«Hem rebentat la porta»

Si no fos perquè estava sobre la gespa, Sam Kerr hauria agafat el seu mòbil als 20 minuts de la final per buscar i esborrar el tuit que va escriure fa dos anys quan el Lió destrossava el Barça a la primera mitja hora de la final de Budapest. «I això és competitiu...», va escriure al costat de l’emoji d’uns ulls ben oberts la davantera australiana, que esgotava els seus últims dies amb el Chicago Red Stars abans de fitxar pel Chelsea. Ambm els mateixos ulls com unes taronges es devia quedar aquest diumenge al veure l’extraordinària competitivitat del conjunt de Lluís Cortés. Al cap de 40 segons ja guanyava el Barça; als 14 minuts ja anava 0-2; als 20 havia sentenciat la final, i als 36 havia endossat una enorme cleca a Kerr, el tuit de la qual no parava de rebre noves respostes dos anys després.

Aaand this is competitive ... 👀

— Sam Kerr (@samkerr1) 18 de mayo de 2019

El Barça masculí va necessitar les clatellades de Berna i Sevilla abans de triomfar a Wembley, però al femení n’hi va haver prou amb l’après a Budapest per triomfar a Göteborg. El Barça (una cosa a la qual també aspirava el Chelsea) és el primer club que guanya la Champions masculina i femenina. Com Alexanco a Wembley, que es va posar la samarreta blaugrana sobre la taronja per recollir la primera orelluda, Vicky Losada va alçar al cel de Göteborg el trofeu amb la samarreta blaugrana sobre la rosa, abans que un exultant Joan Laporta regués l’equip amb cava.

Aitana, MVP de la final

«Estic en xoc, orgullosa d’aquest equip», explicava Aitana Bonmatí tot just rebre el trofeu com a millor jugadora de la final. «Són molts anys treballant perquè arribés aquest moment. Això durarà per sempre, som eternes», va celebrar.

Per a la història quedarà que el Barça (Leupolz en pròpia porta) va aconseguir el gol més ràpid en una final de Champions, i va desbancar Paolo Maldini (en 51 segons va batre el Liverpool el 2005), però els altres gols també van ser simbòlics respecte a com aquest equip ha arribat al seu actual nivell. Va marcar Alexia Putellas, sensacional ahir superant línies, exemple de talent nacional detectat pel Barça a la Lliga (del Llevant després de passar per l’Espanyol). Després d’una meritòria lluita, segell personal, va marcar el tercer Aitana, representant de les jugadores sorgides de la Masia, cada vegada més nombroses i amb més pes. I va firmar el quart Caroline Graham Hansen després d’una gran jugada de Lieke Martens. L’holandesa va arribar al Barça com a millor jugadora de l’Eurocopa i es va consagrar amb el premi The Best de la FIFA, i la noruega va camí d’una merescuda Pilota d’Or després d’haver perdut dues finals amb el Wolfsburg.

Notícies relacionades

El Barça conquereix en gran la seva primera Champions femenina davant el Chelsea

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

«És increïble, molt emocionant, estem flipant», aconseguia dir Patri Guijarro, titular a la final gràcies a la sanció d’Andrea Pereira. «Veníem a guanyar aquesta Champions i ho hem fet. Fa dos anys vam fer el canvi de xip i avui hem fet història». Mentre sonava ‘We are the Champions’, aquest clàssic, i ‘Human’, la banda sonora dels èxits blaugranes, la defensa va reconèixer que ni en el millor dels seus somnis pensaven en un inici de final així i que van tenir la mica de sort necessària en tota final, però també va destacar que és fruit del treball, i no només d’aquest equip: «Això representa el futbol femení espanyol, que s’adonin que avui hem rebentat la porta», va reivindicar mentre les seves companyes tallaven les xarxes de la porteria de l’estadi Ullevi.

Premi a Melanie Serrano

I després hi ha Melanie Serrano. La futbolista sevillana va disputar ahir a la nit els 10 últims minuts de tota una final de la Champions amb l’equip de la seva vida, al qual va arribar amb 14 anys i amb el qual ho ha viscut tot en aquests 17 anys: des del descens a Segona de la temporada 2006-2007 a la posterior tornada a Primera i el creixement (aposta de Josep Maria Bartomeu i la seva junta) fins al que és avui la secció. «La meva meta és guanyar la Champions amb el Barça abans de retirar-me», reconeixia fa cinc anys. De sortir corrents i saltant tanques abans que acabés l’entrenament per agafar l’últim tren de tornada a Blanes, fins a l’èxit de Göteborg. «Recordo tothom que ha passat pel Barça», deia ahir a la nit entre llàgrimes. La història de tota la secció encarnada en una jugadora.