HALTEROFÍLIA
Eliminada Laurel Hubbard, la primera esportista transgènere en uns Jocs
La neozelandesa s’acomiada de la cita de Tòquio després de fallar als seus tres intents en categoria de més de 87 quilos
La neozelandesa Laurel Hubbard s’ha convertit, als seus 43 anys, en la primera esportista transgènere a disputar uns Jocs Olímpics. Ha participat en halterofília en la categoria de més de 87 quilos, de la qual s’ha acomiadat després de fallar el seu tres intents d’aixecar 120 i 125 quilos.
«Des del punt de vista esportiu no he complert els estàndards que m’havia imposat i tampoc els que esperava de mi el meu país», va reconèixer. «No obstant he d’estar agraïda als meus seguidors a Nova Zelanda per tot l’amor i l’ànim que m’han donat». També va tenir paraules d’agraïment per al Comitè Olímpic Internacional «pel seu compromís a demostrar que l’esport és per a tothom, és inclusiu i això és fabulós».
Fins als 30 anys, Hubbard es deia Gavin. Era el fill de l’exalcalde d’Auckland City i havia participat fins als 23 en competicions masculins d’halterofília. El 2012 va començar una teràpia hormonal que li va permetre participar, 16 anys després, en un torneig, tot i que aquesta vegada femení. «No soc aquí per canviar el món», va dir Hubbard llavors. «Només vull ser jo i fer el que faig».
Un any després es va convertir en la primera esportista transgènere a competir en uns Jocs de la Commonwealth. La Federació Australiana d’Halterofília va intentar impedir llavors la seva participació, considerant que la seva musculatura i la seva força (desenvolupades quan era un home) li donaven un avantatge físic més enllà del seu nivell de testosterona. Una queixa que no va prosperar.
La Federació Internacional d’Halterofília exigeix que el nivell de testosterona estigui per sota de 10 nanomols per litre durant un període d’almenys 12 mesos. El mateix criteri que defensa el COI que, des del seu canvi de reglament el 2015, assenyala també que per competir com a dona cal declarar-se com a tal i no és necessari operar-se quirúrgicament.
Nou reglament del COI
«En aquell moment es van establir els 10 nanomols per litre, perquè pensem que era el nivell més baix per als homes. Ara sabem que baixen a set», va reconèixer Richard Budgett. El director mèdic i científic del COI va admetre el cap de setmana passat que les seves pautes actuals per als atletes transgènere no són adequades per al seu propòsit, i va anunciar que planeja trure’n de noves en els pròxims dos mesos.
«Tothom està d’acord que les dones transsexuals són dones. Però és una qüestió d’elegibilitat per a l’esport, i per a determinats esdeveniments, i realment ha de ser molt específica per a l’esport», va comentar Budgett. «Hi ha un gran desacord a tot el món de l’esport i a fora sobre aquesta qüestió de l’elegibilitat». No només perquè hi ha estudis que el nivell de testosterona en homes pot baixar fins a set nanomols, sinó perquè altres investigacions assenyalen que els que hagin passat la pubertat masculina abans de la transició mantenen avantatges significatius fins i tot després dels tractaments per baixar la testosterona.
Notícies relacionadesNomés espero que hi hagi més discussió entre els actors implicats, els atletes, els científics i incloent per descomptat les mateixes persones transgènere. M’agradaria una explicació més científica per saber què és completament just», va argumentar aquest dilluns la belga Anna Van Bellinghen, que fa uns mesos va titllar la presència en els Jocs de Hubbard de «broma de mal gust».
«Crec que a ningú, per una medalla olímpica, li agradaria canviar-se de sexe», va sentenciar Lydia Valentín, triple medallista olímpica, que es va haver de retirar en la prova de menys de 87 quilos per problemes al maluc.
