Plàcid triomf del Madrid davant un decaigut València

Hi va haver una època en què cada visita del València al Madrid era un mal de cap per als blancs. Ja no és així. L’equip de Zidane va aconseguir disfrutar d’una de les jornades més plàcides dels últims temps, va dominar amb suficiència el joc i va aconseguir dos gols en el primer temps que van tirar a la lona un València que no va poder proposar un ritme de joc i una intensitat que no fos més pròpia d’un entrenament.

El Madrid va aconseguir la tercera victòria de lliga seguida sense fer cap esforç de més en el segon temps davant un inoperant València. No li va fer falta marcar més gols per arribar tranquil al final i seguir en la persecució d’un liderat que està a cinc punts, tot i que amb dos partits més que l’Atlètic. 

Gol matiner

Davant l’aposta pel replegament defensiu que va posar en lliça el València a Valdebebas, el domini inicial del Madrid es va cristal·litzar en un gol ben aviat gràcies al segon xut perillós des de fora de l’àrea. Una circulació guiada per Kroos va generar un avantatge al caire de l’àrea que va aprofitar Benzema per marcar amb un gran xut enroscat.

No va saber, o no va poder, el València millorar la seva posició sobre el camp, refugiat en un replegament intensiu incapaç d’interrompre les plàcides combinacions madridistes. 

En el capítol de problemes per als blancs, Zidane continua acumulant baixes. Abans de la mitja hora es va tornar a lesionar Carvajal, un dels que havia recuperat per al partit davant el València.

Joc plàcid

Amb una velocitat de joc més pròpia d’un partit estiuenc de pretemporada, Modric, Kroos, Benzema i Asensio van disfrutar amb la pilota als peus com en un entrenament de dijous, sense pressió d’un rival decaigut. El València va estar, malgrat els emprenyaments de Gayà amb tots, sense canvi de ritme, derrotat, com si no tingués fe en poder incomodar el Madrid. 

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Amb tanta comoditat va tocar i va tocar el Madrid, sense oposició fins a la frontal de l’àrea valencianista, que l’arribada del segon gol semblava inevitable. No li va fer falta al Madrid ni generar gaires ocasions, només va continuar encadenant passades fins a deixar en avantatge un Kroos que va tornar a marcar amb un bon xut. 

De camí a l’hora del partit, el València havia començat a mostrar una mica d’interès ofensiu. Però no va aconseguir gaire cosa més que ocupar el camp rival i proporcionar al Madrid uns espais al contraatac que hauria pogut explotar més del que ho va fer. El més a prop que va estar del tercer gol va ser una expedició a l’atac de Mendy que va acabar en un gol anul·lat, per un peu, tres minuts després després de la intervenció del VAR.