RECORDS DEL RIVAL

Josep Marín: «Llopart era un somiador i això el va empènyer a triomfar»

El rival de l'atleta mort valora la seva figura i recorda experiències conjuntes

zentauroepp40617258 deportes josep marin201111215945

zentauroepp40617258 deportes josep marin201111215945 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts

Jordi Llopart i Josep Marín van despuntar alhora i van donar rellevància a la modalitat atlètica de la marxa. La seva participació elevava les esperances de medalla per a l’atletisme espanyol en qualsevol competició internacional. Tots dos van sorgir del Prat de Llobregat, van començar a entrenar junts, però amb el temps es van convertir en formidables rivals. Netflix o Amazon Prime arriben tard per relatar l’impuls que van propiciar a la marxa alhora que es forjava una rivalitat. Marín atén EL PERIÓDICO i desempolsega vells records viscuts amb Llopart després de conèixer la seva mort als 68 anys. Aquest és el seu relat en primera persona.

El Jordi i jo vam començar a practicar atletisme al Prat, amb el seu pare com a entrenador. Jo de seguida em vaig posar amb la marxa, ja amb 14 anys. Ell, dos anys més jove, encara no. Cap dels dos ens ho vam prendre seriosament fins un temps després. Al principi jo tenia més nivell, però sens dubte ell va elevar el llistó. Al Jordi cal atribuir-li que trenqués la barrera internacional.

«¡He vingut a guanyar!»

Tot va començar a Praga i allà es va produir una anècdota que el defineix. Havíem estat preparant-nos a Mèxic per a l’Europeu del 1978. Quan vam aterrar a Praga i estàvem esperant a recollir les maletes, un velocista de l’expedició va dir en veu alta: «Bé, ja som aquí, però suposo que teniu tots clar que no guanyarem ni una medalla, ¿oi?». A l’instant el Jordi es va girar i em va dir: «¡Doncs jo he vingut a guanyar!».

Em va sorprendre perquè en aquell moment jo era més de l’opinió del velocista que del Jordi. Recordo que ens van col·locar a cada delegació en uns barracons i érem l’únic país que no tenia ni una medalla, ni en Jocs Olímpics ni en Europeus.

«Era boníssim. Es va convertir en un pioner, va trencar esquemes. Tenia una marxa molt fàcil, molt econòmica»

Josep Marín

Atleta

I tot i així, el Jordi creia que podia guanyar. I ho va fer. Va acabar primer en 50 quilòmetres marxa. Jo vaig fer una molt bona carrera i vaig quedar cinquè en 20 quilòmetres. Però recordo que quan estàvem escoltant l’himne nacional, en aquell moment, gràcies a aquest or del Jordi, tots allà vam pensar el mateix: si ell ho ha aconseguit, jo també. Va canviar la nostra mentalitat i ho va arrodonir a Moscou-80, amb la seva històrica plata en 50 quilòmetres. Jo vaig acabar sisè, i cinquè en 20 quilòmetres.

Era un somiador, per mi una qualitat que el distingia, i per això va fer el que va fer. El va empènyer a triomfar. I era boníssim. Es va convertir en un pioner, va trencar esquemes. Tenia una marxa molt fàcil, molt econòmica, molt deutora de l’escola mexicana de Jerzy Hausleber.

Notícies relacionades

Amb el temps ens vam distanciar. Jo vaig canviar de club i... en fi, coses de la vida. Va ser el meu padrí de casament, però la realitat és que ens vam distanciar. Ara feia uns anys que no ens vèiem. Recordo que l’última vegada que vam parlar de veritat va ser en un tren tornant de Madrid després d’uns premis. Amb el seu adeu tornen els records i la constatació que no importa el que hagis fet a la vida que al final tots acabem al mateix lloc.

 

Temes:

Atletisme