Quintero dona la Libertadores al River Plate a Madrid (3-1)

Com no podia ser de cap altra manera, la final més llarga de tots els temps va anar a la pròrroga i allà es va decidir, amb un gol de Quintero. La igualtat, el xoc, la lluita, la tensió, l’alegria immensa i la pena punyent... Tot va tenir cabuda a la gran final de la Libertadores disputada a Madrid, tot menys el bon futbol.

Amb el xiulet inicial es va acabar tota l’èpica prèvia i va començar el futbol, el poc que hi va haver. Entre que als equips no els va donar per a més i que era una final transcendental, els errors van monopolitzar un joc poc atractiu i poc productiu.

Va començar millor el River, intens i vertical, amb la possessió, però sense perill, es va encomanar a la qualitat de Pity Martínez i al jove i intermitent Palacios, l’altre hàbil de l’equip, pretès pel Madrid. El Boca es va mostrar inoperant amb la pilota, però va tenir la primera, afavorit per les seves bandes, Pavón i Vila, la gran arma dels de Schelotto.

Gol de Benedetto

El partit es va anar endurint fins a reduir tot el perill a les pilotes aturades (habitualment aconseguides a través d’errors aliens), en les quals, més que rematades, hi havia agafades, bloquejos i empentes. Quan s’arribava a la mitja hora, el Boca va tornar a tenir-la després d’un rebot d’una sacada de falta, a batzegades, com el joc.

El partit no va arrencar fins a cinc minuts abans del descans, primer el Boca va enllaçar la primera sèrie de passades interessants del partit; a la contra, la va tenir el River després d’una errada colossal d’Andrada, però no va aconseguir rematar la centrada lateral i, en la contra, Benedetto es va quedar sol davant d’Armani després d’una passada profunda de Nández. El davanter del Boca va desfermar la bogeria amb un toc subtil d’interior.

Després del descans, River havia de reaccionar i ho va fer amb més empenta que joc. Des de la banqueta va entrar Juanfer Quintero, un home d’atac, capaç de donar al partit una mica de la màgia que no tenia.

Empat de Pratto

No va trobar solucions el River, però gairebé del no-res, entre Palacios i Nacho Fernández, van fabricar una jugada prou bona com per desmuntar la defensa del Boca. Pratto va empatar des de l’àrea sense oposició rival i la final es va encaminar irremeiablement cap a la pròrroga.

Les interrupcions constants, la renúncia dels dos al centre del camp i la por de perdre va encotillar la final fins a convertir-la en un partit sense porteries. Ni tan sols amb una falta indirecta dins de l’àrea, que va tardar una eternitat a llançar-se, el Boca va provar Armani a la segona part. El River ho va intentar amb més entusiasme, de la mà de Martínez, Palacios i Quintero, però no va tornar a ser a prop del gol abans del minut 90. Després del 2-2 de l’anada, el partit se’n va anar a la pròrroga entre la tensió que es palpava en cada jugador, en cada toc de pilota.

Expulsió de Wilmar Barrios

El temps extra va començar amb l’expulsió del migcampista Wilmar Barrios i el Boca es va quedar orfe de treball en la medul·lar. Schelotto va col·locar el seu equip en 4-4-1 i es va preparar per resistir mitja hora amb un menys. La pressió la va començar a sentir el River, favorit, millor i amb un més, i l’equip de Biscay (amb Gallardo sancionat) no va renunciar. Va potenciar el seu domini territorial i va tancar el Boca, cada vegada més arraconat a la seva àrea. Ho va intentar i ho va intentar el River, va resistir i va resistir el Boca, però entre l’agonia i l’emoció va arribar el gol del River.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

El va convertir Juan Fernando Quintero, amb un xut des de fora de l’àrea a què no va estar ni a prop d’arribar un Andrada que va jugar els últims 10 minuts en camp rival. Llavors Schelotto va posar Tévez i el Boca va enganxar un pal, però el gol, amb tots a l’atac, el va aconseguir Martínez per sentenciar. Ho va intentar amb tot el Boca, però el River va ser millor.

Així ho hem explicat en directe