L'autoretrat de Stuani

"¿Per què remato tan bé de cap? No és només instint. Hi ha una mica de tot. Hi ha instint, és clar, però també hi ha molt entrenament, molt treball i, per descomptat, la lectura del joc. Quan era juvenil vaig aprendre a fer el doble ritme. ¿Què és? És un exercici per poder elevar-me una mica més, alhora que puc utilitzar els braços per guanyar més impuls i, per tant, treure més avantatge. Si tens aquest avantatge, pots intentar rematar amb més força la pilota.

"El cop de cap no és només instint. Hi ha una mica de tot. No és dir: 'Aquest tio fa gols de cap perquè va néixer així i punt’. Hi ha molt entrenament, molta feina i, per descomptat, una adequada lectura del joc"

Si quan ve la pilota li tens por i tanques els ulls, és impossible que la pilota surti on tu vols. A la pilota no li has de tenir mai por ni tancar els ulls. Aquests petits detalls són, al final, el que és veritablement important. Són coses que vas aprenent amb el temps. Per això has de tenir sempre ganes de progressar i avançar. No hi ha cap altra manera. Jo no en veig cap altra. Si no ho entrenes, no pots millorar. Això no cau per una simple inspiració. No, no...

Has de tenir un talent innat, però has de treballar-lo molt. No és que vas néixer així i ja està: ‘Aquest paio fa gols de cap perquè va néixer així i punt’. Doncs no. No existeix o, almenys, jo no conec aquest tipus de jugador. És entrenament, és voler fer-ho bé i tenir, òbviament, les condicions. Jo, per exemple, no soc ràpid físicament, però sí mentalment.

"Mai vaig ser ràpid físicament, però sí mentalment. Però llegeixo abans el que passarà. Quan un company té la pilota en una banda, ja m’estic imaginant el que pot passar.

Mai vaig ser ràpid. Ni de jove. Però llegeixo abans el que passarà. Quan un company té la pilota en una banda, ja m’estic imaginant el que pot passar. És més: ja sé el que farà. Em preocupo de buscar la meva posició ideal per anticipar-me i, sobretot, que el defensa no em vegi. Oempènyer-loabans que ell comenci a córrer perquè quan arribi la pilota ja sigui darrere meu.

Estem parlant de mil·lèsimes de segons en l’acció prèvia. I són també mil·lèsimes de segon quan remates. Si això ho tens dominat, tens molt de guanyat. En aquests aspectes, jo sí que vaig ràpid. Intueixo on caurà la pilota perquè has de jugar atrobar el temps justperquè la pilota arribi quan tu hi vas. Si faig el desmarcatge i la pilota encara no ha arribat, amb mi parat allà, és impossible que pugui rematar. O anticipar-me. Ha d’estar tot coordinat.

Per això és tan difícil fer gols de cap en jugades que no són a pilota aturada. Hi ha molts gols d’estratègia, però de jugada és complicat. És coordinació del moment amb el teu company, amb la trajectòria de la pilota, amb la força que ve, amb el defensa, amb la força que hi has de donar tu...

"¿Com em definiria? Soc un ‘nou’ de tota la vida. ¿Un davanter antic? Sí, pot ser. Ho dono tot, m’entrego per marcar gols com sigui”

A més, cada centrada és un món nou. Hi ha pilotes que venen dels núvols que tu has de punxar. D’altres venen molt fortes i només és orientar el cap i el cos per dirigir-les. Algunes t’ho has d’enginyar perquè la pilota ve suau. Si ve suau, el porter té més avantatge,és difícil donar-hi força quan la pilota arriba tova. Tot això has de calcular-ho i saber-ho per marcar gols de cap. A més, per una raó o una altra, jo sempre vaig jugar en equips que tenien la necessitat de salvar-se. No és fàcil per a un davanter perquè aquests equips ataquen menys i es protegeixen més.

"De vegades, estàs sol contra el món. Però, per allà, aprens a jugar així. Has d’espavilar-te"

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

De vegades,estàs tu sol contra el món, però aprens a jugar així,a treballar en tota mena de sistemes. No vaig tenir la sort de jugar en un equip gran que lluités per ser campió. Has d’espavilar-te quan hi ha dues línies de quatre i només un davanter a dalt. És difícil tenir ocasions de gol, és clar, i cal intentar aprofitar el que et pugui arribar. Així he subsistit diversos anys. I continuo subsistint.

¿Com em definiria? Soc un ‘nou’ de tota la vida. ¿Un davanter antic? Sí, pot ser. Ho dono tot, m’entrego a l’equip i intento marcar com sigui. Com sigui és com sigui, no diré una paraula lletja (ha, ha, ha...). Amb aquesta idea i aquesta capacitat no m’ha anat malament, ¿oi?