El fiscal recorre l'absolució de Rosell a la recerca d'un nou judici

L’absolució de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell després d’haver estat dos anys en presó preventiva es va transformar automàticament en crítiques contra la jutge que va instruir la causa, Carmen Lamela, però per a qui realment va suposar una clatellada amb possible transcendència fins i tot en altres procediments va ser per a la fiscalia, les tesis de la qual havia fet seves l’actual magistrada del Tribunal Suprem. Per això el ministeri públic ha acabat recorrent en apel·lació aquesta sentència, a la recerca d’un nou judici amb una altra secció de l’Audiència Nacional.

En el seu recurs davant de la Sala d’Apel·lació de l’Audiència, la fiscalia afirma que la resolució que va absoldre Rosell, la seva dona i els altres acusats d’haver blanquejat comissions procedents de l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira, a través dels drets de partits amistosos de la selecció d’aquest país, suposa l’existència “d’un error en la valoració de la prova”. Argumenta que la sentència ha de ser anul·lada per falta de motivació i s’ha de celebrar un judici nou compost per altres magistrats.

La Secció Primera de l’Audiència va absoldre l’expresident del Barça pel principi “in dubio pro reo”, que es basa que en cas de dubte s’ha de sentenciar a favor del reu. Rosell s’enfrontava a una petició fiscal de 6 anys de presó per un delicte de blanqueig. En les seves conclusions provisionals la petició de pena per al principal acusat ascendia fins a 11 anys de presó. També van veure reduïda la petició de pena el seu soci, l’advocat andorrà Joan Besolí (de 10 anys de cinc) i la dona de l’empresari, Marta Pineda, per a qui es van sol·licitar finalment dos anys, igual com a tres acusats més.

Negocis mancats de sentit

Segons la fiscalia, l’absolució només es justifica quan “existeix un dubte raonable i no qualsevol classe de dubte”. En el cas de Rosell afirma que hi ha una “falta de lògica econòmica” en la seva activitat, i la sentència impugnada declara provada “una sèrie de negocis absolutament irregulars i mancats de sentit; contractes en dates correlatives a la constitució de les empreses que els firmen, diners que van i venen sense sentit per comptes de persones que no intervenen en els esmentats negocis, tornada dels diners al seu origen, etc”. Per això, malgrat que la resolució digui que són lícits, “la inferència lògica” seria considerar que “el que pretenen és blanquejar els diners il·lícitament obtinguts”. 

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

La fiscalia no considera “lògic crear societats pantalla a paradisos fiscals, simular contractes i efectuar transferències a Andorra amb persones pròximes i sense causa (segons les dades aportades pel principat a través d’una comissió rogatòria), per concloure que es tracti de negocis lícits”. El fiscal també critica que el tribunal declarés que no hi havia proves del delicte “font” de què es derivaria el de blanqueig, quan considera que va aportar prova suficient de “l’activitat delictiva comesa al Brasil”, tot i que no hi hagués una condemna prèvia en aquest país.

El recurs destaca que malgrat ser absolutòria, la sentència va valorar “la utilitat de la presó provisional acordada durant el procediment al complir la finalitat de garantir la presència de dos dels acusats dels quals es podia témer un risc de fuga”.