Diego Carlos, Koundé i Fernando, el ‘Triangle de Bono’ que blinda el Sevilla

«Li importa un rave que li digueu que és el fitxatge més car de la història del Sevilla. Confio molt en ell. L’he vist jugar moltes vegades i és central l’ideal per a una defensa avançada. El mercat està així i s’han de pagar aquestes quantitats», va dir Monchi en la presentació de Jules Koundé l’estiu del 2019. La premsa i l’entorn del club sevillà no acabaven de tenir clar que es paguessin 20 milions (més 5 en variables) per un nano de 20 anys, internacional sub-21 amb França però que amb prou feines havia jugat un any i mig en el futbol professional amb el Bordeus. 

Era l’estiu del retorn del ‘Lleó de San Fernando’ després del seu parèntesi a Roma i totes les mirades estaven posades en la reconstrucció de la plantilla sevillana després de dos anys sense entrar en la Champions. Entre l’allau de reforços reclutada per Monchi també figurava un altre central de la lliga francesa, l’imponent (i desconegut aquí) brasiler Diego Carlos, per qui es van pagar 15 milions al Nantes, i un migcampista, Fernando Reges, una aposta tan econòmica (4 milions) com estranya, fitxat del Galatasaray amb 31 anys després que Pep Guardiola li ensenyés la porta de sortida del Manchester City. A més va aconseguir del Girona la cessió del porter Bono.

Pocs es podien imaginar llavors que Monchi acabava de fortificar el projecte de Julen Lopetegui, que va trobar en aquest triangle la base del seu equip, un autèntic cuirassat que aquest dissabte aspira a avançar el Barça a la Lliga i dimecres intentarà sentenciar-lo a la Copa.

Bono, camí del Zamora 

Malgrat la gran ratxa de resultats dels blaugrana a la Lliga, el Sevilla és el millor equip de la segona volta. Cinc victòries en cinc jornades i en totes deixant la seva porteria a zero, una cosa inèdita en la història del club andalús. Després de guanyar-li la partida a Vaclík, fa 529 minuts que Bono, la millor ratxa d’imbatibilitat d’un porter en aquesta Lliga, i apunta al Zamora amb 0,65 gols rebuts per partit (pels 0,70 d’Oblak i els 0,79 de Courtois). De l’últim partit en el qual va encaixar, contra l’Alabès, guarda bon record, ja que va aturar un penal en el minut 89 i va salvar dos punts.

A davant té la que pot ser la millor parella de centrals de la Lliga, Koundé i Diego Carlos, el jove que juga com un veterà (i capaç de genialitats com el gol al Barça a la Copa) i el defensa pur que resol partits com el d’Osasuna, en el qual va obrir el marcador colpejant amb el cap un imperial un córner.

Ofertes per Koundé

«El més important és que tenen perfils diferents i es complementen», analitza el seu company Joan Jordán, una altra de les exitoses incorporacions del 2019. «La capacitat física de Diego Carlos és impressionant, ens dona moltíssimes coses i Jules és un jugador diferent, més baixet però alhora molt fort, hàbil amb la pilota i molt intel·ligent sobre el camp». El Sevilla va rebutjar l’estiu passat una oferta pel francès de 55 milions del Manchester City i en aquest no és descartable que, malgrat la pandèmia, algú aboni els 80 de la clàusula de rescissió.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

I si alguna cosa falla, allà hi ha Fernando, incombustible als 33 anys. ‘El Pulpo’ és el migcampista que qualsevol central voldria tenir a davant (o fins i tot al costat quan ha faltat un dels titulars).

Només Haaland i el Dortmund van fer trontollar en la Champions el ‘Triangle de Bono’. Però Lopetegui ho té clar: amb aquesta armadura, cada cop d’En-Nesyri, Munir o De Jong pot valer tres punts.