ARGENTINA - BRASIL (1-0)

L’Argentina va guanyar la Copa Amèrica i Leo Messi va acabar amb el seu malefici de sequeres amb la selecció major

• Amb una actuació estel·lar de Di María i Rodrigo de Paul, la selecció celeste i blanca va donar la sorpresa a l’estadi Maracanà.

• Aquesta vegada Messi no va ser figura però es va convertir en el gran artífex de la consagració, tan buscada

L’Argentina va guanyar la Copa Amèrica i Leo Messi va acabar amb el seu malefici de sequeres amb la selecció major
4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’Argentina es va quedar amb la Copa Amèrica al Brasil. Va guanyar 1-0 al Maracanà i va posar fi a una sequera de 28 anys. Leo Messi va tenir, a més, el seu primer títol amb la selecció major. Ho va buscar i, als 34 anys, després de tres finals perdudes, va trobar allò que tant perseguia. Neymar el va anar a abraçar abans d’aixecar el trofeu amb les seves mans.

Un clàssic es juga amb el ganivet a la boca. No podia ser de cap altra manera en la nit carioca. Per això, des de l’inici, el partit va ser molt travat, amb més caràcter que imaginació. Els jugadors van posar la cama forta. Ningú va voler arriscar, i havia de ser un error o l’aventura personal de Messi, elegit el millor del torneig i màxim realitzador, amb quatre gols, o Neymar, la que obrís una bretxa en la defensa. El camp del Maracanà no va ajudar gaire la fluïdesa del joc: la pilota saltava com un conill. De vegades semblava que es jugava en una platja de Rio de Janeiro.

El Brasil jugava més a prop de l’àrea argentina, però li costava arribar amb perill a la porteria de Martínez. Als 21 minuts va fuetejar l’estadi: Rodrigo de Paul va robar una pilota al centre del camp i va habilitar de manera magistral Ángel Di María. El jugador del PSG es va quedar sol davant Ederson i va col·locar la pilota per dalt del seu cap. El gol va arribar de manera inesperada i la selecció celeste i blanca. Els locals no esperaven una ensopegada així, i si bé van reaccionar immediatament, no van trobar la manera de remuntar el marcador. Tampoc van poder usufructuar les dificultats de l’Argentina per sortir des de la porteria amb la pilota al peu. Després, l’equip que dirigeix Lionel Scaloni es va replegar per conservar el resultat.

Un segon temps dramàtic

Tité va decidir remenar les cartes de nou i plantar un va equip més ofensiu: va treure Fred, que estava amonestat, i va ubicar en l’atac Roberto Firmino. Els primers minuts del complement no van mostrar variants en relació amb la primera etapa. L’Argentina va haver de fer un enorme esforç físic per aturar les incursions brasileres. Scaloni va buscar reforçar el mig camp quan la canarinha va començar a guanyar en protagonisme. Guido Rodríguez va substituir Paredes per tenir més serenitat i domini. Als 55 minuts, Ney per fi es va poder treure els marcadors de sobre i va deixar sol Richarlison. El tret del davanter es va trobar amb les mans del porter Martínez.

L’Argentina va intentar suportar els atacs amb el poc aire que li quedava. Scaloni va treure Lo Celso i va ubicar al seu lloc un altre defensor, Nicolás Tagliafico. Vinicius Junior va sortir per Everton per donar-li al Brasil més variants ofensives. El partit va començar a ser d’anada i tornada. Messi va estar als 62 minuts a les portes de la gesta, sol contra el món. Cada vegada que mirava d’intervenir tenia quatre i fins a cinc brasilers a sobre.

Una cosa similar li va passar a Neymar que, a pur driblatge, obligava l’Argentina a la falta o a llançar ben lluny la pilota. La figura del deu va anar creixent. Tité es va jugar a matar o morir: havia començat sense un número nou i després va posar Gabigol juntament amb Firmino. Emerson va reemplaçar Lodi. L’últim quart d’hora va ser dramàtic. Gabriel Romero, que havia sigut infranquejable, es va haver de retirar lesionat. Pezzella va estar a l’altura de les circumstàncies. Van créixer les friccions i fins i tot hi va haver una temptativa de baralla després que Otamendi fes saltar Neymar pels aires. Als 82, Gabigol es va quedar amb el crit ofegat. El temps corria i al Brasil se li escapava l’empat. Messi ja no tenia aire. Era qüestió de suportar el setge. Martínez va impedir la paritat al peu esquerre de Gabigol. Messi, de contraatac, va perdre una possibilitat inimaginable després de ser habilitat per l’heroic De Paul. Només el pèssim estat de la gespa pot explicar que el millor de tots no tingués el seu gran gol consagratori. Però abans que res Leo va voler un assoliment col·lectiu. El va tenir. I per això tots el van anar a abraçar. «Que amb Leo Messi, tots la tornada donarem», li van cantar al final de la final.

Seguidors de Messi

La Pulga va aconseguir una cosa excepcional a Rio de Janeiro: haver-se guanyat no només la simpatia de molts brasilers sinó l’alè de part d’ells. Mai havia passat una cosa així. El Maracaná gairebé buit li va impedir presenciar aquesta escena inversemblant. No només ha pesat en aquesta inclinació l’enorme respecte que desperta la seva figura. La Copa Amèrica va ser un intent del Govern d’ultradreta d’aixecar una cortina de fum en el moment de més desprestigi del president Jair Bolsonaro. Va tenir la inestimable ajuda de la Conmebol, la federació sud-americana de futbol. Abans que es disputés la final, i com a aliens a la definició, un 54% dels brasilers es van mostrar a favor d’un judici polític a Bolsonaro per la seva responsabilitat en la pandèmia que va matar gairebé 532.000 persones i es va disputar enmig de l’emergència sanitària.

Notícies relacionades