La pissarra de Luis Enrique porta Espanya a la Final Four

És complicat desxifrar un onze de Luis Enrique. No té jugadors amb jerarquia als quals s’aferri en els partits a vida o mort. I això és tan respectable com discutible. Per a aquest partit va canviar la defensa, tot el migcamp i el seu davanter respecte a l’equip que va caure a Saragossa davant Suïssa. Manant a la grada, per a alguns assenyalats i per a altres protegits, a Eric Garcia i a Azpilicueta.

Sigui com sigui, va alinear una medul·lar gairebé inèdita amb Carlos Soler sumant arribada amb Rodri mossegant i Koke d’àncora. A dalt va deixar Asensio com a revulsiu a la banqueta amb Sarabia, cosa que va generar joc al costat d’un intranscendent Ferran Torres i a Morata d’estilet. Per a molts un equip elaborat pensant més en el Mundial que en la Nations League. A la qual cosa se sumava una irreconeixible samarreta celeste.

Un polvoró de primera part

Portugal, com a digne equip de Fernando Santos que és, es va atrinxerar i va jugar a sortir amb velocitat després de robatori. Cosa que va dibuixar un inici amb la pilota als peus d’Espanya, especialment en els dels centrals Pau i un sorprenent Guillamón que no juga en aquesta posició ni en el seu club. Els lusitans esperaven amagats el moment de l’emboscada amb Cristiano alliberat en defensa. Espanya no arriscava i Portugal no es destapava. El partit, amb 81% de possessió espanyola, era pastós com un polvoró, amb un xut llunyà de Neves com l’únic destacat en la primera mitja hora.

En el 32 Bruno Fernandes va robar la cartera a Rodri i va posar a córrer Diogo Jota, qui va obligar Unai Simón a salvar el gol. Si hi havia un pla, no podia ser aquest perquè als 37 el mateix Bruno va fregar el gol amb un xut amb l’esquerra que va besar les xarxes per fora. Al descans, Portugal coquetejava amb el gol, mentre Espanya no havia tirat porta, i així sembla complicat guanyar ningú. A la qual cosa sumava que el millor jugador era el porter. A guanyar per avorriment, sense esperit.

Si sorprenent va ser l’onze, més ho va ser la substitució que va ordenar Luis Enrique per reorganitzar el joc. Va posar Busquets al migcamp i va tirar enrere Rodri de central, lloc en el qual mai ha jugat. Canvi d’autor difícil d’explicar i més encara d’entendre. En aquestes Unai Simón tornava a salvar l’equip en un altre error a darrere, però el seleccionador ni s’immutava fiant-ho tot a encertar l’oportunitat que li caigués a dalt. Si n’hi queia alguna... Semblava que l’empat li valia a Espanya i era Portugal qui necessitava la victòria.

Partit de mitja hora

I a l’hora del partit l’asturià va descobrir les seves cartes. Havia portat el partit igualat fins aleshores per pujar el ritme l’última mitja amb Pedri, Gavi i Yeremi. Va començar el migcamp a moure’s sense pilota i van augmentar les revolucions. Tanmateix, no arribaven les ocasions i el temps corria en contra d’Espanya. Dos córners, arribades a l’àrea contrària, laterals sumant en atac, passades superant línies... Espanya, ara sí, se n’anava contra el partit. Carvajal treia miraculosament sota pals una rematada que anava a la xarxa i els lusitans començaven a lamentar-se per malgastar les seves ocasions. Qui perdona... Als 70 minuts Morata va realitzar el primer xut a porta i segons després perdonava Cristiano, amb una intervenció decisiva de Gayá. Passaven coses.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Es jugava un partit diferent de mitja hora. Nico Williams i Yeremi li donaven velocitat a dalt i Morata s’animava despenjant-se a buscar una pilota que acabava amb una puntada que Diogo Costa es treia de sobre. En l’encreuament de cops podia passar de tot, però Espanya semblava tenir més cames i més futbol. El problema és que havia regalat una hora i les presses jugaven en contra.

I el pla es va fer perfecte quan una gran passada de Carvajal va ser rematada de cap al centre per Nico Williams i Morata la va reblar a la xarxa. Luis Enrique encertava amb la partida d’escacs que havia proposat a Braga. Espanya guanyava esprement la pissarra i serà a la Final Four dels Països Baixos al juny. On serà Luis Enrique a la banqueta, tret d’hecatombe en el Mundial. I serà perquè se l’ha guanyat amb un altre plantejament tan discutible com encertat, a jutjar pel resultat.