CAMPIONATS D’ESPANYA D’ATLETISME EN PISTA COBERTA

Increïble: el rasclet esborra el salt d’or de María Vicente

  • L’atleta de L’Hospitalet va aconseguir un salt que podia valer el títol nacional, però la confusió d’un operari li va costar haver de conformar-se amb el bronze

  • «Tinc ràbia dins. No és una cosa que hagi depès de mi», explica la flamant campiona de pentatló

Increïble: el rasclet esborra el salt d’or de María Vicente
3
Es llegeix en minuts
José María Expósito

Tindrà temps María Vicente, de 19 anys, de proclamar-se campiona d’Espanya de longitud, però l’atleta catalana s’ha emportat un enorme desengany aquest diumenge als Campionats d’Espanya en pista coberta. Vicente se’n va anar amb un bronze que potser va haver de ser or, però l’encarregat de passar el rasclet per la fossa després de cada salt va impedir que el seu millor salt es mesurés. Va donar per fet que havia sigut nul i va esborrar la marca. Adeu al seu millor salt. Adeu al possible or.

Dos dies després de proclamar-se campiona d’Espanya de pentatló amb una nova millor marca nacional (4.501 punts), l’atleta de L’Hospitalet de Llobregat va tornar al poliesportiu de Gallur (Madrid) disposada a sumar un nou títol absolut al seu palmarès. I en el seu primer intent va aconseguir un salt llarguíssim, entorn dels 6,50 metres, després d’una batuda perfecta, esgotant al màxim, al tall mateix de deixar la marca de la seva sabatilla a la plastilina.

El jutge va aixecar la bandera blanca. Salt vàlid. Però tant havia esgotat que l’encarregat d’adequar la fossa va haver de donar per fet que havia sigut nul i es va aprestar a esborrar la marca, davant l’estupefacció dels jutges i de la mateixa atleta, que no donava crèdit al que estava succeint. «La jutge ha aixecat la bandera blanca, però a la fossa no entenc ni com ni quan ni per què han entès nul, l’han esborrat i quan hi he anat ja no hi havia res a fer», va explicar sanglotant sense poder acabar la frase.

Notícies relacionades

Després del xoc en aquest primer salt, ja no en va poder aconseguir cap altre d’igual. A més de quatre de nuls, un 6,24 va ser el seu millor registre, que li va valer el bronze. El primer podi en categoria absoluta en aquesta modalitat, però que va tenir gust a poc després del succeït. «Estava enfadada. No he sabut manejar la situació. Després, ho he buscat i no ha sortit. Les dues companyes que han estat per davant meu han estat molt bé, fins i tot amb marca personal [Tessy Ebosele, segona amb 6.31 metres] i de la temporada [Fátima Diame, campiona amb 6.51]. Estic contenta per elles», va comentar poc després, una mica més calmada, l’atleta del CD Nike Running.

Però la ràbia, com és natural, seguia allà. «Sí que és cert que venia a buscar alguna cosa més que un 6.24 i una medalla de bronze. No passa res. Aquesta no és la meva prova. Venia amb una bena als ulls, podia sortir bé i podia sortir malament. Simplement, no et mentiré, tinc ràbia dins. No és una cosa que hagi depès de mi. Havia fet un bon salt en el primer intent». Però la catalana va acabar pensant en positiu: «Si em classifico per a l’Europeu, aquest salt el posaré vàlid», va assegurar.

Temes:

Atletisme