L’Alfredo Di Stéfano s’estrena en un Madrid-Barça

Tot i que el Madrid porta jugant a la seva ciutat esportiva des que va tornar el futbol la temporada passada després de l’aturada pel confinament, el d’aquest dissabte és el primer clàssic a Valdebebas, un nou estadi en la sèrie dels qui han vist l’icònic enfrontament entre el Barça i el Reial Madrid. 

L’estadi Alfredo Di Stéfano, nom il·lustre per al qual va qualificar com a «camp d’entrenament» Jürgen Klopp, l’últim hoste del camp principal d’aquest complex, s’assenta en una zona tan prominent com allunyada de la ciutat, en què es desenvolupa la vida esportiva i tota la gestió del Madrid. La casa habitual de l’equip filial blanc és també, durant la pandèmia del coronavirus, el camp local del primer equip, mentre segueixen a bon pas les obres de remodelació d’un nou Santiago Bernabéu que el Madrid preveia estrenar a l’inici de la temporada 2022-2023, tot i que l’accelerada en les obres durant aquesta temporada és directament proporcional al secretisme institucional sobre el ritme de construcció.

Una Lliga i alguna derrota sonada

Mentrestant, allí va guanyar el Madrid la Lliga de la pandèmia, remuntant davant el Barça a les últimes 11 jornades. Aquesta temporada, tothom s’ha anat acostumant a les circumstàncies i al Di Stéfano s’han produït derrotes sonades, com la que van perpetrar el Xakhtar, el Cadis o l’Alabès.

No va ser el cas del Liverpool. «Ha sigut estrany jugar en aquest camp. És una situació diferent, però almenys la tornada Anfield serà en un estadi apropiat», va dir l’entrenador alemany Jürgen Klopp després de la derrota, tot i que ja s’havia queixat abans del partit: «És veritat que estem jugant sense públic, però això és una cosa totalment diferent. És un camp d’entrenament. És com si visitem al Manchester United i no juguem al seu estadi», havia dit.

Klopp no ha trobat suport en el pròxim inquilí de la banqueta visitant de Valdebebas, un Koeman amb el cap en altres coses, però si en Bernd Schuster: «No és un estadi òptim per a aquests partits perquè no et fa la sensació d’estar jugant, per exemple, uns quarts de final de Champions. En aquest camp sembla que estàs jugant una patxanga d’estiu», va dir a Onda Cero. 

Parcs entre autovies

Jugar al Di Stéfano, més enllà de saltar al camp i veure un entorn de divisions inferiors, no s’assembla gairebé en res a anar al Bernabéu, amb tota la seva mística. Secundada per autovies, per parcs de noms regis, algun camp de golf de luxe i l’aeroport de Barajas, la ciutat esportiva del Reial Madrid s’estén per un bast territori de més d’un milió de metres quadrats.

Allí hi ha l’hotel en què es concentra l’equip de Zidane, els dos camps en què entrena cada dia, la residència de la pedrera o el pavelló en què jugaria l’equip de bàsquet en cas de necessitat, a més de totes les oficines i despatxos. Ja no es diu allò del que pensa o planeja fer la planta noble del Bernabéu, ara el Madrid es gestiona des de despatxos amb vista a 11 camps de futbol, esquitxats entre arbustos i plantes aromàtiques cuidades per jardiners afanats que sempre van d’un costat a l’altre.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

Allí hi ha hagut dos partits entre el Madrid i el Barça, dels equips filials, els dos a Segona Divisió. Al primer, que va perdre el Barça 3-2, va marcar Sergi Roberto per a l’equip entrenat per Eusebio Sacristán amb Rafinha i Deulofeu. 

A l’extrem oposat de les oficines hi ha l’esmentada rotonda de Valdebebas, lloc de reunió dels aficionats més llançats davant l’esperança llunyana d’entreveure un jugador entre els vidres dels seus cotxes i aquest lloc on les càmeres de televisió buscaven una història per al mig dia.