Els dubtes del Madrid: l’experiència d’Allegri o la bala de Raúl

Es dona ja per descomptat, entre bona part dels aficionats i entre els filtradors de sensacions des del club, que Zinedine Zidane se n’anirà del Reial Madrid al final de la temporada. Tot i que res és oficial, cap aquesta direcció indiquen tots els senyals del francès, empesos per l’interès en els seus serveis que té un altre dels seus equips, com la Juventus, on ja ha dit que li agradaria entrenar en algun moment, igual que a la selecció francesa. Tant és així que Florentino Pérez s’ha començat a moure per trobar un substitut, l’encarregat d’omplir l’immens buit que deixaria el francès, al tècnic encarregat de dirigir una nova etapa que haurà d’escriure la seva pròpia història després dels anys gloriosos d’una generació espremuda moltes vegades.

En la setmana que acaba la Lliga, i amb les opcions de ser campions supeditades a l’Atlètic, la zona noble del Madrid es debat entre els dos noms que han aparegut entre les limitades opcions que maneja: Massimiliano Allegri o Raúl González. 

A l’empara de Zidane

El madrileny, actualment al Castella (amb uns resultats més bons que Zidane), representa la il·lusió de repetir una fórmula d’èxit ràpid, immediata, sense cocció, que el Madrid i el Barça han experimentat amb les figures del mateix Zidane i de Guardiola, i que ara Florentino Pérez té la temptació d’intentar de nou amb Raúl. El sentit comú diu que el mite madridista, com Xavi al Barça, haurien d’esperar a plantilles més bones per fer un salt que només es fa una vegada a la vida i, al club, la por de gastar amb precipitació la valuosa bala de Raúl pot obrir la porta a l’altra opció. 

Construir sobre les ruïnes de l’èxit és una tasca complicada i, en el parèntesi sense Zidane després de la seva dimissió, el Madrid ja va transitar per aigües pantanoses sota les ordres de Lopetegui i Solari, dues bales malgastades.

L’italià Allegri seria l’aposta per l’experiència, per un entrenador consagrat a l’elit i que, com l’únic rei italià de la història monàrquica espanyola, Amadeu de Saboia, pot venir i anar-se’n sense poder deixar empremta, però també sense crear problemes mentre es gesta la restauració. Al contrari que Raúl, és una bala que no espanta malgastar en una operació amb poques opcions d’èxit.

Rumors i contactes

De moment, i posat al seu paper, el Madrid ho nega tot, amb especial èmfasi després que la Gazzetta hagi publicat que hi ha un acord, després d’uns dies atapeïts de rumors. També ha transcendit que Allegri, toscà de la ciutat orgullosament obrera de Livorno, té contactes per reprendre la seva carrera després de dos anys allunyat de les banquetes. Venia de cinc anys a la Juventus, on va seguir amb la ratxa de triomfs al campionat domèstic italià i cap entorxat europeu, després d’haver campejat amb anys de crisi al Milan. 

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Hi ha el dubte, entre els més esperançats, que Zidane tendeix a fer el que ningú espera, almenys així ha sigut a les seves sortides, per la qual cosa ara, contra pronòstic, seria propi del seu caràcter seguir. 

Sigui Zidane, Allegri, Raúl o qualsevol altre, el nou entrenador del Madrid s’enfrontarà a un panorama reformat amb una renovació que la plantilla necessita amb urgència. El club compta amb sortides de jugadors que van ser importants, com Marcelo o Isco, altres que volen anar-se’n, com Varane, i els que acaben contracte i no han renovat: Lucas Vázquez i un Sergio Ramos que estarà disponible per a l’últim partit de la Lliga, el que podria ser el seu últim partit amb el Madrid, a uns dies de la convocatòria de la selecció espanyola per a l’Eurocopa, després de mesos sense continuïtat entre lesió i lesió.