Anar al contingut

EL PARTIT DEL RCDE STADIUM

L'Espanyol talla la seva mala ratxa amb un sofert triomf davant del Leganés

Un gol de Borja Iglesias després d'una excel·lent vaselina de David López alleuja l'equip periquito

Raúl Paniagua

L'Espanyol talla la seva mala ratxa amb un sofert triomf davant del Leganés

JORDI COTRINA

Dos mesos després l’Espanyol va tornar a guanyar. Patint, com manen els cànons de l’ADN periquito, va superar el Leganés (1-0) amb agonia i va acabar amb la seva terrible ratxa de sis derrotes consecutives, tres d’elles a casa. No hi va haver setena. Mai n’hi havia hagut i el bloc de Rubi no va voler fer història. Va saber aguantar el gol de Borja Iglesias (m. 8) i va tornar a somriure davant de 15.085 valents que van marxar de Cornellà amb la sensació que encara es poden millorar moltes coses. Però almenys es va aconseguir l’objectiu. Només valia guanyar i l’Espanyol va vèncer.

Els jugadors de l’Espanyol celebren el gol de Borja Iglesias que els va acabar donant el triomf / JORDI COTRINA

No hi ha res com una victòria per alleujar les penes. Amb el triomf d’aquest divendres l’Espanyol se’n va anar a dormir a la vuitena posició de la Lliga, segurament la que li correspon per ambició i potencial. El joc no va ser el millor possible ni es va aproximar al de notables partits del començament, com els viscuts davant del Vila-real i el València, però hi ha cites en les quals només compta mirar al marcador.

Llosa immerescuda

El gol de Borja Iglesias després d’una fantàstica paràbola de David López que es va estavellar al travesser va servir per tallar l’hemorràgia de fiascos. Una derrota hauria deixat molt tocat el projecte de Rubi, un excel·lent entrenador que no mereixia aquesta llosa. L’equip encararà ara dues visites al País Basc, el dilluns 14 a la Reial Societat i el 21 a l’Eibar per obrir la segona volta, tot i que la pròxima cita serà l’anada dels vuitens de la Copa el pròxim dimecres a Vila-real.

No va ser cap meravella l’assistència a l’estadi periquito, però tampoc va estar entre les pitjors de la història, ni tan sols d’aquesta temporada, quan el registre més negatiu va ocórrer davant de l’Eibar (13.547). Per tractar-se d’un divendres gèlid en plena ratxa de desastres i amb els Reis a la cantonada, la xifra va ser digna però clarament insuficient.

Des de 48 metres

Necessitaven els periquitos donar-se una alegria. Rubi va optar per Melendo en lloc de Granero a la medul·lar i va ubicar Óscar Duarte com a company de David López en l’eix de la defensa. El defensa de Sant Cugat es va convertir, precisament, en el primer protagonista amb aquest meravellós xut des de 48 metres que es va estavellar al travesser. El Panda, sempre atent, va aprofitar el rebuig per enviar la pilota a la xarxa.  

Aquest gol havia de donar tranquil·litat a un equip necessitat i angoixat per un ensorrament que ha enfosquit els seus primers passos. Baptistao va poder facilitar encara més les coses, però el seu cop de cap va marxar fora després d’un precís centre de Rosales (m. 27). La definició mai ha sigut la millor virtut del brasiler, que s’entossudeix a demostrar aquesta carència en cada duel per a desgràcia dels periquitos, de vegades per triplicat, com va passar aquest divendres.

El Panda també va voler encarrilar el triomf a la mitja hora de partit, però el seu xut va sortir fora per poc després d’una bonica retallada.  Menys agradable va ser el tram final del primer temps. El Leganés va despertar i Diego López va començar a aparèixer més del compte, començant per una falta llançada per Óscar (m. 35).

Llàgrimes de Baptistao

Va resistir bé el bloc periquito i Baptistao va inaugurar el segon acte amb un altre error colossal davant de Cuéllar (m. 47). La seva recuperació i galopada cap a porteria van ser tan bones com nefasta la seva rematada final. El punta va completar la seva trilogia amb una altra errada incomprensible després d’una passada mesurada de Darder (m. 63) i va acabar plorant a la banqueta després de ser substituït entre xiulets.

Baptistao, entre Sergio García i Roberto, plora després de ser substituït / bein

Una rematada alta d’El Zhar  (m. 75) va ser el perill més gran d’un Leganés que no va inquietar massa, però es va mantenir viu fins al final. Un gol del conjunt madrileny, que va acabar amb 10 per l’expulsió de Gumbau, hauria sigut desastrós. La desgràcia no va arribar aquesta vegada i l’Espanyol va començar l’any amb una victòria per primera vegada des del 2008. Bona falta li feia. 

Espanyol, 1; Leganés, 0

ESPANYOL: Diego López (7); Rosales (5), David López (8), Óscar Duarte (7), Dídac Vilà (6); Melendo (6), Marc Roca (6), Darder (7); Baptistao (3), Borja Iglesias (7), Sergio García (5). Tècnic: Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ (7). 
Canvis: Piatti (6) per Sergio García (m. 54); Víctor Sánchez (5) per Melendo (m. 78); Hernán (s. q.) per Baptistao (m. 87).

LEGANÉS: Cuéllar (6); Nyom (6), Bustinza (5), Omeruo (5), Siovas (6), Jonathan Silva (6); Gumbau (4), Mikel Vesga (5), Óscar (6); Carillo (5), En Nesyri (5). Tècnic: Mauricio Pellegrino (5). Canvis: Recio (5) per Mikel Vesga (m. 65); El Zhar (4) per Bustinza (m. 70); Juanfran (s. q.) per Nyom (m. 78).

GOLS: 1-0 (m. 8) Borja Iglesias remata de cap a pler després d’una fantàstica vaselina de David López al travesser.

ÀRBITRE: González González (5), cast-lleonès. 

TARGETES: Bustinza (m. 20), Dídac Vilà (m. 34), Recio (m. 66), Marc Roca (m. 67), Gumbau (m. 70 i 91), Omeruo (m. 71).

VERMELLES: Gumbau (m. 91).

ESTADI: RCDE Stadium. Espectadors: 15.045

Temes: Espanyol