Plàcida victòria del Reial Madrid a la Supercopa contra un Eintracht menor

El Reial Madrid va conquistar la Supercopa jugant al ralentí contra un rival menor, un Eintracht tocat. Ben plantat al camp, llegint el partit amb ofici i exhibint la seva efectivitat habitual, els d’Ancelotti van sumar un altre trofeu a la vitrina amb gols d’Alaba i Benzema. Advertia Ancelotti que l’equip continua imbuït per l’efervescència de la Champions de París i que no descarta guanyar els sis títols aquesta temporada per mantenir el cicle virtuós. I aquesta Supercopa alimenta aquest clima exitós i retrata un Madrid ultracompetitiu que només ha perdut 1 de les últimes 15 finals que ha jugat.

La Supercopa va arrencar desequilibrada per les destacades baixes de l’Eintracht, els seus líders en atac i defensa. El primer, Filip Kostic, serà anunciat com a nou jugador de la Juventus en les pròximes hores. El segon, Martin Hinteregger, ha deixat el futbol als 29 anys perquè no era «feliç». Tanmateix, les Àguiles són un equip coral en què el líder és el tècnic, Glasner, que va armar un bloc solidari i treballador amb Kamada, Sow i Borré com a referents d’un conjunt sense estrelles defensives.

Els alemanys, molt tancats per dins i amb el seu clàssic dibuix de tres centrals, van eclipsar d’entrada Modric i van sortir amb perill després de robar la pilota. Fins al punt de disfrutar de la primera ocasió clara, als 13 minuts, quan Kamada es va plantar davant Courtois i no el va saber batre. L’ensurt va activar els blancs, que tres minuts després van veure com Tuta treia un xut de Vinícius que la grada ja celebrava.  L’Eintracht va tornar a posar a prova Courtois amb un xut de Knauff, que va inquietar un Ancelotti que va demanar actitud als seus. Sow trobava Kamada a l’esquena del migcamp blanc i generava problemes al Madrid, que no acabava d’entrar en el partit.

L’efectivitat del campió

Però el Madrid era un gegant adormit que va despertar en un córner forçat per una gran parada de Trapp a xut de Vinícius. El córner el va tocar Benzema en primera instància i Casemiro, de cap, va servir enrere el gol a un Alaba que rematava sol a la xarxa. L’efectivitat blanca treia d’un problema els d’Ancelotti. Karim Benzema va poder encarrilar la final dos minuts després, però el seu xut no va agafar l’efecte que buscava per anar a porteria. Al descans, un Madrid de pretemporada dominava la possessió i el marcador contra un Eintracht afilat. 

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

La segona part va confirmar que els alemanys, massa conservadors, patien en el joc posicional, i el Madrid va rebaixar encara més les revolucions del partit sempre ben replegat per evitar les contres teutones. Va tornar a tenir una ocasió clara Vinícius abans que Glasner revolucionés el tauler amb les entrades de Goetze i Kolo-Muani. Ancelotti, amb la seva parsimònia habitual, veia el partit amb tranquil·litat al costat del seu fill Davide. A l’hora de partit Casemiro va arribar al balcó de l’àrea rival engaltant un xut amb l’esquerra al travesser. El Madrid, molt superior, sumava mèrits per certificar el títol i el gol va arribar en una jugada arquetípica d’aquest equip. Vinícius va fer veure que volia rebre la pilota en curt per desmarcar-se a l’esquena del central, guanyar l’espai i des d’allà fer una passada a Benzema, que va fer el seu gol 234, que el fa avançar Raúl González Blanco en la llista de golejadors blancs.

A falta de 25 minuts de partit la Supercopa ja estava embalada i camí del Bernabéu perquè l’Eintracht no era l’equip voraç que esperaven els blancs. L’únic dubte era si el marcador augmentaria, malgrat que els blancs es van limitar a desplegar els serveis mínims en una Supercopa que és el tercer títol després de la Lliga i la Champions. Però si la Lliga va ser un exercici de tenacitat i la Copa d’Europa ho va ser d’èpica, aquesta Supercopa va ser un treball professional. Van economitzar energies i van resoldre amb ofici una altra final. Un altre títol blanc.