professional des de la SS Napoli al València CF SAD».

Aquesta societat va emetre el jugador una factura per 120.000 euros el concepte dels quals era, segons la sentència: «Comissió per la negociació del contracte laboral del jugador de futbol professional amb el València CF SAD per les temporades esportives 2011-2016», després d’abandonar el conjunt italià pel València CF, que el 2014 el va cedir al Vila-real. Ara juga al Betis.

Jorge Mendes

En el mateix sentit, la Sala Contenciosa Administrativa va confirmar en cinc sentències més de maig i juny del 2021 les decisions d’Hisenda que establien que el Reial Madrid es va deduir de manera irregular l’IVA dels fons abonats als agents i jugadors per 3,2 milions d’euros. Només en el cas de l’exentrenador del Reial Madrid José Mourinho, el representant del qual és l’amo de Gestifute International Limited, Jorge Mendes, la suma va ser de 400.000 euros.

En el cas del preparador portuguès, la Inspecció d’Hisenda va considerar que, malgrat que la normativa és «clara i rotunda», les retribucions de l’agent les va abonar el Reial Madrid, cosa que va suposar per a l’entrenador «un menor import de les seves rendes del treball», que si s’hagués fet de manera correcta hauria suposat una tributació més elevada, ja que com a rendes del treball les despeses incorregudes al pagar a l’agent no haurien pogut deduir-se perquè aquest tipus de despesa no és a la llista taxada de despeses susceptibles de ser deduïdes en l’apartat de rendiments del treball personal.

Per això, Hisenda va considerar que Mourinho «va ocultar a l’Administració tributària els pagaments satisfets pel Reial Madrid a l’entitat Gestifute», que van ser fets en nom seu. «Aquestes quantitats tenen la qualificació de rendiments del treball havent d’integrar-se a la base imposable de l’IRPF de Mourinho. Per tant, hi ha ocultació de dades a la Hisenda Pública en les declaracions de l’IRPF del període 2010-2011», prosseguia la Inspecció. No obstant, l’Audiència Nacional va anul·lar les liquidacions tributàries dels anys 2010, 2011 i 2012 contra l’actual entrenador de la Roma per haver prescrit la sanció.

En l’esmentada sentència del 6 de setembre contra el Sevilla FC, la mateixa Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional recorda que en dues resolucions més, del 12 de juny i 13 de maig de 2019, ja s’establia que el FC Barcelona va propiciar amb els seus pagaments a un agent que el seu exjugador Gerard Piqué tributés menys en l’IRPF.

El ‘modus operandi’

El ‘modus operandi’ dels clubs les sancions dels quals confirma ara l’Audiència Nacional va ser detectat per la Inspecció d’Hisenda, que va descobrir que els equips pagaven als agents les comissions dels contractes dels jugadors. Aquesta operativa beneficiava fiscalment «els clubs, en tant que absorbeixen el cost de l’IVA, que es dedueix, i redueix el cost conjunt (jugadors i agents) de l’operació de fitxatge, traspàs o renovació», indica la sentència de 6 de setembre de la Secció Quarta de l’Audiència Nacional contra el Sevilla FC.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Però aquesta actuació també afavoria els futbolistes: «Aquests es deslliuraven d’abonar la quota d’IVA, o aconseguien baixar la seva tributació en l’IRPF», recorden els magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional.

Finalment, el Tribunal Econòmic Administratiu Central, confirmant el criteri de la Inspecció d’Hisenda, va entendre que els esmentats pagaments, realitzats pels principals equips als agents dels futbolistes, evitaven que aquests haguessin de retribuir-los pels serveis prestats. I per això, va establir que les sumes de diners abonades havien d’imputar-se a la renda dels futbolistes: «Ja que en definitiva els serveis prestats es referien a elements que evidentment van afectar i van beneficiar els esportistes», especifica l’esmentada sentència.