La Reial arriba a la glòria 34 anys després

La gran cita del futbol basc va consagrar la Reial Societat, que va conquerir el seu primer títol en 34 anys. No va ser una final meravellosa, ni de bon tros, però sí que va complir amb la incertesa, tensió i nerviosisme que sempre caracteritzen aquests duels. Un penal d’Iñigo Martínez sobre Portu convertit per Oyarzabal va catapultar els donostiarres a Sevilla (0-1) i va enfonsar l’Athletic, que ha perdut les seves cinc últimes finals de Copa. 

El 17 d’abril tornarà al mateix escenari l’equip blanc-i-vermell, que intentarà evitar la seva sisena desgràcia a la final davant el Barça. Serà una bona ocasió per alleujar les penes, però la derrota d’aquest dissabte farà mal molt temps. El pròxim dimecres, a més, es repetirà el derbi a la Lliga i l’Athletic podria fer el passadís al seu rival a Anoeta.

Per a tota la vida

Era una d’aquelles nits que es recorden tota la vida. Mai abans en la història s’havia produït una final entre els dos grans del futbol basc i qui sap si es tornarà a repetir. També hi havia unes ganes tremendes en els dos equips de recuperar els temps de glòria dels anys 80, quan van conquerir la Lliga en dues ocasions.

D’aquella època també datava el seu últim èxit a la Copa. L’Athletic es va coronar per última vegada el 1984 a la mítica final del Bernabéu contra el Barça que va acabar amb una batalla campal amb Maradona com a principal objectiu dels lleons. Els donostiarres no alçaven el títol des de 1987, quan van batre l’Atlètic per penals. En aquell onze coincidien veterans com Arconada, Górriz i López Ufarte amb els emergents Bakero i Begiristian. Ara els nous herois són Oyarzabal, Merino o el veterà Silva, que engrandeix la seva magnífica trajectòria amb el seu 20è títol. 

Festa incompleta

A l’Athletic i la Reial els tocava ratificar l’excel·lent trajectòria en un torneig que va tenir el seu moment clau en els quarts de final del febrer del 2020, quan l’Athletic va eliminar el Barça amb Garitano a la banqueta (1-0). En la mateixa ronda, la Reial va tombar el Madrid (3-4) i els astres es van començar a alinear per gestar-se la final d’aquest dissabte. 

Un any després de la data fixada inicialment, l’estadi de La Cartuja va acollir el gran duel sense públic. La pandèmia va evitar que la festa fos completa a l’estadi. La final de Copa, un dels partits més apassionants de l’any, no és igual sense les aficions. Alguns el van compensar a la seva manera sense respectar les mesures sanitàries i causant greus aldarulls. Així va ocórrer a Pozas, la zona de bars de Bilbao en la qual hi va haver diverses destrosses i càrregues policials. També es van cremar contenidors i la policia basca va demanar a través de les xarxes la col·laboració ciutadana per identificar els radicals.

Tremend xàfec

No hi va haver excessives sorpreses en la posada en escena dels dos blocs. Marcelino va resoldre el dubte del doble pivot amb Vencedor, mentre que Alguacil va apostar per Zubimendi en lloc del lesionat Illarramendi. 

Per a més èpica, tot just començar la final es va desencadenar un tremend xàfec que va complicar el joc. Més feliç en aquestes condicions, l’Athletic va començar amb més intensitat, però aviat es va equilibrar el pols amb més protagonisme per a les defenses que per als jugadors creatius. En aquesta batalla van sobresortir els centrals, que es van donar un homenatge de rebutjos, començant per Iñigo Martínez, que va acaparar el protagonisme. El central internacional va protagonitzar la millor ocasió del primer temps amb un míssil desbaratat per Remiro. 

Revisió del VAR

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

La segona part va començar amb polèmica. El VAR va revisar una mà d’Iñigo que finalment es va treure fora de l’àrea després d’uns minuts de tensió. No passava res ressenyable sobre la gespa, a l’espera de qualsevol error o detall que decantés la balança. 

Aquesta acció va arribar en un penal inconscient d’Iñigo sobre Portu que no va malgastar Oyarzabal. El català Estrada va mostrar la vermella inicialment al defensa, però el VAR la va convertir en groga. Un Athletic espès va buscar l’empat sense fortuna, però la Reial va aguantar i va explotar d’alegria en una final sense brillantor que va acabar amb vuit minuts de temps afegit.