La lògica i inevitable derrota del negoci i del COI

Es van donar quatre setmanes i dos dies després el COI (Comitè Olímpic Internacional) assumia el que era inevitable. Que el negoci, per molts diners que moguin uns Jocs, no sempre és el primer. Aquesta derrota era tan lògica com inevitable, per molt que els dirigents del COI pensessin i diguessin el contrari.

1.- Impacte negatiu de 5.500 milions en el PIB japonès

S’han de reajustar contractes de drets televisius, acords de patrocini a escala planetària, també venda d’entrades... El Japó havia invertit 11.000 milions d’euros en l’organització dels Jocs. El nou estadi olímpic de Tòquio, que es va inaugurar aquest mes de gener, ha costat 1.310 milions d’euros i el seu manteniment anual és de 20 milions, assumits, per descomptat, pels ,organitzadors mentre que el COI ha de revisar els contractes amb les cadenes televisives, que són el gran suport econòmic en què es recolza.

L’NBC nord-americana va pagar 7.100 milions d’euros per aconseguir l’exclusiva dels Jocs fins al 2032, mentre que Discovery, empresa que també té Eurosport, va invertir 1.300 milions per quedar-se’ls fins al 2024. Estudis econòmics japonesos situen en 5.500 milions d’euros l’impacte negatiu total en el PIB del país aquest any.

2.- Diverses seus podrien no estar disponibles

El Japó ho tenia tot preparat per acollir els Jocs aquest estiu fins que va arribar el coronavirus, però ara ha de canviar el pla. «Una sèrie de llocs crítics necessaris per als Jocs ja no podrien estar disponibles», va anunciar Thomas Bach, el president del COI, en una carta pública als esportistes quan encara es resistia a l’ajornament.

«Les situacions amb milions de nits ja reservades en hotels són extremadament difícils de manejar, i el calendari esportiu internacional per a almenys 33 esports olímpics s’hauria d’adaptar», va recordar també el màxim responsable de l’organisme olímpic abans de claudicar i començar-se a preparar per al que ell mateix va qualificar de «molts reptes».

El comitè organitzador japonès i el COI estan obligats a harmonitzar el calendari per disposar de totes les instal·lacions. Tòquio i altres ciutats que acolliran proves compten amb 40 seus que pràcticament ja estan preparades per al seu ús, entre les quals vuit nous recintes de caràcter temporal.

3.- Venudes gairebé 1.000 vivendes de la Vila Olímpica

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Prop d’un miler de les 5.600 vivendes de la Vila ja han sigut venudes en una primera fase, que va comptar amb una demanda aclaparadora, segons els seus gestors immobiliaris, que han decidit posposar la venda d’una nova tanda de pisos que estava prevista per a aquest mes. El retard dels Jocs empenyeria endavant en el calendari els treballs de renovació previstos en aquests immobles i suposaria incomplir les dates d’entrega fixades per als seus nous propietaris, a més d’aparcar d’altres projectes d’infraestructures previstos a la zona pel Govern Metropolità de Tòquio.

«Haurem de veure què s’ha de fer amb la Vila Olímpica, perquè és un tema que afecta la planificació urbanística de Tòquio», va assegurar la governadora de la capital, Yuriko Koike, que també va assenyalar que la qüestió dels pisos ja col·locats «s’haurà de resoldre entre els agents immobiliaris i els particulars». Els nous amos hauran d’esperar més d’un any per tenir les seves cases comprades.